PANDÈMIA

L’altra batalla dels prematurs: néixer en temps de coronavirus

Les restriccions a l’UCI neonatal limiten l’accés a un sol familiar

Els nadons prematurs viuen una batalla diària amb l’exterior, on arriben molt abans d’estar preparats per viure. Aquest exterior ara encara és més desafiant. No tant perquè el covid-19 els agreugi els problemes de salut que pateixen per la immaduresa dels seus òrgans com perquè el context actual, ple de restriccions, impacta de manera molt directa en l’evolució emocional, física i sensorial a través del seu pilar fonamental: la família. A les unitats de cures intensives neonatals només hi pot entrar un dels progenitors, una limitació que canvia les dinàmiques i deshumanitza uns serveis que sobretot potencien la relació dels prematurs amb les famílies.

“Cuidem tant els nadons com les famílies”, explica Raquel Rodríguez, infermera supervisora de l’UCI neonatal de la Vall d’Hebron. Quan els nadons senten la veu o la pell dels seus éssers estimats, evolucionen millor: respiren i toleren més l’alimentació. “Sols no ho podem fer: necessitem els pares”, diu la infermera Estrella Gargallo.

Però ara només un dels progenitors acompanya el nadó, i els pares pateixen situacions d’estrès que s’agreugen en soledat. “Si hi són tots dos se sostenen l’un a l’altre”, subratlla Gargallo. Per als pares i mares, veure els seus fills, tocar-los i estar presents en els moments més decisius de la seva vida els ajuda a suportar l’angoixa, però també els és molt necessària la comprensió mútua. “Tenir un fill tan petit ingressat quatre mesos és molt dur. Els prematurs són els pacients més vulnerables del centre, però també ho són les famílies, i en context pandèmic encara més”, explica el cap de neonatologia, Fèlix Castillo.

Les MacGyver de l’hospital: les infermeres de nounats

Moltes eines d’humanització del servei no es poden oferir a causa del virus: ni els tallers d’aprenentatge per a germans grans, ni els grups de suport de pares. Abans, mentre la mare s’extreia la llet, la parella feia el contacte pell amb pell i compartien un emotiu moment en família. Ara ho han de fer un per un. “Les famílies són valentes i responsables per voler ser-hi presencialment”, valora Gargallo. “I els nadons són forts i lluitadors”, diu Rodríguez.

“Medalles” pels reptes superats

Un d’aquests nadons és la Nikté, que va néixer el 25 de març, en plena primera onada, amb 860 grams. Era la setmana 27 de gestació i se la considera prematura extrema. Ara traspua vitalitat, però els seus primers mesos de vida van ser molt durs. Només néixer va ser intubada i va patir diverses recaigudes a causa d’un bacteri hospitalari. Li van caldre 86 dies per recuperar-se. Fins i tot les infermeres que l’atenien li regalaven medalles fetes amb els plàstics de la medicació -una per cada repte superat- perquè quan creixi recordi com és de forta des de ben petita.

També sabrà que té una bessona, la Itzel. Sonaven els Beatles quan va marxar dels braços de la mare, l’Elisabet, quan no va poder més. Els professionals de neontatologia de la Vall Hebron, “una família” en unes circumstàncies tan complicades, els van facilitar un comiat íntim tot i les mesures de protecció. “No és només la professionalitat sinó el carinyo i l’empatia amb què ens van cuidar a nosaltres i a les meves filles”, assegura l’Elisabet, que es desfà en agraïments.

Roba solidària per al Dia del Nen Prematur

Amb motiu del Dia Internacional del Nen Prematur, aquest dimarts 17 de novembre, l’ARA dona suport a la venda de la col·lecció de roba solidària Born to be Extraordinary. La col·lecció recorda la lluita d’aquests nens i nenes només néixer. Una part dels ingressos de cada venda es destinarà al Centre de Neonatologia Avançada Vall d’Hebron.

Cada any neixen 28.000 prematurs a Espanya. Requereixen atenció especial en una unitat de vigilància intensiva que també vetlli pel contacte amb la família, clau per reduir l’impacte de l’ingrés hospitalari.

Dona suport a la campanya amb la compra de la col·lecció en aquest enllaç .