Sant Josep va néixer a Cuba

Barcelona"M'agrada gaudir de la vida, i el pessebre vivent és una activitat que em serveix per compartir amb la gent l'energia que porto dins", diu el Yohan amb un somriure. Va néixer a Cuba fa 41 anys i farà de sant Josep en el pessebre vivent que organitza l'Hospital de Campanya Santa Anna els dies 24 de desembre i 6 de gener. Va començar a anar a Santa Anna a menjar fa gairebé dos anys, i ara és un dels assistents més estimats per tots els voluntaris.

El Yohan fa gairebé dos anys que viu a Catalunya, en un pis al Maresme. "No tinc feina, vaig anar de Cuba a Itàlia i després cap a Barcelona. Aquí no tinc diners, però no em queixo, vinc aquí a Santa Anna a menjar i m'encanta la gent que he conegut", afirma. Si algun dia passegeu vora l'església, podreu reconèixer el Yohan fàcilment, no només per les seves rastes, sinó perquè ben segur que si el saludeu podreu passar el matí conversant-hi: no se li acaben les paraules ni l'optimisme. "Encara no he trobat cap feina a Barcelona, i la necessito per poder donar diners als meus fills, que viuen a Itàlia, i a la meva mare, que viu a Cuba, però jo no em queixo, segueixo buscant i estic content pel que m'ha donat la vida", afegeix. Ara el Yohan interpretarà sant Josep en el pessebre vivent, un repte que afronta amb il·lusió. "No és el primer cop que faig d'actor! Sempre que des de Santa Anna organitzen algun espectacle hi participo, és una manera d'ajudar i m'encanta fer aquestes coses!", afegeix.

L'Hospital de Campanya Santa Anna va néixer l'any 2017, quan durant una onada de fred l'església va obrir les portes de la parròquia, situada a la placeta de Ramon Amadeu, al centre de Barcelona, per acollir i refugiar tothom qui ho necessités. "En un parell de dies teníem la capella plena de gent!", exclama la Viqui Molins, impulsora del projecte. Després d'aquells dies de fred van haver de desallotjar tothom qui hi dormia perquè el recinte no complia els requisits per ser un centre d'acollida. "Vam decidir començar a oferir serveis de menjador social, i amb les donacions de la gent hem pogut fer una cuina, lavabos i tot el que necessitem per mantenir el projecte en marxa", explica Molins, orgullosa.

Els voluntaris de Santa Anna desprenen alegria. "Nosaltres intentem ajudar amb un somriure tota la gent que ve; normalment són gairebé 100 persones a esmorzar, dinar i sopar, i també els oferim serveis mèdics si els necessiten", afegeix la Viqui. "El Yohan és un tio alegre, sempre ve per aquí i és molt agraït amb nosaltres, com tothom que s'apropa a Santa Anna", assenyala. Mentrestant, un home s'acosta a la petita cabina que fa de recepció i explica al Moha, el noi que és a l'entrada, que porta peluixos i que els vol donar a la parròquia. "Estan nous, embalats i higienitzats", afirma. "També estan vacunats contra el covid?", pregunta el Moha amb un to irònic.

Des de l'inici de la pandèmia han notat un increment de gent al menjador social i als serveis mèdics que ofereixen. "Aquesta maleïda pandèmia ens ha robat l'amor i ha trencat l'equilibri. Crec que els espectacles com el pessebre vivent ens ajudaran a recuperar una mica l'alegria que ens falta", diu el Yohan. Potser aquest any el pessebre més mediàtic no hauria de ser el de la plaça Sant Jaume ni el del monestir de Pedralbes, sinó el de Santa Anna.