Si algun dia es troba vida en un altre planeta, no serà un marcià verd amb els braços llargs i un ull al front. Els científics tenen cada cop més clar que en altres indrets de l'Univers hi pot haver vida, però el que es trobarà segurament seran microbis que fins i tot podrien estar relacionats amb l'inici de la vida a la Terra. Segons la teoria de la panspèrmia, una pluja de meteorits marcians va conrear la Terra de microbis i molècules perquè hi hagués aigua. La recerca per aclarir aquests dos punts podria fer un pas endavant amb l'experiment LIFE (Living Interplanetary Flight Experiment), impulsat per la Planetary Society que va crear Carl Sagan.
Hi participen científics de diferents centres de recerca i han creat una càpsula complexa amb 10 microorganismes a bord d'una sonda que Rússia enviarà al novembre a Fobos, una lluna de Mart. Convertits en petits astronautes, aquests microorganismes faran un viatge d'anada i tornada, perquè del que es tracta és de simular el mateix viatge que fa milers d'anys se suposa que van fer a bord d'un meteorit fins a la Terra i veure si n'hi ha algun capaç de sobreviure en les condicions extremes que suposa anar de Mart a la Terra. El camí d'anada el faran amb la sonda russa, però el de tornada, cap a la Terra, el faran en un petit vehicle que s'hi desprendrà, i que contindrà els microbis i 200 grams de mostres geològiques d'aquesta lluna. S'espera que arribin al nostre planeta el 2014.
Per què Mart?
Ja fa temps que es creu que hi podria haver alguna forma de vida al planeta vermell. Ho indiquen les restes orgàniques que s'han trobat als 30 meteorits marcians que s'han trobat a la Terra, que no són tots els que hi cauen. Es calcula que cada mes n'arriba un i que des que es va formar el sistema solar en deuen haverplogutuns 1.000 milions.
El llançament de la sonda russa, que a més de dur els microorganismes recollirà mostres del sòl de Fobos, coincideix amb el d'una altra missió de la NASA al planeta vermell encara més sofisticada: el Mars Science Laboratory, que aterrarà sobre el cràter Gale i s'hi endinsarà amb un petit vehicle, el Curiosity(en el qual ha intervingut el Centre d'Astrobiologia del CSIC). S'espera obtenir dades sobre l'habitabilitat del planeta, sobre l'aigua, sobre la composició química del seu sòl i de l'atmosfera. Entre altres misteris sense resposta, hi ha la presència a l'atmosfera marciana d'un gas, el metà, que no se sap on s'origina. I precisament és una de les pistes que fan pensar que potser encara hi viuen microorganismes. A la Terra, un dels processos pels quals s'origina el metà és pels microbis, durant la descomposició dels residus o fins i tot en les digestions de les vaques.
Atletes d'alt rendiment
Els petits astronautes de la nau russa han estat seleccionats entre els més forts. La majoria son extremòfils capaços de sobreviure a la Terra en condicions molt extremes, en deserts, al gel, en sòls enverinats o sota radiacions que matarien qualsevol altre organisme. S'han triat perquè representin els tres dominis de la vida: els eucariotes (organismes cel·lulars amb un nucli diferenciat), els bacteris i els arqueus.
També s'hi ha inclòs el llevat, que a més d'intervenir en la fermentació de la cervesa, el iogurt o el pa, és un dels organismes més utilitzats com a model de laboratori. Com també un altre dels viatgers, la planta Arabidopsis, que juntament amb el bacteri comú va ser la primera a viatjar a l'espai, a bord de l'Apol·lo 16 i 17. Després s'han fet altres experiments amb microorganismes, però sempre en l'òrbita terrestre baixa (a uns 2.000 quilòmetres). Molts resisteixen. Fins i tot s'ha investigat per convertir-ne alguns en treballadors de l'Estació Espacial Internacional, reciclant aigua i residus.
El projecte té en contra alguns científics, com Barry DiGregorio, director del Comitè contra la recollida de mostres de Mart. Tot i que els microorganismes viatgen en una càpsula segellada, temen que hi hagi algun accident, surtin del recipient i contaminin Mart.
