La batalla contra el pol·len i les mascaretes abandonades

BarcelonaCom en un diumenge d'agost permanent. Així han treballat les brigades de neteja de Barcelona durant les primeres setmanes de l'estat d'alarma. "La ciutat tan buida, tan quieta, feia impressió", explica Estefanía Gomila, que forma part d'aquests equips i els primers dies es va voler immortalitzar en vídeo enmig d'un carrer Balmes sense cotxes. Buit, de pel·lícula. Als carrers, com als pisos, sempre hi ha brutícia, diu, però amb tothom tancat a casa la cosa havia baixat molt, amb excepcions com les bosses d'escombraries abandonades als peus dels contenidors o dins de les papereres i els excrements de gos sense recollir, que han anat a més durant el confinament. Ara la caiguda del pol·len i la recuperació de certa activitat obligaven a començar a desplegar més efectius. Si fins dilluns de la setmana passada els equips treballaven al 33%, a través d'un sistema de torns, ara ho fan al 66%, uns mil operaris més, i s'arriba al 75% en zones en les quals cal estar més a sobre, com els barris del Gòtic o el Raval.

"Escombres, ho deixes tot perfecte i val més que no et giris perquè el pol·len és tan ràpid que hauries d'estar escombrant tota l'estona", explica l'Estefanía mentre executa amb precisió la seva part de la feina. Forma part d'un equip de quatre: tres fan l'escombrat manual de la vorera i un altre condueix el vehicle que aspira i neteja la calçada. Treballen amb més distància entre ells, però no han alterat la mecànica: l'Estefanía ressegueix amb l'escombra la part que queda a tocar de les façanes i deixa el que recull al mig de la vorera perquè una companya ho ajunti amb el que ella ha recollit i ho passi a la tercera, que és la que ho acosta al vehicle. En un moment, la calçada queda plena de fulles i pol·len i tot és engolit per la màquina. Aquest matí fan la ruta pels carrers del barri de Sant Antoni i pràcticament tot el que netegen ha caigut dels arbres. Ara a la ciutat hi treballen 60 equips d'escombrada mixta i passen per cada lloc una mitjana de quatre cops a la setmana.

La batalla és, sobretot, contra el pol·len i les fulles, però també contra els guants i les mascaretes abandonats a qualsevol lloc, expliquen. "Són focus de contagi i n'hem d'estar molt pendents", detalla José Luís Puente, que és l'ull crític del nivell de neteja a Sant Antoni i l'entorn de la plaça Catalunya. És el coordinador de zona i fa 37 anys que treballa per a FCC supervisant el servei en diferents zones de la ciutat en coordinació amb la unitat operativa de neteja de l'Ajuntament. En aquests 37 anys, diu, ha vist el "salt abismal" que ha fet l'incivisme. "En positiu", especifica: "La gent ha après a tenir cura de la ciutat". Però sempre hi ha coses. Abans, moltes restes de festa per terra; ara, material de protecció llençat sense cap cura. Per això, explica que està especialment pendent de les zones més sensibles, com les entrades als CAP o a les farmàcies, per retirar ràpidament els elements que s'hi trobin. En aquests punts, com a l'entorn dels hospitals, s'hi fa una desinfecció diària.

"A vegades algú llença una bossa d'escombraires en una paperera just quan l'acabem de buidar i ja sembla que allò no s'hagi netejat", argumenta Puente sobre les primeres crítiques al nivell de neteja de l'espai púbic quan es van començar autoritzar les passejades. De tot el que s'ha viscut aquests dies es queda amb la "visibilització dels invisibles", amb el factor humà: "Hem viscut moments molt emocionants".

A ell el va impressionar especialment l'aplaudiment d'un nen des d'un balcó del carrer Enric Granados. L'Estefania recorda el mateix gest entre persones que feien cua en un súper i, sobretot, els dibuixos de nens enganxats als contenidors amb missatges com: "Gràcies per la feina que feu". "Encara se'm posa la pell de gallina", diu, acostumada com estava que tothom passés pel seu costat pràcticament sense adonar-se que hi era, a ser invisible. En cap moment no ha tingut por d'anar a treballar, però sí "respecte" per si agafava el virus i el portava a casa, als seus dos fills: "Val més no pensar-hi gaire".

Dos torns

L'equip, que gràcies al reforç d'efectius està integrat per quatre membres, ha començat torn a dos quarts de set del matí a la Gran Via amb Rocafort. Abans, quan acabaven de treballar alguns podien compartir el vehicle fins al parc de neteja, però ara això ha canviat i ara han d'anar a peu fins a l'equipament del parc Joan Miró a canviar-se. També han habilitat dos torns per a l'entrada i la sortida, que funcionen amb mitja hora de decalatge perquè no es concentri massa gent als vestuaris.

De moment no s'ha recuperat la figura del netejador que surt sol a escombrar amb el seu equip, i el que tocarà reforçar ara són els treballs als parcs. A partir de dimecres estaran tots oberts. Des de la setmana passada hi ha 61 equips destinats a zones verdes: la fórmula més habitual en aquests casos és que hi treballi una única persona amb un motocarro elèctric.

Sense sega

Des del consistori remarquen que, durant aquests dos mesos de tancament, la natura s'ha fet forta als parcs. Els equips de jardiners han vist flora i fauna en zones on feia anys que no se'n veia. Fins ara hi han fet tasques de manteniment però no s'ha segat, perquè s'està estudiant la manera de posar en relleu l'expansió espontània de vegetació i el seu valor ecològic. De moment, doncs, tot continuarà una mica més salvatge.