Societat 02/02/2018

Barcelona es persona en la investigació per les càrregues policials de l'1-O

El consistori es planteja demanar la declaració del cap del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos

Ara
2 min
La policia Nacional carrega contra la gent a l'institut Jaume Balmes.

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona s'ha personat com a acusació popular en la investigació per les càrregues policials de l'1 d'octubre que segueix el jutjat d'instrucció número 7 de la ciutat. A falta que el jutge accepti la petició del consistori, els lletrats municipals han adjuntat l'informe elaborat per l'ajuntament sobre l'operatiu policial que el tinent d'alcalde Jaume Asens ha considerat "un dels episodis més greus dels últims anys tant pel nombre de ferits com pel fet que s'actués sobre persones que defensaven pacíficament els seus drets".

En aquest sentit, el consistori està estudiant demanar la declaració del cap de l'operatiu, Diego Pérez de los Cobos, que aquest dijous va defensar davant del Tribunal Suprem que el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana l'1 d'octubre. "Ens preocupa que es pensin que estan per sobre de la llei", ha assegurat Asens, que ha recordat que fins i tot la instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a aquell dia ordenava als cossos policials fer complir la legislació "sense afectar la convivència ciutadana".

Paper d'acusació pública

Asens ha remarcat que un dels objectius del consistori és exercir "d'acusació pública" davant "la inacció i de vegades fins i tot obstrucció" de la fiscalia, que es va oposar en el seu moment a acumular les denúncies de tots els afectats per les càrregues policials de l'1-O a la ciutat.

L'objectiu de l'acció judicial de l'Ajuntament és donar suport als denunciants, per qui ja ha posat a disposició tots els mitjans municipals per ajudar-los a identificar els policies autors de les lesions. El consistori també considera que l'operatiu també va "perjudicar la imatge internacional de Barcelona".

El consistori ja va presentar davant del Congrés dels Diputats i a Brussel·les un informe sobre els fets, que conclou que l'operatiu policial "va suposar un ús excessiu de la força" i volia "generar pànic entre la població civil i així tenir un efecte desmobilitzador".

Les càrregues policials van deixar un miler de persones afectades a Catalunya, la meitat dels quals a Barcelona. El Servei municipal d’atenció a les persones víctimes d’agressions policials va atendre gairebé 300 persones i es va posar en marxa un equip d'assessorament jurídic i psicosocial.

stats