BARCELONA.De cervesa a Catalunya n'hi ha des de l'edat del bronze. A la cova de Sant Sadurní, a Begues, hi ha el jaciment arqueològic més antic on s'han detectat restes que indiquen l'elaboració d'aquesta beguda. No obstant, fa mil·lennis que el vi va deixar la cervesa en un segon terme. Culpa dels romans, potser, que sempre la van considerar una beguda de bàrbars, la cervesa no ha pogut competir amb el grau de sofisticació i exquisidesa a què ha arribat el vi. Almenys fins ara.
Els últims anys a Catalunya es viu un moviment que reivindica la cervesa. Des que el cerveser de Liverpool Steve Huxley va muntar el primer brew pub al barri de Gràcia, l'interès per l'elaboració de la cervesa i les seves possibilitats han anat en augment fins al punt de donar peu a una incipient indústria d'elaboració artesana. El que es va iniciar com l'afició d'alguns pioners comença ja a reclamar la seva quota de mercat.
Festival de la cervesa
Precisament, aquest cap de setmana se celebra el Barcelona Beer Festivalal Convent de Sant Agustí, un punt de trobada dels amants de la cervesa artesana en què també es presentaran les últimes novetats al sector. Un dels atractius serà una gran barra de 36 tiradors per degustar un centenar de cerveses artesanes d'arreu del món.
"Ens estem sofisticant. S'ha recuperat el gust per una elaboració més artesana que pretén ser una resposta a la massificació industrial", explica Guillem Laporta, propietari de l'espai de tast Homo Sibaris. "A la producció artesana hi ha més varietat, exclusivitat i amor pel resultat", justifica Guzmán Fernández, de l'empresa productora Ca l'Arenys.
Mentre el mercat industrial està pràcticament monopolitzat per la Lager Pilsner, la cervesa artesana ofereix gustos i possibilitats d'experimentació als quals els consumidors catalans eren aliens. "Tota cervesa té un missatge. Per això l'elaboració artesana busca la personalitat del producte". La principal diferència és que mentre que les cerveses industrials estan pasteuritzades, l'artesana no. D'aquesta manera la cervesa viu una segona fermentació a l'ampolla. "És un producte en evolució", subjecte a les ganes d'experimentar del productor.
A Catalunya destaquen una quinzena de productors artesanals. El germen, però, es pot situar a Humulus Lupus, una associació dedicada a la difusió de la cultura cervesera per on van passar la majoria de productors artesans actuals.
Nous productors artesanals
Des d'aquells inicis amateurs i gràcies a iniciatives com la de Llúpols i Llevats, que va comercialitzar les primeres ampolles de cervesa artesana (Glops), o de Ca L'Arenys, que van ser els pioners a oferir formació i vendre la maquinària necessària per produir cervesa, la cultura cervesera s'ha estès per Catalunya fins a generar un petit teixit industrial capaç d'oferir uns productes únics i diferenciats que ja guanyen reconeixement en revistes com la Guia de Vins de Catalunya .
"L'objectiu no és competir amb la indústria de gran escala sinó que s'estenguin les microcerveseries, les fàbriques amb distribució de proximitat i productes de qualitat", explica Àlex Padró, de Llúpols i Llevats. Un objectiu que per a Àlex Serra, de Ca l'Arenys, no és cap quimera. "La inversió inicial és inferior a la que han d'assumir els productors de vi, per això cada vegada hi ha més gent interessada i no necessàriament per comercialitzar-la sinó també per a l'autoconsum".
No obstant, l'elaboració de cervesa artesana no és un camí fàcil. "Falta elaborar un model de negoci que abarateixi costos perquè ara és més rendible importar que fabricar cervesa artesana", diu Laporta. Tanmateix els productors es queixen que matèries primeres com la malta s'hagin d'anar a buscar a l'estranger o que no hi hagi una tributació especial per a la cervesa artesana, com sí que passa amb el vi.
Són petits obstacles que no impedeixen que, gràcies a alguns enamorats d'aquesta beguda, la producció artesana estigui creixent exponencialment al Principat.
