“Els nens volen més arbres, carrers per córrer i respirar aire més net”

Samuel Williams, un paisatgista londinenc, defensa un model d'ordenació urbana que prioritzi els infants i el joc 

Pare de tres fills, arquitecte i dissenyador gràfic, Samuel Williams aviat va sentir-se atret per l’urbanisme i la transformació de l’espai públic, concretament pel disseny de parcs infantils. Aquest paisatgista londinenc, però, creu que aquestes àrees avui responen més a pal·liar una planificació urbanística errònia que als interessos dels més petits. Per això, Williams defensa els espais child friendly, un concepte que fa referència a l’ordenació urbana que prioritza els infants i el joc, i que l’expert -que va ser ponent ahir a la presentació del Pla de Joc a l’Espai Públic- diu que només es consolidarà quan els jocs al carrer deixin de veure’s com una molèstia.

Què esperen els infants de les seves ciutats?

Els nens volen més arbres, carrers per córrer i respirar aire més net. Volen una ciutat més sana, més sostenible i natural per passar temps amb amics i familiars, per fer comunitat i relacionar-se. Quan parlem de ciutats child friendly no ho fem tant des d’un punt de vista físic com funcional: quines activitats es poden dur a terme als seus espais, si generen confiança als pares i si estan preparats per a les criatures i els seus jocs espontanis.

Però les ciutats actuals s’han creat per adults i sense donar veu als infants.

Absolutament, i és un error no incloure les seves opinions en aquelles qüestions que els afecten. Tenen molt bones idees i no només per a ells, sinó per al conjunt de la societat. Quan demanen que els seus pares arribin d’hora a casa per sopar amb ells o que es plantin més arbres estan demanant molt més que això: demanen una millora dels carrers, dels transports públics... Amb respostes senzilles aporten una perspectiva creativa i fresca de la reducció del trànsit o de l’ampliació dels espais verds.

Quin és el principal repte a Barcelona de cara a implementar aquest model?

Sovint s’interpreta malament allò que volen els infants i allò que necessiten. Els ciutadans no entenen que el joc ha de formar part dels carrers i que no és suficient construir un parc per jugar a futbol, per una raó tan bàsica com que no tots els infants n’estan interessats. Ara bé, tots volen sentir-se segurs, experimentar amb la natura, fer nous amics i assumir responsabilitats, i l’escenari perfecte és la ciutat que coneixen i on creixeran.

Creu que es confonen els conceptes childish (infantil) i child friendly (pensat per a nens)?

Molt sovint. Una ciutat pensada per a nens i nenes no implica fer zones de jocs amb plàstics de colors brillants, sinó oferir-los llocs segurs on tenir experiències infantils saludables.

És a dir, fer ciutats més acollidores.

No cal forrar els carrers amb plàstic de bombolles, però es poden fer les voreres més amples, els esglaons més baixos o escollir mobiliari que els permeti jugar i donar tota la brida a la seva imaginació. I, sobretot, tractar-los com a actors urbans amb la dignitat que mereixen. Si no es fes comunitat en espais públics, la ciutat seria un simple magatzem de treballadors, i són ells que quan juguen al carrer, animen les famílies a sortir i relacionar-se.

Més continguts de