L'arquebisbat de Barcelona reconeix haver posat a nom de l'Església 133 immobles

La institució subratlla que van complir "escrupulosament" la legalitat

L'arquebisbat de Barcelona va registrar 133 immobles a nom de l'Església fins al 2014. L'arxidiòcesi de Barcelona ho ha confirmat aquest dimecres en una roda de premsa convocada per informar de les immatriculacions —les finques que s'inscriuen per primer cop en el registre de propietat— que  va dur a terme fins al 2015, any en què es va deixar de permetre a les institucions religioses registrar mitjançant aquest procediment. En total, l'arxidiòcesi va fer 51 immatriculacions  entre el 1998 i el 2015, mitjançant una llei hipotecària de l’època franquista avalada per Aznar. Els registres corresponen a 133 immobles: 25 a la ciutat de Barcelona i 26 en altres municipis barcelonins i del Maresme. L'última, al maig del 2014. 

Les declaracions arriben setmanes després que Unió de Pagesos (UP) acusés els bisbats de Vic i Solsona d'apropiar-se de més  de 400 propietats públiques i privades de les comarques del Bages, l'Anoia i el Berguedà. Una informació que ha aixecat polseguera entre les institucions religioses. La diòcesi, però, es desmarca de la polèmcia dient que en el seu cas han complert "escrupolosament" amb la legalitat, i que només van regularitzar els béns que ja eren de la comunitat. Entre les propietats al seu nom hi ha la Catedral de Barcelona, l'església parroquial de Santa Maria del Mar i la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè.

"S'han immatriculat els béns que sempre han estat de l'arxidiòcesi, béns que va crear, que ha conservat i cuidat amb diligència i que sempre han estat a disposició de tots, creients i no creients, i també per a la difusió cultural del nostre patrimoni", subratllen. De fet, el diocesà d'economia de l'arquebisbat de Barcelona, mossèn Antoni Matabosch, ha assenyalat que els immobles registrats fins al maig del 2014 s'han considerat de l'Església "des de temps immemorials", encara que no se'n conservin els títols escrits de domini a causa del pas del temps, i que "passa molt sovint" que es perd aquesta documentació quan es tracta de béns tan antics. 

L'ecònom també ha assegurat que en tots els casos l'advocat de l'Arquebisbat va presentar al registre de la propietat fonamentat arxius diocesans, històrics i del cadastre per demostrar que les propietats havien estat sempre "possessió de l'Església".

Amb tot, l 'arquebisbat ha remarcat que si els sorgien dubtes en alguna de les immatriculacions, com ara que poguessin pertànyer a altres propietaris, no tiraven endavant el procés. "Vam paralitzar la inscripció de 15 propietats perquè no ho teníem clar", ha defensat Matabosch. D'aquestes, una desena corresponen a ermites del Maresme que físicament formen part de les finques d'altres persones. Asseguren, però, que mai han rebut cap impugnació per cap dels registres.

El diocesà confia que la resta de parròquies i bisbats hagin estat diligents amb els procediments d'immatriculació, però assegura que cadascuna de les institucions les feia pel seu compte. Sobre l'acusació de la UP als bisbats de Vic i Solsona, Matabosch ha revelat que va preguntar personalment al bisbat de Vic si estaven segurs d'haver immatriculat correctament tots els béns a nom seu i van dir-li que sí.

Més continguts de