"¿Al teu camell li agrada la Fanta?", la rebuda dels infants als Reis d'Orient

BarcelonaEl nen tímid, el palplantat, l'embadalit i l'exaltat. La nena escèptica, la badoca, la nerviosa, l'emocionada. La trista, l'enèrgic, la dubtosa, el simpàtic i el ploraner. El nen xerraire, l'histriònic, el trapella i el belluguet. Tots els nens i nenes, totes les seves reaccions, maneres de ser i personalitats han vingut a rebre els Reis d'Orient. Com cada any arriben a la ciutat per mar, a bord del Santa Eulàlia. Quan els tres pals majors es veuen arribar des del Moll de la Fusta, perceps que l'emoció augmenta i que alguns cors es disparen. El Marc ha demanat un Playmobil, i la Sara, una nina que sanglota i un joc de ciència. L'Aran, el joc de taula Virus!; la Carla, un Lego de Frozen 2, i el seu germà, un robot Clementoni. La seva veïna de dalt –són molt amigues– uns retoladors fluorescents i "unes quantes coses més".

Pregunto als pares si segueixen la moda dels joguets ecològics: "Home, que els Reis portin alguna joguina de fusta sempre està bé. N'hi ha que són precioses". El patge Gregori ja porta una estona esvalotant el galliner, exclamant-se per la feinada que tenen i explicant de quin color són les flors que han preparat per rebre ses majestats. La de Melcior és daurada; la de Gaspar, platejada, i la de Baltasar, blava. Tot està a punt, els caramels, les escales, els que recullen les cartes i els xumets. I els camells, per descomptat. De carbó, esclar, que no en falti.

És graciós, per dir-ho d'alguna manera, que visquem enguany un dia de Reis diferent. Els reis de la intel·ligència l'han encapsulat entre dues sessions d'investidura en què els valors edificants no és que hi estiguin precisament convocats. Però en el seu parlament de benvinguda, Ada Colau s'esforça en convocar-los: "A part de joguines, els nens de Barcelona sempre demanen altres coses, regals per als nens que pateixen, que pateixen discriminacions i que viuen en països en guerra". Fa una falca –"estem traient cotxes i contaminació de la ciutat"–, un al·legat contra els joguets sexistes i violents, entrega als Reis el pa, la sal i la clau de la ciutat i dona la paraula al rei Baltasar: "Penseu de quina manera podeu ser generosos i ajudar els nens que no han tingut tanta sort com vosaltres. Obriu de bat a bat ulls i orelles per aprendre bé com podeu viure en un món millor".

L'alcaldessa i el rei negre també recalquen que Barcelona és una ciutat d'acollida. De fet, el rei Melcior té enguany un perfil facial molt similar al d'Òscar Camps, alma mater de l'Open Arms, vaixell de salvament, guardià del Mediterrani, lluitador tenaç contra tantes circumstàncies galdoses. Seguir els tres Reis una estona quan comencen el seu bany de multituds és veure clar que caldria fer urgentment un llibre amb tot allò que els nens els etziben sense filtre: "¡Baltasar, dame la mano!", "Ets el rei de veritat", "No em portaràs carbó, oi?", "Gràcies per existir!", "¿A quina hora vindreu a casa meva?", "Avui anirem a dormir a les vuit, eh?", "¿Com ho feu per arribar a totes les cases?", "¿Al teu camell li agrada la Fanta?"... La inventiva dels nens, aquella famosa creativitat que els floreix sola i que diuen que es perd o es difumina amb el pas dels anys. Quin tresor seria poder-la conservar!