El barri de Sant Antoni perd un dels seus nous símbols

Les obres a l'antic edifici de La Carboneria n'esborren el grafiti de la façana

De la memòria de l'antic  centre social autogestionat La Carboneria, al barri de Sant Antoni de Barcelona, en quedava encara la colorista pintada que ocupava tota la façana amb globus i el dibuix d'una bomba Orsini. Però aquests dies les obres que estan transformant aquest bloc del xamfrà dels carrers Urgell i Floridablanca –el més antic de la trama Cerdà!– en una promoció de pisos de luxe ja l'han esborrat. L'edifici ha quedat despullat. "Ja hem vist que tot era només de boca", lamenta Xavier Caballé, de Fem Sant Antoni, que recorda que el govern d'Ada Colau va deixar clar que el grafiti formava part de la memòria social de l'espai i que, per tant, l'objectiu era conservar-lo.

Va ser el 2016 quan es va acordar catalogar l'edifici com a patrimoni arquitectònic de la ciutat, cosa que obligava a mantenir-ne les volumetries i a restaurar les façanes originals. I és aquest últim punt el que ara fa impossible mantenir la pintada, segons fonts del mateix govern, que remarquen, això sí, que a la comissió d'art públic es va acordar que abans de picar la pintada se'n faria un reportatge fotogràfic i que, juntament amb el promotor, s'estudiaria incorporar-hi algun element de record. Qui sap si una placa.

Barcelona, 1893, l’any de les Orsini

"Ho vivim com una gran decepció, com un atac al carisma del barri. Al final no quedarà res singular", lamenta Caballé, que afegeix que "si tant es defensen els beneficis del turisme", la façana podia ser fins i tot un nou atractiu per a persones amb determinats interessos. Ara l'antiga Carboneria deixarà pas a un bloc de pisos d'alt nivell amb una piscina al terrat, segons expliquen els veïns, en guàrdia perquè realment no s'alteri l'estructura original del bloc: "La impressió és que no n'estan salvant res".

Comencen les obres dels pisos al primer edifici de l’Eixample

El bloc, al número 30 del carrer Urgell, és ara propietat de Leasing LWP Spain SL, que el va adquirir el 2017 i que no ha respost a les preguntes d'aquest diari. A banda de l'antiguitat, l'edifici té elements singulars com les quatre façanes a la vista, com si fos una construcció gairebé separada de tot. Però és sobretot un símbol dels espais okupats a la ciutat i del teixit veïnal de Sant Antoni, que se'l va anar fent seu des del moment de l'okupació, el 2008, després d'haver-se estat més de dos anys buit. El primer dibuix que va personalitzar la façana van ser unes arrels, en blanc i negre, que creixien al revés, però ja amb l'amenaça de desallotjament el bloc es va redecorar amb els globus i la bomba Orsini (una bola de ferro, amb l'explosiu a dins, coberta de pistons amb fulminat de mercuri que, quan topava amb una superfície, feia explotar l'artefacte).

Des d'un centre social 'okupat'

L'espai va ser desallotjat, després de moltes amenaces, al principi del 2014, i va caldre una grua hidràulica per despenjar dos activistes de la façana. La manifestació de protesta es va saldar, segons el recompte oficial, amb 38 contenidors cremats, danys per valor de 45.000 euros i dues persones detingudes. El procés judicial contra l'okupació venia de lluny: el va començar en un primer moment la promotora Fbex, quan era propietària de l'edifici, però va entrar en fallida i el bloc se'l va quedar Barclays, l'entitat bancària que va culminar el procés el 2014. No va ser fins a finals de l'any passat, amb tot, que la constructora Penta no va començar a treballar-hi.

"L'avi dels edificis"

L'arquitecte Enric Granell (ETSAB), que és qui va fer l'informe per a la catalogació de l'edifici posa e valor el bloc, que data de 1864 i és el més antic dels que es conserva a l'Eixample i no tan la pintada, "molt més actual", que ha tingut diferents versions  i que no va quedar inclosa en el catàleg. "És l'avi de tots els edificis", elogia i remarca que quan es va aixecar hi havia un litigi entre l'Ajuntament, que volia que les rondes tinguessin molta envergadura i monuments importants, i el ministeri de Foment, que defensava enganxar Ciutat Vella i l'Eixample, com va passar. En aquest bloc es va plantejar fer-hi una mena de museu de l'Eixample, però la idea es va descartar i es va considerar que per salvar-lo el més factible era fer-hi pisos. Granell remarca que té constància que a la façana de l'edifici original hi havia uns esgrafiats però que no estan documentats i que per tant no es poden recuperar.

Quan van començar les obres de la nova promoció, ni la propietat ni l'Ajuntament van concretar què passaria amb la pintada. Ara fonts municipals deixen clar que la llicència d'obres concedida al promotor fixa que s'han de recuperar els materials originals de la façana per preservar-ne l'essència original, i que això és "incompatible" amb la continuïtat del grafiti.