Societat 07/08/2013

Un món que s'escalfa

Menys gel que mai a l'Àrtic, més aigua que mai al mar, més gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera: un informe de l'organisme dels EUA que supervisa els oceans i l'atmosfera alerta de l'avanç del canvi climàtic

Efe
3 min
L'Àrtic es fon / GETTY IMAGES

WashingtonEl 2012 es van batre rècords pel que fa a la pèrdua de gel a l'Àrtic, l'augment del nivell del mar i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, segons adverteix un informe divulgat per l'Administració d'Oceans i Atmosfera dels Estats Units (NOAA, en anglès). A més, el 2012 va ser un dels deu anys més càlids des que hi ha registres, i països com els Estats Units i l'Argentina van tenir l'any més calorós de la seva història. En l'altre extrem, a Alaska i en algunes parts de l'Àsia van viure un any més fred del normal.

"Els nivells de carboni estan pujant, els nivells del mar estan pujant, el gel de l'Àrtic s'està fonent i el nostre planeta en el seu conjunt s'està convertint en un lloc més càlid", resumeix la directora interina de la NOAA, Kathryn Sullivan. "Els senyals que veiem són d'un món que s'escalfa", insisteix, per la seva banda, el director del Centre Nacional de Dades Climàtiques de la NOAA, Tom Karl. Tot i que el signa la NOAA, l'estudi sobre l'estat del clima el 2012 ha estat elaborat per 384 científics de 52 països. Un segon informe, que es divulgarà al setembre, explicarà les causes d'aquestes tendències climàtiques.

L'Àrtic

El gel marí de l'Àrtic va arribar al seu nivell mínim al setembre (2,12 milions de quilòmetres quadrats), mentre que al juny la capa de neu a l'hemisferi nord també va caure a mínims històrics. Aquest gel marí es va reduir en el seu "mínim d'estiu" al nivell més petit des que van començar els registres per satèl·lit fa 34 anys, segons l'informe oficial. A més, durant un període de dos dies al juliol, el 97% de la capa de gel de Groenlàndia va mostrar algun tipus de desglaç, quatre vegades més que la mitjana en aquesta època de l'any.

Els oceans

Les temperatures de la superfície dels oceans també van augmentar, segons la NOAA, i en aquest aspecte el 2012 va ser un dels 11 anys més càlids registrats. Fins i tot es van registrar augments de temperatura en les profunditats dels oceans. Així mateix, després dels descensos experimentats en el primer semestre del 2011 per l'efecte del fenomen de 'La Niña', el 2012 els nivells del mar es van recuperar i van superar el seu anterior rècord. D'acord amb la NOAA, el nivell global del mar es va situar en un màxim històric el 2012. Això vol dir que ha augmentat una mitjana de 3,2 mil·límetres per any durant les últimes dues dècades.

Seguint amb una tendència iniciada el 2004, els oceans són més salats de mitjana en zones d'alta evaporació, com la zona tropical del Pacífic Nord, i més dolços del normal en àrees d'alta precipitació, com el centre de l'Índic.

Gasos

Després d'un lleuger descens associat a la recessió econòmica mundial, les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle procedents de la crema de combustibles fòssils també van ser rècord, i les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2), van arribar a una mitjana de gairebé 400 parts per milió (ppm).

Quant a l'activitat ciclònica, el 2012 es va mantenir al voltant de la mitjana, amb un total de 84 tempestes en comparació amb una mitjana de 89 en el període 1981-2010.

Pels experts que han elaborat l'estudi, totes aquestes estadístiques són una prova més que el canvi climàtic i l'escalfament global són una realitat.

stats