Un 'càsting' d’espermatozous

BarcelonaAquest si, aquest no. Esther Velilla, responsable del laboratori de fecundació in vitro de l'Institut Marqués de Barcelona, no està desfullant margarides. “Hi ha espermatozous més guapos que d'altres”, explica Velilla. 'Pesca' espermatozous en una minúscula gota de semen. O si es prefereix, està fent un càsting per triar els millors. En uns dos mil·ligrams de semen n'hi ha molts, però finalment només en tria vuit. Els captura amb una microinjecció per fer-los servir per a una important missió: fecundar un òvul amb tècniques de reproducció assistida.

Els especialistes del laboratori ho poden fer gràcies a un microscopi que els permet veure a més de 6.000 augments els gàmetes. Quan la seva morfologia no és bona, els descarten. Aquesta tècnica s'aplica en casos d'infertilitat masculina: en homes amb molt pocs espermatozous que, a més, en tenen de danyats i que per això no aconsegueixen fecundar l'òvul per ells mateixos. Per exemple, poden no nedar bé, o poden tenir una forma que indica que no podran obtenir la gestació. També poden tenir el material genètic fragmentat (pel microscopi se'ls veu amb cràters). Passats els 35 anys d'edat de l'home, la fragmentació als espermatozous va en augment. Per això, hi ha estudis que indiquen que encara que els homes poden ser pares a edats avançades: com més grans, més dificultats poden tenir per engendrar.

Podeu llegir la informació completa a l'ARA Premium