L'Audiència de Barcelona tanca definitivament el cas contra Dolors Miquel i Ada Colau pel poema 'Mare nostra'

El tribunal confirma la desestimació de la querella. Descarta cap actitud vexatòria i qualifica el text de "sàtira"

L' Audiència de Barcelona ha confirmat la inadmissió a tràmit de la querella presentada per l'associació Amistad en Cristo, Nuevo Amanecer contra la poetessa Dolors Miquel i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per la possible comissió d'un delicte contra els sentiments religiosos durant la lectura del poema ‘Mare nostra' en l'acte de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona el 15 de febrer del 2016.

El tribunal considera que no es pot admetre aquesta querella perquè ni Miquel ni Colau tenien intenció d'ofendre amb aquesta acció, ni tampoc es pot considerar que hi hagi hagut "vexació per als qui professen o practiquen la religió catòlica". A més, es conclou que l'acció va ser un exercici de llibertat d'expressió i que el poema és una "sàtira".

Alberto Fernández Díaz marxa del lliurament dels premis Ciutat de Barcelona ofès per un poema

El jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona no va admetre a tràmit aquesta querella el març del 2016, decisió que va confirmar al setembre desestimant un recurs de reforma. Ara, l'Audiència de Barcelona confirma la desestimació de la querella rebutjant el recurs d'apel·lació presentat per l'associació.

"No neguem que els membres de l'associació querellant s'hagin pogut sentir sincerament ofesos", recull la interlocutòria. Tot i això, el tribunal rebutja que la conducta de Miquel i Colau "sigui objectivament ofensiva". Segons l'Audiència de Barcelona, la seva intenció "no pot afirmar-se que sigui la de ferir o menystenir" un sentiment religiós col·lectiu.

A més, el tribunal tampoc considera que la seva acció hagi estat vexatòria per als qui professen o practiquen la religió catòlica. L'Audiència considera que la vexació ha de ser directa, no indirecta, i que per aquest motiu aquest tipus penal tampoc encaixa amb l'acció de les querellades.

El tribunal també considera que "la llibertat d'expressió empara no només les informacions o idees que són favorablement rebudes, sinó també aquelles que xoquen, inquieten o ofenen". A més, afegeix que "en les societats democràtiques, els grups religiosos han de tolerar les crítiques publicades i el debat sobre les seves activitats, creences o ensenyaments, sempre que aquestes crítiques no suposin insults intencionats i gratuïts o discurs de l'odi, que constitueixin una incitació a la violència i a la discriminació en contra dels membres d'una religió concreta".

L'Audiència considera que aquesta situació no s'ha produït en aquest cas "de cap de les maneres". Per contra, sosté que les paraules recollides per l'oració "no suposen una actitud violenta o discriminatòria cap als fidels catòlics en el sentit de fer burla de les seves conviccions religioses", sinó "una sàtira amb elements crítics que creu convenient una reforma d'aquestes conviccions per ajustar-les a la societat actual i a les necessitats personals i morals dels seus integrants".

Polèmica a l'Ajuntament

La polèmica per la lectura d'aquest poema es va produir el 15 de febrer del 2016 durant el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona 2015. El president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va abandonar l'acte de lliurament dels premis en el moment en què la poetessa Dolors Miquel va recitar el polèmic poema 'Mare nostra', en considerar que era "ofensiu".

Més continguts de