EDUCACIÓ

28 anys esperant un ascensor per poder anar a classe

L’Escola d’Educació Especial Virolai té un terç de l’alumnat que va en cadira de rodes

La Carlota, la Maria, la Nesta, la Nerea... i així fins a una vintena d’alumnes no poden anar a la biblioteca de la seva escola, ni a la sala d’informàtica, i alguns ni a la seva pròpia aula. La vella plataforma -té més de 15 anys- que els portava de la planta baixa al primer pis ha dit prou. I plou sobre mullat perquè, en els 28 anys que l’Escola Virolai porta a la plaça de Mossèn Andreu de Cornellà de Llobregat, ni l’Ajuntament ni cap altra administració han trobat una partida per instal·lar-hi un ascensor. El Virolai, de titularitat municipal, és una escola d’educació especial en què estudien 65 alumnes de 4 a 21 anys, dels quals una tercera part van en cadires o cotxets de rodes, i alguns només tenen mobilitat al cap.

L’Ajuntament, governat pel PSC, fa anys que està al corrent d’aquesta mancança. El centre li ha reclamat l’ascensor centenars de vegades durant gairebé tres dècades, i des del juny passat el síndic de greuges municipal li ha enviat diverses peticions -després de reunir-se amb l’AMPA- perquè ho solucioni. La resposta sempre és la mateixa: “S’està buscant pressupost”. De moment el consistori ha decidit intentar buscar recanvi a la peça que falla de la vella plataforma per intentar allargar-li la vida, i elaborar el projecte de l’ascensor per començar les obres, amb sort l’estiu que ve. En el ple d’ahir, de moment, va aprovar una modificació de crèdit que inclou una partida de 100.000 euros per a l’aparell. Fins i tot el líder del PSOE i candidat a president del govern espanyol, Pedro Sánchez, coneix els problemes de l’escola i ha lloat la valentia de les mares dels alumnes en un parell de mítings, un dels quals va ser el 24 de setembre a Cornellà de Llobregat. La plataforma, però, ja fa vuit dies que està espatllada.

El curs passat ja va fallar en dues ocasions i en els dos mesos que portem de curs ja ha acumulat dues avaries més. Si l’Ajuntament no troba la peça per reparar-la té un pla B: comprar-ne una de nova que costaria 12.000 euros i trigaria a instal·lar-se entre vuit i deu setmanes. Mentrestant, els professors han de portar a pes durant una trentena d’esglaons els dos alumnes que tenen la classe al primer pis. La resta es queden a les aules de la planta baixa sense poder accedir ni als llibres de la biblioteca ni als ordinadors de l’aula d’informàtica.

“La meva filla no és un pressupost”, explica amb to de desesperació la presidenta de l’AMPA, Eva García. La Carlota té 12 anys i és una de les alumnes que tenen l’aula al primer pis. Pateix una malaltia neurodegenerativa i al llarg del dia té diverses convulsions que només es frenen amb medicació. Una solució que li ha donat el consistori fins que s’arregli la plataforma és que cada cop que vulgui anar a la planta de dalt -el pati és a la de sota- ho faci per la rampa de la sortida d’emergència; per accedir-hi s’ha de fer tota la volta al centre (uns 400 metres) amb el risc que la nena pateixi una convulsió a mig camí. L’altra alternativa és que vagi a les classes dels més petits, ubicades a la planta baixa. “Fa quatre anys que té més o menys els mateixos companys. ¿Algú s’ha plantejat quin trasbals suposaria això a la meva filla?”, es pregunta. L’ascensor, però, no és l’única mancança d’aquest centre d’educació especial. Fa anys que l’AMPA reclama a l’Ajuntament una cadira adaptada perquè els alumnes puguin anar al vàter sols, sense que els professors els hagin d’agafar pels braços mentre estan fent les seves necessitats. La resposta de l’Ajuntament torna a ser la de sempre: “No hi ha pressupost”. La cadira val 1.700 euros.

A banda de la mínima infraestructura per poder garantir un bon servei als alumnes, el centre també té un dèficit de personal especialitzat. Per als 65 alumnes -repartits en nou grups i que superen les ràtios establertes, i dels quals nou tenen discapacitats molt severes- només hi ha un psicòleg, un fisioterapeuta, una logopeda i un especialista en psicomotricitat. Segons la normativa i les característiques de l’alumnat, calen a la setmana 53 hores de fisioteràpia. Actualment només se’n fan 25. El pròxim pas de l’AMPA serà intentar reunir-se amb representants del departament d’Ensenyament per aconseguir més personal. “Els nostres fills no aprendran català, ni matemàtiques ni castellà, però necessiten una hora de fisioteràpia cadascun perquè no empitjorin”, conclou.