Barcelona entoma el repte d'un model alimentari més proper i saludable

BarcelonaEl millor per al territori i la pagesia catalana seria que Barcelona mengés cada cop més del que es produeix al país. Aquesta proximitat i l'aposta pels productes de temporada és un dels principis de l'alimentació sostenible i un dels reptes que Barcelona i la seva àrea metropolitana entomen especialment el 2021 assumint la condició de Ciutat Mundial de l'Alimentació Sostenible com abans van fer Milà o València. Les qüestions de l'alimentació –què mengem i com ho produïm– han de tornar a situar-se a l'agenda política i han de ser una de les prioritats, ha admès l'alcaldessa Ada Colau.

"Alimentació sostenible vol dir un model alimentari que sigui bo per a les persones, per al territori i per al planeta, de manera que prosperem garantint la justícia social i la regeneració dels ecosistemes", ha resumit la científica especialista en polítiques alimentàries urbanes per la UB i Universitat de Cardiff Ana Moragues, en l'acte de presentació de la capitalitat aquest matí. "L'alimentació genera un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a nivell global i també ens pot posar malalts", ha subratllat la investigadora.

El poder de les ciutats per transformar els models actuals d'alimentació és gran i, encara, massa inexplorat, segons ha apuntat. El 70% de la producció global dels aliments es consumeix en grans urbs i per això les polítiques que adoptin les administracions resulten claus.

Els reptes de Barcelona i l'àrea metropolitana per garantir la sostenibilitat del model alimentari passen per Mercabarna –peça clau per a la transformació del model–, per la xarxa de mercats de proximitat als consumidors i també per la compra pública, que defineix què es menja a les escoles, a les llars d'infants o també quins aliments es distribueixen en l'ajuda alimentària als més vulnerables. Els deures són municipals però no només, ja que hi ha altres administracions superiors on les compres públiques defineixen què mengen els presos o els malalts als hospitals.

Colau ha subratllat "l'oportunitat" que brinda la capitalitat que encetarà Barcelona el 2021 per "sacsejar el model actual i construir-ne un de nou" de bracet de les entitats i el sector econòmic que fa temps que ho demanen, així com de la ciutadania, que cada cop més demana productes saludables i de proximitat. Ha reivindicat el valor del Parc Agrari del Baix Llobregat (proper a la gran metròpoli) però també ha insistit que calen sinergies amb tot el país.

La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha corroborat que cal estrènyer llaços entre el món urbà (on viu la major part de la població catalana) i el rural, que pateix la despoblació però on el sector agrícola cobreix una necessitat bàsica i estratègica per a tot el país. "Cal una nova política que posi al centre el sector primari, imprescindible per a l'equilibri territorial i el creixement de l'economia catalana", ha afegit.

"Que la densitat de població de l'àrea metropolitana de Barcelona consumeixi productes de temporada va bé per a l'equilibri territorial, per corregir determinats abusos de grans corporacions. Perquè si la pagesia està amenaçada, també ho està el model d'alimentació sostenible", ha reblat el portaveu nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball. El sector, ha dit, té marge de creixement perquè avui, malgrat el seu paper estratègic, tot just representa l'1,5% de la població activa a Catalunya.

El calendari d'activitats de Barcelona com a capital de l'alimentació sostenible inclourà 90 projectes a desenvolupar, ha avançat Colau, i culminarà amb una trobada d'abast mundial a l'octubre del 2021. Serà el Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària, entre el 19 i el 21 d'octubre, amb 210 ciutats participants i la primera gran trobada sobre alimentació que es farà després de l'esclat de la pandèmia del covid-19. El congrés precedirà la Conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic a Glasgow el novembre de l'any que ve.