TURISME

La febre per les compres s'apodera dels argentins a Barcelona

Els visitants de l’Argentina ja dupliquen en despesa els russos i superen els xinesos

Ni russos ni xinesos. Aquest any la febre del turisme de compres a Barcelona s’ha apoderat dels argentins. Ho revelen les últimes dades de Turisme de Barcelona, que per primer cop situen els visitants de l’Argentina al capdavant del rànquing en despesa als comerços de la ciutat, segons les dades registrades per Global Blue, les oficines on es retorna l’IVA de les compres als turistes no residents a la Unió Europea.

Entre el gener i el setembre d’aquest any els argentins han gastat 4,4 milions d’euros als comerços de Barcelona, un 171,6% més que l’any passat. Els segueixen, en segon lloc, els xinesos, amb 3,6 milions d’euros de despesa i un creixement del 108% respecte a l’any passat. En tercer lloc hi ha els russos, que fins al setembre han gastat 2,7 milions d’euros, un 84,1% més que l’any anterior.

Limitació de la targeta

L’explicació d’aquest augment sobtat té a veure amb la regulació bancària. “Fins l’any passat els argentins tenien limitada la despesa amb targetes a l’estranger. Amb l’eliminació d’aquest bloqueig, l’Argentina ha entrat a la capçalera de les ciutats que més transaccions comercials fan al món”, explica la directora de Turisme de Barcelona, Montse Arnau. Aquestes limitacions, explica l’expert en turisme Juan Antonio Duro, van començar l’any 2001 amb l’establiment del famós corralito, un conjunt de mesures legals excepcionals que va prendre el govern de Fernando de la Rúa i que comportaven restringir la lliure disposició de diners. Segons les dades de Turisme de Barcelona, els argentins tenen un tiquet mitjà baix, però en conjunt fan grans volums de compra, sobretot en roba. “L’argentí és un client que troba que el producte de moda a Barcelona és molt més barat que al seu país, on la roba és molt cara”, explica Arnau. “Com que, a més, demanen el retorn de l’IVA, els surt encara més barat i poden comprar més quantitats”, il·lustra la directora de Turisme de Barcelona.

Aquest organisme treballa per impulsar el turisme de compres a Barcelona, un model que ajuda a desestacionalitzar l’oferta i que suposa un terç de totes les despeses que els turistes fan cada any a la capital catalana. Així, dels 1.060 dòlars que deixen de mitjana els visitants estrangers, al voltant d’uns 300 es destinen a les compres. “El turisme de compres és interessant perquè deixa molts més diners”, explica el professor d’Esade Francesc Valls. “A més, com més despesa es fa en compres, més despesa es fa en la resta de serveis de la destinació: s’allotgen en hotels més cars i van a restaurants de més alta gamma”, indica l’expert. “A banda, és un tipus de flux que nota menys les vicissituds socioeconòmiques que es puguin produir”, afegeix.

Per captar aquest tipus de visitant, Turisme de Barcelona ha donat suport a tota una sèrie d’iniciatives -La Roca Village ha estat una de les més exitoses- i ha començat a fer promoció de diversos eixos comercials més enllà del passeig de Gràcia i la trobada estrella, la Barcelona Shopping Night. D’aquesta manera, últimament Turisme de Barcelona ha incorporat nous eixos de promoció com Gran de Gràcia i Cor Eixample. A banda, han aparegut iniciatives com Barcelona Genuine Shops, una ruta pels comerços més “emblemàtics i inspiradors de la ciutat”.

El principal handicap del turisme de compres és que, ara per ara, encara passa de llarg del petit comerç. Segons un informe del 2016 de la Confederació Espanyola de Comerç (CEC) només un de cada deu euros del que es gasten els turistes en compres a Espanya va a parar al petit comerç. Una petita part d’un pastís que, segons el Shopping Tourism & Economy Summit, puja a 4.100 milions d’euros a l’any a tot l’Estat.

Etiquetes

Més continguts de