L'experiència de Granada amb l'heroïna terapèutica: “Fa anys que no penso ni a suïcidar-me ni a consumir”

El programa andalús PEPSA, únic referent a l’Estat

Prendre heroïna com a fàrmac ha sigut la taula de salvació de Miguel Ángel González, un granadí de 53 anys que després de fracassar amb els tractaments de metadona va ingressar fa tretze anys a l’assaig clínic del Programa Experimental de Prescripció d’Estupefaents a Andalusia (PEPSA), l’únic d’aquestes característiques vigent a l’Estat. “M’havia convertit en un subproducte de mi mateix i gràcies al programa torno a ser el Miguel Ángel”, diu.

Actualment el PEPSA dispensa heroïna per via intravenosa en el marc d’un tractament que legalment es considera “compassiu” -per al qual cal demanar una sol·licitud especial a l’Estat- a una trentena de consumidors, entre els quals hi ha González. Cada dia s’injecta 200 mil·lilitres d’heroïna de forma controlada. Una dosi a primera hora del matí i l’altra a primera hora de la tarda. “Això m’ha permès no consumir fora del programa”, diu. El Miguel Ángel es mostra convençut que els programes substitutius amb heroïna podrien ajudar molta més gent, immersa en un món de “misèria, robatoris, merda i més merda”. “Abans podia estar tot el dia despert fotent-me heroïna i cocaïna”, recorda. A part de consumir, també reconeix que delinquia. “Era totalment dependent, no tenia un duro i robava. No m’ha agradat mai ser un lladre”, explica.

Ara té molt pocs ingressos però celebra haver refet els llaços amb la seva família. “Ja somriuen i no em miren de dalt a baix com si no donessin un duro per mi”, explica. “El meu destí era l’hospital, el cementiri o la presó, però fa anys que no penso ni a suïcidar-me ni a consumir”, afegeix.

El PEPSA va ser impulsat el 2004 com a assaig clínic per a consumidors que haguessin fracassat dos cops amb la metadona. A més de prescriure heroïna també ofereix suport psicològic i social. “Hem de veure el consumidor com un pacient crònic que necessita un tractament”, explica l’investigador principal del programa i director de l’Escola Andalusa de Salut Pública, Joan Carles March. “Curiosament, aquest tractament es diu heroïna”, afegeix. March argumenta que aquesta substància pot ser vista com una droga però també com un medicament i defensa que prescriure-la pot ajudar consumidors amb una qualitat de vida molt deteriorada. “Amb la metadona 3 de cada 10 persones fracassen”, explica l’investigador, que es mostra partidari d’anar cap a l’heroïna per via oral.

El ministeri de Sanitat defensa que els assajos clínics autoritzats només han provocat que un nombre “molt reduït” de persones segueixin rebent heroïna com a tractament compassiu, com el que reben els usuaris del PEPSA. “Això no pot ser considerat un argument per canviar la nostra política de tractaments substitutius”, defensen. En canvi, March insta l’Estat a afrontar la contradicció entre considerar totes les drogues dolentes i convertir l’heroïna en fàrmac. “Cal prendre decisions valentes”, conclou.