L'horari, la reforma del batxillerat i de la FP, i la formació dels docents: els debats que Educació vol resoldre aquest curs

Bargalló alerta que el sector educatiu "no es pot ni plantejar una altra pròrroga pressupostària"

A cada compareixença pública, el conseller d'Educació, Josep Bargalló, insisteix en una idea: la situació "perversa" actual, en què la Generalitat té els diners per incrementar el finançament de les escoles bressol, desplegar el decret de l'escola inclusiva i millorar les condicions del professorat, però no té el mecanisme per fer-ho perquè calen uns nous pressupostos. A la conferència 'L'escola del 2030. 10 reptes per al futur de l'educació', organitzada per l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Bargalló ha insistit que per fer front als "reptes quotidians" cal que el Govern disposi d'uns nous pressupostos: "Una tercera pròrroga és un escenari que no ens podem ni plantejar". "És insostenible tenir un sistema educatiu que creix amb un pressupost que és cada any el mateix", ha avisat. A l'espera de disposar d'aquests recursos –les negociacions per aprovar-los no han ni començat–, Bargalló s'ha fixat tres qüestions "prioritàries" que s'han de resoldre aquest curs i que d'entrada no suposen més diners: el debat sobre el calendari escolar, reformar l'educació postobligatòria (batxillerat i formació professional) i modificar –si cal– la formació del professorat.

Bargalló no ha fet gaires concrecions, però sí que ha donat pistes. Sobre el calendari i l'horari escolar, Bargalló ha deixat clar que "més hores lectives no és sinònim de resultats educatius millors". El conseller sempre s'ha mostrat poc convençut de la jornada intensiva, malgrat que ha prorrogat un curs més la prova pilot d'intensiva que estan fent 25 escoles a l'espera d'obtenir resultats. Malgrat que no s'ha referit explícitament a la jornada compactada, ha deixat clar que en determinats barris "és imprescindible que els centres es mantinguin oberts fora de l'horari lectiu", i ha reivindicat el paper inclusiu de les activitats extraescolars. 

També amb la voluntat d'incloure el màxim nombre d'alumnes al sistema, una altra de les prioritats és reformar l'educació postobligatòria, és a dir, el batxillerat i la formació professional. L'objectiu, ha dit, és superar la "rigidesa del sistema" i convertir el batxillerat en una etapa que no només serveixi per superar la selectivitat. "No seria justificable –ha dit–, com tampoc que l'accés als estudis superiors tingui encara el mateix format de fa més de mig segle". En aquest sentit, ha apostat per integrar o coordinar els ensenyaments de règim especial amb els batxillerats i la FP. 

I on convé una reforma de dalt a baix és en la formació del professorat, un dels "principals dèficits del sistema", segons Bargalló, tant pel que fa a les universitats com pel que fa al sistema d'oposicions, encara massa memorístic. El conseller ha anunciat que no es descarta que el departament ofereixi directament la "formació professionalitzadora" dels docents. "Som nosaltres els que disposem dels millors professionals per formar a la pràctica els mestres i professors", ha argumentat. En aquesta línia, fa només uns mesos que el departament d'Educació va crear un programa d'innovació per buscar centres educatius que vulguin ser formadors i rebre estudiants del màster de professorat.

Retrets velats a Rigau 

Tot plegat, ha dit, perquè no només cal revertir les retallades, sinó que també s'han de "refer aturades ideològiques". Encara que no l'ha citat directament, l'al·lusió velada a l'exconsellera Irene Rigau ha planat sobre la conferència de Bargalló en criticar que no només es van fer retallades directes en la inversió, sinó que es van prendre decisions que "van fer més feixucs" els efectes de les retallades, com disminuir els recursos de manera lineal sense tenir en compte el context de cada escola, "despullar les aules d'acollida", eliminar els plans d'entorn als municipis, no impulsar els instituts escola i no aplicar la sisena hora. 

Més continguts de