Barcelona promou la rehabilitació energètica de fins a 15.000 pisos aquest any

BarcelonaLa rehabilitació d'habitatges és un dels programes estrella de Barcelona per pal·liar les mancances energètiques –i, de retruc, econòmiques– d'un parc d'edificis envellit: més del 65% dels blocs es van aixecar fa més de 50 anys i la certificació energètica del conjunt del parc obté una E quan l'ideal seria una A. Per això, ja fa uns anys que la ciutat va incrementant any rere any la partida que es destina a les ajudes per millorar el parc existent o, en el cas de l'any passat, manté la partida prevista intacta tot i les retallades associades al covid. Aquest any, però, l'impuls serà més alt, tal com ja es va preveure en l'acord pressupostari amb ERC: la previsió és destinar-hi prop de 37 milions d'euros –17 més dels que s'hi van destinar el 2020– i que se'n puguin beneficiar més de 15.000 habitatges, uns 5.000 més que la xifra mitjana de l'última dècada. Això s'hauria de traduir, segons els càlculs de l'Ajuntament, en un impacte econòmic de més de 110 milions, perquè s'estima que per cada euro d'inversió pública se n'inverteixen tres de privats i que per cada milió d'euros invertits es creen 56 llocs de treball, 6.200 si es té en compte tota la inversió prevista en el pla.

La regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín; el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, i la degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, han presentat aquest dilluns la línia d'ajuda a la rehabilitació d'aquest 2021, que manté la novetat introduïda l'any passat: subvencionar també reformes interiors, amb una atenció especial a les comunitats de veïns en situació de vulnerabilitat, que poden optar a una ajuda del 100% del cost de la reforma.

La priorització d'aquestes polítiques arriba en un moment clau per presentar candidatura als fons europeus de recuperació, que tindran en la rehabilitació energètica una pota central. Tot i que encara no s'han fixat els criteris de reducció de la demanda energètica vinculats a obres de rehabilitació que s'exigiran per optar als Next Generation, la ciutat dona per fet que tots els projectes que prevegin una baixada del 30% fruit de millores com el canvi de finestres, la instal·lació de plaques solars o la millora d'aïllaments podran ser susceptibles de rebre finançament europeu.

"Volem avançar-nos a l'escenari dels Next Generation i situar la rehabilitació com una eina central", ha defensat la regidora d'Habitatge. Per la seva banda, Badia ha posat el focus en la necessitat de combatre la contaminació vinculada als edificis, que són responsables del 20% de les emissions: el segon agent més contaminant de la ciutat i el tercer que consumeix més energia, només per darrere de la indústria i la mobilitat. El regidor entén que ara és fa un "primer pas" per posar al dia la ciutat, un projecte que s'allargarà més d'una dècada: cada any s'intervé, a aquest ritme, sobre el 3,5% dels edificis que necessitarien una intervenció, que són set de cada deu.

"La pell que cobreix els edificis ara només els cobreix, però no els protegeix del fred i la calor, necessitem que aquesta pell tingui un tractament per escalfar o protegir de la calor", ha detallat la degana del COAC, que ha remarcat la importància de convocatòries d'aquest tipus per a tots els professionals del sector.

Des del 2016, Barcelona ha destinat 127 milions d'euros a subvencions orientades a millorar el parc d'habitatge, i la previsió és que els esforços s'intensifiquin a partir d'ara. La convocatòria d'aquest 2021 incorpora ajuts específics per a famílies i comunitats de veïns en situació de vulnerabilitat amb programes com els que es despleguen en el marc dels plans de barri o els de regeneració urbana que ja s'han posat en marxa en zones com el Besòs o Canyelles. I, com a novetats d'aquest any, hi ha una línia d'ajudes per a finques del Raval i el programa de rehabilitació al barri del Carmel. També hi ha una nova línia centrada en les millores d'accessibilitat al conjunt d'edificis.

El consistori remarca que, tot i que aquestes subvencions es llancen des del Consorci d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, del qual també forma part el Govern, ja fa anys que la ciutat hi aporta més de tres quartes parts de la inversió tot i tenir-hi un pes del 40%. Del total de 36,97 milions d’euros que es destinaran ara a ajudes a la rehabilitació, la partida més gran, de 21,3 milions, s'orienta a reformar elements comuns dels edificis. La resta de partides es distribueixen en 3,3 milions per a finques d'alta complexitat, 4,6 milions per a interiors d'habitatges vulnerables, 3,3 milions per a reformar interiors de pisos inclosos a la borsa de lloguer municipal –amb ajudes de fins a 20.000 euros als propietaris que els reformin i els cedeixin– i 4,47 milions per a la regeneració urbana dels barris del Besòs i Canyelles.

Ascensors i escales

Dins del paquet d'inversió en millores a les parts comunes dels edificis, molt orientat a disminuir el consum energètic de les llars, destaquen les ajudes a què es podrà optar si es decideix transformar almenys la meitat de la superfície dels terrats de les finques en cobertes verdes, o incorporar-hi plaques solars. Les sol·licituds d'ajuda que incloguin algun d'aquests elements obtindran la màxima puntuació. També tindran l'etiqueta de prioritàries aquelles obres que prevegin instal·lar ascensors o suprimir barreres arquitectòniques i millorar escales. En els últims cinc anys, les subvencions a la rehabilitació han permès instal·lar 759 ascensors.  Els ajuts cobriran entre el 20% i el 50% de la inversió necessària, amb topalls que van dels 20.000 als 50.000 euros segons el cas.