El meu avi va anar a Cuba i jo també
Diverses onades migratòries han anat de Catalunya a Amèrica al llarg de la història per causes polítiques o econòmiques. El context de crisi actual crea una onada de joves emigrants que s'emporten la formació que han rebut a Catalunya
BarcelonaAmèrica és el continent creat per escapar-se de la història o, com a mínim, així ho han demostrat els catalans en quatre moments històrics. A principis i mitjans del segle XIX, molts homes solters, sobretot, van marxar a Amèrica perquè "tenien contactes amb les cases comercials d'Amèrica i hi veien iniciatives noves i enriquidores", explica César Yáñez, professor d'història econòmica de la UB. Alguns d'aquests catalans van ser els que van rebre el nom d'indians, perquè n'hi va haver que van tornar a Catalunya carregats d'objectius altruistes.
A principis del segle XX, catalans de les zones rurals van fer les maletes per marxar a Amèrica perquè buscaven altres camps per cultivar: "Un altre cop, població que buscava noves oportunitats".
La tercera onada cap a Amèrica va ser després de la Guerra Civil. Eren els exiliats polítics, que s'allunyaven de la dictadura franquista i de la repressió que comportava.
La quarta és "l'actual, que està formada en bona part per persones que tornen als seus països d'origen, per sud-americans que havien vingut a Catalunya sobretot a treballar, però que amb la crisi actual prefereixen tornar al seu país perquè hi tenen la família i una llar", comenta Yáñez, autor del llibre Saltar con red. La inmigración catalana a América 1830-1870. En aquesta última onada cal afegir-hi catalans que també busquen a Amèrica un nou camí laboral. És el cas dels arquitectes i els constructors, per exemple.
Aquesta nova emigració de Catalunya a Amèrica ens fa perdre capital humà.
Podeu llegir la informació completa a l'ARA PREMIUM.
