Societat 03/02/2016

L'asseguradora del Govern paga 200.000 euros a un altre ferit per una bala de goma

Nicola Tanno ha arribat a un acord per a la indemnització i retirarà les accions penals, però critica la incapacitat d'Interior per identificar els autors del tret

Enric Borràs
5 min
El portaveu de l'Associació Stop Bales de Goma, Nicola Tanno, que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma./ ACN

BarcelonaTal com va passar l'any passat amb el cas d'Ester Quintana, el Govern i la seva asseguradora han arribat a un acord amb Nicola Tanno per indemnitzar-lo amb 200.000 euros. Al jove, un dels impulsors de l'associació Stop Bales de Goma, li va rebentar un ull una pilota de goma durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola en el Mundial de futbol del 2010. "El Govern per fi ha admès la seva responsabilitat" ha dit Tanno a l'ARA, i ha afegit: "també ho podia haver fet el conseller d'Interior que hi havia el 2010". Feia referència a Joan Saura (ICV).

A l'octubre, el jutge que duu el cas va ordenar al Govern que pagués una fiança de 200.000 euros, per si havia d'acabar assumint responsabilitats civils, però finalment han acordat pagar-li els diners directament. Tanno assegura que no pot valorar si la xifra és correcta o no, "no me'n sento capaç", diu. Tot i amb això, també ha acceptat aturar les accions penals pel seu cas, que difícilment havien arribat enlloc perquè el jutge no ha aconseguit identificar l'autor del tret que el va ferir.

Tot i la indemnització, "no s’han fet passos endavant en la identificació dels autors materials de l’agressió", lamenta Tanno. El cas es va arxivar dues vegades, però va aconseguir reobrir-lo. El principal problema, diu, és que no hi ha hagut manera d'identificar els autors del tret que li va fer perdre l'ull. Ja quan el jutge va ordenar la fiança, Tanno va afirmar que els fets "estan provats" i que segons el jutge "la responsabilitat civil és de la Generalitat i de l’asseguradora Zurich".

El policia que li hauria rebentat l'ull continua treballant. Tanno considera que "això és responsabilitat d'Interior" i explica que la Conselleria li va fer saber que s'havia fet una investigació interna però que no ho van poder aclarir. "És problemàtic que el responsable continuï fent de policia", lamenta. També critica el "corporativisme" dels agents davant del jutge: cap va admetre saber res de l'autor dels tets. No es creu que ningú en sàpiga res. "Reivindico el dret de no creure'm tot això", reclama.

Oficialment, el Govern només admet que Tanno va quedar ferit "en el marc d'una actuació policial", perquè no s'ha demostrat com va perdre l'ull i qui ho va causar. Fonts d'Interior diuen que només podrien saber del cert què va passar amb un procés judicial, i que no poden "assegurar" que va ser una bala de goma, però tampoc que no ho va ser. Admeten que, segons els jutges, les ferides són "compatibles" amb el projectil. Tanno entén que si han pagat i han demanat disculpes és perquè admeten que els Mossos són els responsables que perdés l'ull. "Demanes disculpes per una cosa que has fet, no per una cosa que no has fet", insisteix. Diu que "seria ridícul" demanar disculpes i indemnitzar sense reconèixer que va ser un tret dels Mossos el que li va rebentar l'ull.

El 2010 els Mossos d'Esquadra encara no feien servir projectils viscoelàstics o de foam, de manera que si la ferida va ser per una arma policial només podia ser per una bala de goma. També cal tenir en compte que difícilment el Govern hauria pagat si no tingués indicis clars que la ferida l'havien causat els Mossos i que no se l'havia fet d'alguna altra manera. Aquesta mateixa estratègia, la de no admetre obertament que la ferida la va causar un projectil dels Mossos però reconèixer-ne la possibilitat i pagar una indemnització, ja la va seguir Interior en el cas de Quintana. És un canvi respecte de consellers anteriors que s'havien limitat a negar cap responsabilitat de la policia catalanar.

La manca de possibilitats d'identificar els autors del tret feia que fos molt possible que el cas es tornés a arxivar, i aquesta vegada, definitivament. De fet, segons fonts de la conselleria d'Interior, a canvi de la indemnització Tanno retirarà totes les accions penals contra el Govern. En el cas Quintana les accions penals continuen i el judici s'hauria de fer abans de l'estiu. "La falta de col·laboració dels agents interrogats pel jutge", assegura Tanno, i la "incapacitat del departament d’Interior d’identificar el policia responsable del tret" han fet que l'agent "continuï treballant" al cos com si no hagués passat res. Tanno veu "lamentable" que tant en aquest com en altres casos similars "els policies responsables no acabin pagant per les seves responsabilitats".

Arran de l'anunci de la indemnització de Quintana el conseller d'Interior, Jordi Jané, va assegurar que estudiarien "fins al final" tots els casos similars. El conseller responsable d'Interior va començar la revisió dels processos judicials relacionats amb ferits en actuacions dels Mossos però manté que ho fa arran d'una "resolució molt consensuada" del Parlament i que no es tracta del criteri "d'aquest Govern o d'aquell altre".

Amb tot, va ser el setembre de 2013 que el Parlament va instar el Govern a redactar un protocol de reparació del dany pels afectats per actuacions policials i indemnitzar-los "retroactivament" quan fos responsabilitat dels Mossos d'Esquadra. I fins a l'octubre, amb el cas Quintana, això no s'havia aplicat. Jané ha insistit en defensar els seus predecessors i ha assegurat que "cada conseller d'Interior va explicar sempre allò que els comandaments en cada moment li van aportar sobre els fets que s'estaven investigant".

Després de la indemnització d'Ester Quintana el conseller va arribar a assegurar que s’havia reunit amb advocats de víctimes de casos semblants per "mostrar" la "voluntat absoluta" del seu departament en cada cas. Cinc dies després, però, l’associació Stop Bales de Goma va negar en un comunicat que Interior s’hagués posat en contacte amb cap d’ells. “És totalment fals. Els membres de SBG i les víctimes de bales de goma no han rebut mai, en tots aquests anys, cap trucada de la conselleria”, van deixar clar en l’escrit.

Finalment, doncs, hi ha hagut aquest contacte. De fet, Tanno mateix explica que ha rebut una carta del conseller Jané on diu que lamenta profundament els fets i demana "disculpes per les lesions sofertes". "Tinc la seguretat", afegeix el conseller a la carta, "que malgrat l’acord que finalment s’ha tancat mai es podran reparar totalment els perjudicis que se li han causat". Fonts del Govern asseguren que a més dels casos de Tanno i Quintana s'estan revisant més circumstàncies en què hi hauria pogut haver ferits en el marc d'actuacions policials.

El conseller Jané ha afirmat avui que no li "cauen els anells" per demanar disculpes als lesionats en el marc d'una actuació policial, després d'enviar la carta a Nicola Tanno. "Si algú sofreix un dany, com a Govern hem de demanar disculpes", ha insistit Jané com "un exercici de normalitat". El conseller també s'ha mostrat "convençut" que "no hi va haver intenció de fer mal a ningú per part de l'actuació policial ordenada pels comandaments".

Tanno va perdre l’ull la nit de l’11 al 12 de juliol del 2010. Era a la Gran Via, molt a prop de la plaça Espanya, on hi havia aldarulls entre els Mossos d’Esquadra i els aficionats de la selecció espanyola que celebraven la victòria del Mundial. La policia va llançar alguna pilota de goma i un nord-americà i el jove italià, que estava estudiant a Barcelona, van rebre l’impacte de dues de les bales. Tanno es va endur la pitjor part i va perdre, com Quintana, la visió d’un ull.

stats