IMMIGRACIÓ
Societat 23/04/2019

Un any sense solucions per als immigrants tancats a La Massana

El Govern esgrimeix un pla amb mesures d’inserció laboral i social que el col·lectiu veu insuficient

Natàlia Vila
4 min
Tres dels immigrants que viuen a l’espai de l’antiga Massana, ocupat fa un any.

Barcelona“Quan vam començar la tancada, el president Torra i l’alcaldessa Colau van venir a fer-se una foto. No hem tornat a saber res d’ells”. Aquest és el resum de l’últim any que fa el Lofty, un dels immigrants que viuen a l’edifici de l’antiga Escola Massana de Barcelona. Ara fa tot just dotze mesos que desenes d’immigrants i persones refugiades van iniciar l’ocupació indefinida d’aquest equipament municipal per denunciar la indefensió i la “violència racista” que pateix el col·lectiu immigrant, en alguns casos de les mateixes institucions. Els que encara hi viuen tenen clara la lluita i els seus objectius -entre els quals destaca la petició de canvis en la llei d’estrangeria- però el pas dels dies els ha deixat clara una altra realitat: “Un any després, estem igual”, admet el Lofty, un dels inquilins més antics de la tancada.

“No hem aconseguit gairebé res fins ara, més enllà d’aprendre a autgestionar-nos i a organitzar-nos com a col·lectiu, que ja és alguna cosa”, afegeix el noi, de 27 anys. Ell va fugir fa poc més d’un any del Rif, al nord del Marroc, per qüestions de seguretat. Sempre ha sigut activista però, a més, és especialista en xarxes i sistemes de seguretat. Parla quatre idiomes i comença a defensar-se amb el català, fet que l’ha convertit en una peça clau per a la resta de companys, per exemple quan han de traduir algun document.

El Lofty assegura que la manca de resultats fins ara no els farà defallir. Ahir, però, en ple Sant Jordi, l’ambient a la Massana era més quotidià que no pas reivindicatiu o festiu. Actualment hi viuen entre vint i trenta persones: “La xifra varia perquè de vegades acollim persones temporalment que, per la seva situació, necessiten ajuda puntual, la majoria refugiats de pas”, explica. Aprofitant la diada, ahir molts havien sortit al carrer a vendre roses “per aconseguir alguns diners”. “La situació aquí és cada vegada més complicada, intentem fer un pot comú de diners però ara fa tres setmanes que està buit i no podem fer àpats comuns, cadascú s’espavila com pot”, afegeix.

Les normes bàsiques, però, es mantenen. Els inquilins de la Massana es reuneixen setmanalment en assemblea, repassen les activitats o xerrades que es faran al centre i es reparteixen les feines de casa. En aquestes trobades també s’avaluen els casos que arriben demanant ajuda, es decideix si poden entrar a viure al bloc i, si cal, qui ha de marxar.

“Més que racisme és abandó”

Entre els pocs que ahir a la tarda havien decidit quedar-se a casa hi havia la Malika. Té 42 anys i és cega des de fa set anys per un glaucoma. Va arribar a Espanya amb avió i visat, va buscar un metge privat on operar-se, però ara sap que la cirurgia per tornar a veure-hi li costarà més de 5.300 euros. No té tants diners, diu, per això ara ha començat a buscar ajuda en diferents entitats. “Els metges d’Algèria em van dir que millor que em fes aquesta operació a Europa, per això vaig venir; però ara em trobo que he d’estalviar molt i per això vaig deixar l’hotel on m’estava i vaig demanar als companys de la tancada que em deixessin viure aquí”, explica des de la seva cadira, en un racó de la sala. A l’altra punta de l’habitació, el George, que va fugir de Nigèria, es canvia per marxar a fer esport. “És futbolista professional -explica el Lofty-, cada dia va a fer esport i intenta muntar un equip aquí, està en diferents associacions”. Com ells, el cert és que, a la Massana, cadascú té la seva història: fugides per pressions governamentals, arribades en pastera, reagrupaments familiars, penúries econòmiques, problemes de salut... “Jo més que racisme el que he trobat aquí és abandonament”, resumeix el Souyoud, de 26 anys, que va arribar fa tres mesos.

Des de la Generalitat, el departament d’Afers Socials reivindica la feina feta. “No és cert que no hàgim fet res”, respon el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. “Hem fet unes tres reunions a casa seva i unes cinc trobades més a casa nostra i vam estructurar un pla de 12 eixos dels quals alguns ja estan desplegats”, assegura Amorós, que manté que la Generalitat ha tirat endavant plans d’ocupació per als que tenen fills a càrrec, ha insistit als municipis que cal empadronar els immigrants residents encara que no tinguin un domicili fix i també ha reclamat a l’Estat més recursos.

Per a les entitats que donen suport a la tancada, com l’Espai de l’Immigrant, no n’hi ha prou. “No s’ha donat una resposta ferma a gairebé cap dels punts encara”, contesta Ulises Palomo, el portaveu de l’Espai de l’Immigrant. “Amb aquest abandonament, o oblit, també se’ls està inferioritzant, i això també és racisme; no se’ls considera capaços de liderar una lluita social”, afegeix. “La tancada ha potenciat l’autonomia i la seva independència, és un projecte que parteix de les necessitats més bàsiques de les persones migrants, un grup que normalment no és escoltat perquè es considera que no tenen formació o educació política”, argumenta Palomo. “Ells porten un any fent pedagogia social i posant les persones migrants com a subjectes políticament actius que comencen a qüestionar-se el sistema”, rebla. Sobre les fotografies dels polítics, ara fa un any, Palomo ho té clar: “Són partits diferents però, a la pràctica, Colau i Torra van fer el mateix: quan consideren que els és positiu aproximar-se al col·lectiu migrant ho fan, però després són simplement fotografies sense compromisos, que es queden en res. És una actitud molt reprovable”, conclou.

stats