ANIVERSARI DEL PRIMER VIATGE ESPACIAL
Societat 12/04/2011

50 anys a L'espai

Marta Bausells
4 min
50 anys a L'espai

"E stic bé. I vosaltres?" Amb una broma inaugurava Iuri Gagarin, avui fa 50 anys, el primer viatge d'una persona a l'espai. Feia 100 segons que la nau Vostok 1 s'havia enlairat i aquest rus de 27 anys, ros i menut, escollit entre milers, posava l'empremta humana a una experiència seguida amb nervis i expectació des de baix. Després de completar una òrbita, va tornar a la Terra, on ja se'l considerava un heroi mundial. Tres setmanes després, Alan Shepard va ser el primer americà a l'espai, i evidenciava que l'espai es polititzava com el planeta.

Des de llavors, 518 persones més, representant un total de 38 països, han visitat l'espai exterior. Fins al 2003, any en què la Xina va llançar la seva pròpia nau, tots van volar en naus nord-americanes o russes.

Triat pel seu somriure

Iuri Gagarin representava el "nou home soviètic" i va ser escollit, diuen les cròniques de l'època, pel seu somriure. I és que la visita a l'espai no era només una qüestió de condició física, estabilitat mental i qualificacions, sinó també de reunir les qualitats òptimes per representar tot un país. Gagarin va tenir la glòria a les mans -desfilades militars a l'URSS, tours mundials en què era aclamat i centenars de condecoracions- però, com la majoria dels astronautes, vivia per volar. Li van prohibir tornar a l'espai pels riscos que suposava, però va morir pilotant un caça un dia de males condicions atmosfèriques, als 34 anys.

Les visites de l'home a l'espai estan calculades al mil·límetre -el més mínim moviment que fan els astronautes està controlat des de la Terra- i marcades per horaris i ordres de desenes de processos per executar. Tot i això, l'experiència humana dels que hi han estat està marcada per observacions definides per les emocions. Els psicòlegs soviètics pensaven que Gagarin es podia tornar boig en veure la Terra, i de fet això explica, en part, que el seu vol fos amb control remot. Les seves paraules mentre s'elevava, però, van ser: "Veig els núvols. La pista d'aterratge... És bonic. Quanta bellesa!"

Elegits per a la glòria

Els Mercury 7 o Original 7 van ser els astronautes nord-americans seleccionats per la NASA el 1959 per representar el país en les primeres missions espacials en tot tipus de naus. Després d'una selecció meticulosa, van ser presentats davant l'opinió pública com a herois nacionals, encarregats de dur la victòria als EUA davant del comunisme.

El més mediàtic era John Glenn, que va ser el primer americà a orbitar la Terra, el 1962 . Després del seu primer vol, el van mantenir com a icona i apartat del cel per evitar accidents. Va fer carrera com a senador demòcrata per Ohio durant més de dues dècades, i el 1998 es embarcar al transbordador Discovery -en el mateix vol en què va anar l'espanyol Pedro Duque- amb 77 anys, i es va convertir en la persona més vella que mai ha anat a l'espai. Oficialment era per investigar els efectes de la ingravidesa en la gent gran, però se'l va acusar de fer-ho, a la pràctica, per màrqueting polític.

L'accidentada Apol·lo 13 havia d'aterrar a la Lluna i va acabar en un dels fracassos més sonats de la NASA, tot i que és recordada perquè la història va acabar bé. La nau va enlairar-se amb èxit l'11 d'abril del 1970 i va arribar al satèl·lit. L'explosió d'un tanc d'oxigen, però, va obligar a avortar l'aterratge, ja que va danyar el sistema elèctric de la nau. Els tres ocupants van haver d'encabir-se en el mòdul lunar i fer-lo servir com a bot salvavides per tornar a la Terra. El 17 d'abril aterraven sans i estalvis.

Jim Lovell n'era el comandant, i d'ell va sortir la frase cèlebre "Houston, tenim un problema" -en realitat va ser "Houston, hem tingut un problema"-. Lovell posseeix l'estrany rècord de ser l'única persona que ha viatjat dues vegades a la Lluna sense trepitjar-la mai. Anteriorment hi havia pujat la nit de Nadal del 1968, després d'un any en què el seu país havia estat sacsejat per la guerra del Vietnam, les protestes de la societat civil i els assassinats de Robert F. Kennedy i Martin Luther King. El vol, doncs, era l'eina perfecta per fer pujar els ànims dels americans.

Caminant damunt la Lluna

Els soviètics van tornar a meravellar el món el 1965, quan Alexei Leonov va fer, per primera vegada, una space walk , és a dir, una activitat extravehicular: va passar 12 minuts a fora de la nau (moment reflectit en la tira de tres fotografies a la dreta d'aquest reportatge).

El "primer pas per a l'home" d'Armstrong segurament és, però, la fita més gran, com a mínim simbòlicament, de la història dels vols espacials. Ell va ser el primer home a trepitjar la Lluna, seguit de ben a prop per Edwin Buzz Aldrin, que va fer-ho en el mateix viatge de l' Apol·lo 11 del 1969.

Alan Shepard, un dels Original 7 i primer americà a l'espai, havia estat de baixa durant la preparació de l'exploració lunar per culpa d'un problema d'oïda, però es va operar i va anar-hi en l' Apol·lo 14 . És recordat perquè va portar un pal de golf i una pilota, i va fer dos cops de golf sobre la superfície lunar. Eugene Cernan és l'últim que ha trepitjat la Lluna per ara, i ho va fer el 1972. De fet, només hi ha hagut 6 aterratges tripulats a la Lluna.

La incertesa d'una conquesta

La relació de l'home amb l'espai està marcada per la incertesa i pel romanticisme. La incertesa d'una competició entre països i ideologies pel domini però també per inventar i buscar mons millors. 50 anys després, la cursa passa per un moment estrany. Les idees utòpiques han desaparegut, i pocs països planegen enviar més homes a l'espai. Els Estats Units retiraran el seu pla de transbordadors espacials aquest any, i es quedaran sense mitjans propis per posar humans en òrbita per primera vegada des del programa Apol·lo.

I també s'acabarà el romanticisme de les històries fantàstiques dels que han vist el nostre hàbitat natural des de dalt. La japonesa Naoko Yamazaki va fer una "festa de sushi" amb un compatriota a l'Estació Espacial Internacional. La francesa Claudie Haigneré observava la Terra tot escoltant Norma , de Maria Callas. Quan li van preguntar què recorda del seu temps allà dalt, Lovell va explicar al Financial Times en una entrevista recent que "els vols lunars et donen una percepció correcta de la nostra existència. Mires la Terra i pots tapar tot el que mai has conegut amb el dit polze".

stats