Autòpsia (pudent) d'una bossa d'escombraries

Les tres lliçons que es poden treure d'analitzar els residus que genera una llar barcelonina

Per unes hores, el casal de joves Can Ricart, al barri del Poblenou, va ser aquest dijous el punt més pudent de Barcelona. L'olor era agre. No podia ser d'una altra manera tenint en compte que la ferum venia d'una cinquantena de veïns que s'havien vestit de cirurgians -bata blau cel, gorra per recollir-se els cabells i mascareta de quiròfan- per fer l'autòpsia de vuitanta bosses d'escombraries d'un contenidor de rebuig de la ciutat. Volien analitzar què amaguen aquests sacs de plàstic negre on s'aboquen els residus domèstics que no s'han reciclat. Els participants van manipular salsitxes en procés de putrefacció, van separar pomes oxidades i tot tipus de peles de fruita, van poder comprovar com el marró del cafè regalima per la bossa, van classificar iogurts que ja feia dies que algú s'havia menjat... L'uniforme mèdic també incloïa, clar, guants. L'objectiu de la 'performance'? Demostrar els "problemes" que té la gestió actual dels residus a Catalunya i reclamar "amb urgència" la nova llei catalana de residus. "Vam evidenciar que els ciutadans podem reciclar més, sí, però sobretot que plegats hem de reclamar-li al govern que actuï perquè ara la pilota la tenen ells", sentencien des de Rezero, una de les entitats organitzadores. 

Després de separar els residus de dins les bosses (en potencialment reciclables i no reciclables), els ecologistes van apuntar quines mesures podrien prendre les administracions públiques per encaminar-se cap a una societat de residu zero. En primer lloc, van confirmar el gran enemic a batre: la indústria de productes d'un sol ús. Des d'ampolles de refresc fins a compreses, passant per pots d'Actimels o bolquers. Però també van trobar d'altres conclusions que no s'esperaven. Aquestes són les tres lliçons a les quals van arribar la vintena d'entitats -com Rezero, Opcions i Zero Waste Europe- impulsores d'aquesta acció. 

1. La indústria segueix posant al mercat productes d'un sol ús, malgrat que existeixen alternatives reutilitzables

Segons Rezero, gran part dels residus analitzats "no haurien d'estar disponibles al mercat" perquè tenen alternatives reutilitzables. Parlen de productes com els palets d'orelles, les ampolles petites d'aigua, les tovalloletes, els tampons, les càpsules de cafè, les bosses de plàstic... "S'haurien d'enretirar del mercat o, almenys, s'haurien de fiscalitzar per dificultar que la indústria els produeixi", expliquen des de l'entitat. 

"Només evitant els productes d'un sol ús ens acostarem a l'objectiu de l'economia circular", insisteixen. El motiu, recorden, és que per reduir els residus no n'hi ha prou amb fer una recollida selectiva: "Malgrat que els llencem al contenidor groc, per exemple, els envasos de plàstic no tornen mai a ser envasos de beguda, de manera que sempre n'hem d'estar creant de nous". 

2. Molts dels envasos es podrien reutilitzar, però no hi ha un sistema de devolució "eficient"

La majoria dels envasos que s'han analitzat durant l'autòpsia són reutilitzables. En aquest sentit, les entitats sostenen que caldria facilitar la recuperació d'aquests envasos per evitar llençar-los després d'haver-los utilitzat tot just un cop. I no parlen només del vidre, sinó també d'envasos de plàstic i llaunes. "Si s'establís un circuit de devolució i retorn eficient no hi hauria cap mena de residus", defensen en la línia del que ja han aplicat una quarantena de regions del món. Els beneficis d'aquest sistema que posa preu als envasos buits, asseguren, són múltiples. D'una banda, desapareixerien els envasos abandonats de llocs com la platja. També s'aconseguiria que es reciclessin molts més envasos que ara, de manera que se superaria el llindar del 30% actual de reciclatge del contenidor groc. I, per acabar, es facilitaria el procés de reciclatge: "Les ampolles estarien més netes i això faria que es poguessin tornar a convertir en envasos d'ús alimentari". 

3. Falta una llei per reduir el malbaratament alimentari 

"Els índexs de malbaratament alimentari que hem detectat són al·lucinants!", exclamen des de Rezero mentre mencionen que, durant l'experiment, van trobar paquets sencers de salsitxes, de torrades, embotits a mig acabar... En total, asseguren que fins a la meitat del contingut orgànic que van classificar eren aliments malbaratats. I demanen, de fet, que s'acceleri el recorregut de la proposició de llei sobre la reducció del malbaratament alimentari que el Parlament va començar a tramitar al mes de febrer. 

Des de Rezero també adverteixen que encara hi ha llars que barregen la matèria orgànica amb els envasos, fet que complica el reciclatge posterior. "L'aliment embruta el material i, alhora, el contacte amb l'envàs contamina l'orgànica que es podria reutilitzar per a usos agrícoles", expliquen. 

Més continguts de