El juny del 1981 es va detectar que diversos homes joves i gais de Califòrnia i Nova York patien formes greus de pneumònia i càncer que normalment només apareixien en persones amb sistemes immunològics greument debilitats. Eren els primers casos documentats de sida, l'epidèmia que poc després arrasaria el món.
Trenta anys després més de 30 milions de persones han mort per culpa de la sida. Fa deu anys no arribaven al 3% els seropositius que rebien tractament; avui en són entre el 30 i el 50%. Cada vegada més malalts de països pobres tenen accés als medicaments -una combinació d'antiretrovirals-, que han convertit una sentència de mort en una malaltia crònica: ja són 6,6 milions dels 15, aproximadament, que ho necessiten. Els avenços han estat notables. Només cal pensar que fa 15 anys la malaltia era mortal en el 100% dels casos. "Fins al 1996 no hi va haver medicaments eficaços", explica Josep Maria Gatell, codirector de l'HIVACAT juntament amb Bonaventura Clotet, i cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic.
A més, van caldre anys perquè els científics i la societat entenguessin que el virus era de transmissió sexual i per la sang, i que tothom el podia patir. Un exemple és l'advertència que feia l'agència federal dels EUA Centres per al Control i la Prevenció de Malalties de no intercanviar saliva amb "membres de grups amb alt risc de patir sida" -és a dir, homosexuals, els grans estigmatitzats-; o els canvis en els guions de pel·lícules de Rock Hudson, un cop fet públic que patia sida, perquè no hi hagués escenes de petons.
La vacuna de l'esperança
Encara queda, però, molt a fer per eradicar-la, objectiu que s'ha marcat l'ONU en la reunió que ahir va acabar a Nova York. I menys en els pròxims deu anys, meta "molt poc realista" segons Gatell, que indica, no obstant això, que és habitual marcar objectius "visionaris" per indicar una direcció a seguir i impulsar l'acció.
A tot el món, 33,3 milions de persones conviuen amb el virus. Cada any el contreuen entre 2.5 i 3 milions, xifra que es manté, i la de morts per sida és semblant, tot i que l'any passat va baixar a 2.300.000 -perquè l'accés al tractament ha pujat-. Els canvis van en la bona direcció, però "a escala mundial encara són molt subtils i no és clar que es consolidin", diu Gatell.
L'avenç clau seria la vacuna preventiva que s'està investigant, explica el doctor -un dels científics que desenvolupen una vacuna terapèutica-. La vacuna preventiva no arribarà, com a mínim, fins d'aquí a cinc anys, apunta, i si ho fa no té cap dubte que "es trobaran els mecanismes i fonts de finançament adequats perquè arribi on hagi d'arribar", afirma. "El concepte que quan una vacuna existeix s'ha de fer servir està molt arrelat".
Mentrestant, no hi haurà miracles, però sí un ventall de mesures possibles per reduir el nombre de noves infeccions. Una és expandir el tractament als infectats, cosa que, a més d'ajudar-los a viure amb la malaltia, redueix en un 96% la transmissió. L'altra opció passa per donar medecines preventives a gent amb molt risc de contreure el virus perquè hi està molt exposada. Tot i que Gatell explica que no és clar com s'acabarà aplicant, estudis recents demostren que això redueix les infeccions entre un 40% i un 90%. A més, segueixen sent claus les mesures de prevenció clàssiques, com campanyes per la utilització del preservatiu en les relacions sexuals.
A Catalunya, igual que a la resta de l'Europa Occidental, el nombre d'infeccions anuals és estable: es manté entre 600 i 800. Gatell ho atribueix, d'una banda, al fet que la infecció fonamentalment es produeix per transmissió sexual, i "canviar els hàbits sexuals costa molt" per més informació que es tingui. De l'altra, se sap que es pot tractar i que l'esperança de vida és bona i "molta gent li ha perdut la por", per la qual cosa no es pren seriosament la prevenció. "Un error greu que predisposa a noves infeccions", diu Gatell.
