Una assegurança pública contra els efectes del canvi climàtic, entre les 312 mesures que el Govern impulsarà fins al 2030
El full de ruta d'Acció Climàtica s'haurà d'integrar a tots els departaments de la Generalitat
Barcelona"Facilitar l'adaptació als nous escenaris climàtics que ja són aquí". Així és com ha descrit la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, l'objectiu del nou pla del Govern per fer front als efectes del canvi climàtic. El document inclou 312 mesures i per primera vegada incorpora la vulnerabilitat social i el component territorial. Dos aspectes que hauran de tenir-se en compte a l'hora de prioritzar les accions d'adaptació de cada sector, ja que el canvi climàtic afecta de manera diferent les persones en funció del lloc on viuen i de les seves condicions socials.
El nou marc, batejat com a Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 (ESCACC30), proposa 76 mesures per als sistemes naturals, 187 per a tots els àmbits socioeconòmics i 49 per als territoris. A falta d'aprovar el document, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, ha avançat algunes de les accions més destacades. Entre les actuacions plantejades hi haurà l'estudi d'una assegurança pública per fer front als efectes del canvi climàtic o la creació d'una cartografia detallada de tota la línia litoral per poder identificar les activitats econòmiques i les propietats privades que es podrien veure afectades pels efectes de l'emergència climàtica. També es pretén crear espais marins protegits per conservar la biodiversitat.
Mesures que "no són paper mullat"
L'executiu català preveu aprovar la setmana que ve aquest nou full de ruta que tots els departaments de la Generalitat estaran obligats a integrar a la seva planificació. D'aquesta manera, segons Jordà, a partir d'ara les polítiques de desenvolupament social, econòmic i territorial que s’impulsin a Catalunya estaran sempre supeditades a la conservació dels sistemes naturals. Unes condicions que no han d'anar en contra del progrés econòmic. "Continuarem fent noves infraestructures de país per impulsar el creixement econòmic, però a partir d’ara haurem de ser capaços de fer-ho d’una manera diferent", ha defensat Jordà. La titular del departament ha insistit en dir que és responsabilitat de l'administració pública "preveure els possibles efectes que l'emergència climàtica tindrà directament en les persones en el seu dia a dia més immediat". Ho ha fet des del pont del Petroli de Badalona, que el gener del 2020 va patir directament els efectes del temporal Gloria, que van evidenciar les febleses de Catalunya davant fenòmens meteorològics extrems.
La consellera també ha advertit que les mesures que agrupa l'estratègia d'adaptació del canvi climàtic no seran "paper mullat", ja que comptaran amb el finançament provinent del Fons Climàtic. Unes línies de finançament que s'obtenen a partir de l'entrada en vigor de la llei del canvi climàtic l'any 2017. Entre les últimes mesures que s'han tirat endavant gràcies al Fons Climàtic hi ha els 40 milions d’euros en ajudes per subvencionar actuacions dels ens locals que es van anunciar durant la COP27 de canvi climàtic o 14 milions per als centres de recerca amb la direcció general de Recerca i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
