BARCELONA

El pla de barris de Colau arrenca pel Besòs

En aquest mandat s’invertiran 150 milions en 15 zones per fer front a les desigualtats territorials

El pla de barris és un dels plats forts del mandat d’Ada Colau -“potser el projecte més important”, admetia ahir l’alcaldessa- i, fins ara, només se n’havien esbossat les grans línies. El gran objectiu és combatre les desigualtats i donar una atenció especial a les zones de la ciutat més sacsejades per la crisi econòmica. L’Ajuntament va detallar ahir les primeres mesures i zones beneficiades pel pla de barris, que preveu invertir fins a 150 milions d’euros en 15 barris durant aquest mandat. L’alcaldessa, acompanyada del gerent municipal, Jordi Martí, que capitaneja el projecte, i dels regidors dels tres districtes on es començarà a intervenir (Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí), va presentar els primers detalls.

El pla començarà a prendre forma als barris de la Trinitat Nova, el Bon Pastor-Baró de Viver i el Besòs-Maresme. És a dir, a l’eix Besòs, que, com ha deixat clar Colau en més d’una ocasió, és una de les zones que porten l’etiqueta de prioritària. “Hem de donar visibilitat als barris que massa sovint no surten a la foto”, resumia Martí.

Els indicadors que s’han analitzat per escollir els barris en els quals s’ha d’intervenir confirmen que els de la zona Besòs ocupen alguns dels primers llocs de la llista. A més, en alguns dels barris seleccionats, com el Baró de Viver, aquesta injecció extra de recursos suposarà reprendre les inversions que el pla de barris del tripartit va deixar a mitges. El pla ha previst una distribució de la ciutat en quatre eixos: el Besòs, Nou Barris-Turons, Ciutat Vella i Sants Montjuïc-Marina.

Es planteja que les actuacions, com va detallar l’alcaldessa, siguin “coproduïdes” entre el teixit veïnal de la zona i el consistori en el seu conjunt -s’hi vol implicar els grups de l’oposició i tècnics de diferents àmbits.

El pla es marca reptes com recuperar l’activitat econòmica, fer front a dèficits urbanístics i “empoderar els veïns”. La previsió és que dos terços del pressupost que es destini a cada barri siguin per a inversions concretes i un terç per a programes de drets socials.

Aquest 2016 es destinarà a planificar i dibuixar el que serà aquest pla -al juliol es preveu tenir definides les inversions en aquests tres primers barris-, però el volum d’execució es concentrarà entre els anys 2017 i 2019. El consistori no descarta, però, que arribin més inversions d’altres administracions o de convocatòries europees per ampliar el pla de barris.

Representants de les entitats veïnals i socials de les primeres tres zones on s’intervindrà van tenir ahir el seu moment de protagonisme en la presentació del pla i van aprofitar el micròfon per remarcar, sobretot, l’orgull de viure en els seus barris, però també les esperances dipositades en aquest projecte d’inversió i les iniciatives concretes que consideren imprescindibles. “Aquest pla ens dóna l’oportunitat de reiniciar tot el que teníem a mitges”, defensava Paquita Delgado, de l’associació de veïns del Bon Pastor en referència al pla de barris que va quedar interromput. Des de l’Ajuntament s’assenyala l’educació, dins i fora de les escoles, com un tret bàsic del pla. S’impulsarà, per exemple, l’educació en el lleure i les arts com a eina transformadora. El pla té altres pilars, com crear ocupació i rehabilitar edificis degradats -sovint, sense ascensor.

Vigilància externa

El pla s’ha dotat d’un consell assessor extern al consistori, presidit pel geògraf Oriol Nel·lo, pare de la llei de barris dels governs tripartits de la Generalitat, que serà l’encarregat de fiscalitzar la feina feta. La sociòloga Marina Subirats, el professor d’Esade Carlos Losada i Carme Trilla, de la Fundació Habitat3, són alguns dels noms que donen cos al consell. Es tracta d’un grup format per 11 persones, que representen sectors diferents de les polítiques urbanes i que faran el seguiment extern del desplegament.

Més continguts de