"Si no ens arriben ajudes públiques no tancarem, però patirem"
Risc. A tocar del desaparegut 'music-hall' Scala Barcelona (Consell de Cent, 435) avui obre un petit teatre amb una programació singular: francòfila i existencialista.
No és una bogeria obrir un teatre?
Sí. Si t'ho planteges abans, no ho fas. És un sacrifici: dos anys de feina, invertir molt i guanyar quatre rals.
En els últims mesos han obert diverses sales a Barcelona, per què?
Barcelona té moltes companyies, però potser hi ha pocs espais que facin de cultiu. Nosaltres estàvem cansats de tenir produccions al cap i de tota la feinada que has de fer per col·locar una producció i que li interessés algú, i vam decidir invertir aquest esforç per crear un espai.
Dieu que naixeu amb la filosofia del Lliure de Gràcia als anys 70.
Per a la meva generació hi havia dos teatres importants: la companyia Flotats i el Lliure, i van donar uns fruits perquè tenien una continuïtat. Jo he perseguit això, tot i que el cooperativisme no està de moda.
És viable l'Atrium sense ajudes?
La sala, no, però tenim un estudi i una productora. No depenem d'ajudes públiques, però faran que això vagi millor o pitjor. Si no ens arriben no tancarem, però patirem.
