TRIBUNALS
Societat 22/12/2019

“Ho hem fet tot per demostrar que l’assassí del Pedro és un policia”

Nou intent per reobrir la investigació d’un crim que prescriurà aviat

Pau Esparch
3 min
Juanjo Álvarez a Barcelona, on fa gairebé més de tres dècades que reclama justícia per l’assassinat del seu fill Pedro.

BarcelonaTindria mil motius per haver perdut l’esperança, però Juanjo Álvarez no ha deixat de lluitar. Quan parla públicament del crim del seu fill Pedro porta una dessuadora que recorda que “el policia assassí continua al carrer”. El 15 de desembre del 1992 el Pedro no va anar a sopar a casa. Tenia vint anys i aquella nit, mentre caminava amb la seva xicota per l’Hospitalet, va rebre un tret al cap que el va matar. El va disparar el conductor d’un Opel Vectra blanc. La Policia Nacional va detenir un dels seus agents de Barcelona com a presumpte autor de l’assassinat, però la jutge María José Magaldi el va deixar en llibertat i el 1995 va arxivar la causa. La investigació es va reobrir el 1997 i es va tornar a tancar el 2000. La tardor vinent farà vint anys d’aquest últim sobreseïment i aleshores el cas quedarà prescrit.

El compte enrere només es pot aturar si la investigació es reobre: “Des del 2000 ens han denegat totes les peticions amb l’argument que les proves no conduïen a res de nou”, lamenta Álvarez, que vol fer un altre intent “per agafar l’assassí sense que en surti impune”. L’advocat Benet Salellas fa poc que representa la família del Pedro en el cas i ja ha demanat al jutjat d’instrucció de l’Hospitalet que torni a investigar el crim. La justificació de Salellas és que els últims dinou anys -des que es va arxivar la causa per últim cop- s’han produït avenços tècnics. Per això, la primera de les peticions és que es localitzi l’Opel Vectra blanc que tenia el policia investigat per l’assassinat per detectar-hi, amb les noves tècniques, rastres de sang que es mantenen tot i el pas del temps. Però el cotxe, ara mateix, no se sap on és.

En canvi, continuen sota custòdia la bala i la beina que es van trobar a l’escena del crim el 1992. L’advocat sol·licita tornar-les a analitzar per localitzar-hi possibles rastres biològics i, en cas que se’n trobin, obtenir el perfil del policia investigat per determinar si corresponen al seu ADN. Finalment, Salellas demana que la unitat de balística dels Mossos d’Esquadra, amb la ciència forense actual, ampliï les conclusions dels informes que la Policia Nacional va fer després de l’assassinat sobre la bala, la beina i l’arma requisada a l’agent. No és l’única prova que l’advocat vol que facin els Mossos, perquè també reclama que assumeixin les anteriors i que la policia catalana actuï com a policia judicial del cas. Salellas ho argumenta amb el fet que ara els Mossos ja estan desplegats i que l’únic detingut era agent de la Policia Nacional.

De fet, Álvarez recorda que la primera demanda que va presentar al jutjat va ser que la investigació la fes la Guàrdia Civil i no la Policia Nacional “per complicitat”, cosa que no va passar fins al 1997 quan es va reobrir la causa. Està convençut que la policia espanyola “va protegir” l’agent investigat. I Álvarez ho vincula al fet que el detingut tenia “molta influència” perquè, a part de ser policia, també tenia una assessoria jurídica i “no interessava” anar contra ell. Afegeix que la jutge Magaldi, que va portar el cas els primers anys, al cap d’un temps va ascendir a un jutjat penal i més tard a l’Audiència de Barcelona. I que quan la Guàrdia Civil va investigar el crim, després que ell fes una vaga de fam, semblava que “només volia exculpar l’únic investigat i desviar l’atenció”.

Les ganes de ser sempre al carrer

“No sabem si el cas del Pedro va a bon port, però sí que hem fet tot el possible per demostrar que l’assassí és un policia”, valora Álvarez, que en gairebé tres dècades de reivindicació ha fet “grans amistats”. “També ha servit perquè hi hagi menys por de denunciar les barbaritats policials i que surtin al carrer”, defensa. Explica que ell es manifesta des del 1961, quan tenia catorze anys: “Aleshores va ser per les pensions i la igualtat de les persones”. I el pas del temps no li ha tret les ganes de ser “sempre al carrer per lluitar i donar la cara”.

Fins ara la investigació ha determinat que el Pedro va rebre el tret després que aquella nit la seva xicota insultés un conductor que va estar a punt d’atropellar-la i la va bufetejar. Quan ell s’hi va acostar, el conductor va treure la pistola i va disparar. Però aquest relat i les proves recollides no han sigut suficients per tirar endavant la investigació ni arribar a judici. La que pot ser l’última oportunitat és a la taula del jutjat i, mentre el temps corre, aviat se’n sabrà la resposta.

stats