La benedicció de l'abat Manel Gasch obre una nova època a Montserrat

MontserratUn mes després de ser escollit per la comunitat benedictina de Montserrat, la solemne benedicció avui de l'abat Manel Gasch obre una nova època en la vida del monestir. El pare Manuel Nin i Güell, monjo de Montserrat i exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina de Grècia, revestit dels ornaments pontificals bizantins, ha oficiat aquest matí la cerimònia, a la qual hi han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, així com la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, i el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a més d'altres representants polítics, de la societat civil i de l'Església catòlica, entre ells diversos bisbes de Catalunya i l'abat president de la Congregació de Subiaco-Montecasino (Itàlia), Guillermo Arboleda, a la qual pertany el monestir de Montserrat i que ja va ser present en la votació de Gasch el 15 de setembre a la sala Capitular.

En una basílica de Montserrat que només ha estat accessible als convidats, un extens programa musical concebut expressament per a la cita, i que ha finalitzat amb el Virolai cantat per l'Escolania mentre sortia la comitiva, ha donat llustre a la cerimònia de benedicció del nou abat, que ha durat dues hores i durant la qual Gasch ha rebut els distintius del seu nou ministeri: la regla de sant Benet, l’anell, la mitra i el bàcul, que signifiquen, respectivament, el mestratge, l’amor per la comunitat, l’autoritat i la missió de pastor.

Manel Gasch és, doncs, ara ja sí a tots els efectes i amb totes les atribucions, el nou abat de Montserrat en substitució de Josep M. Soler, que ha estat 21 anys al capdavant d'aquesta comunitat benedictina. De 51 anys i de perfil social i catalanista, Gasch fins fa un mes era el majordom-administrador de l'abadia, càrrec clau en la governança de Montserrat. Des d'avui exerceix el guiatge espiritual d'una institució que, tot i la secularització de la societat catalana, manté un fort simbolisme per al país i que s'encamina cap al seu mil·lenari, el 2025. Portarà la creu abacial de Cassià Just, abat amb qui Gasch va tenir un lligam especial, ja que va ser el seu mestre de novicis.

Abans de rebre l'aplaudiment final, Gasch ha agraït "a tots els qui sou aquí, conscients que, si potser a tots no ens uneix la fe, sí que compartim l’amistat, el respecte i l’estimació per Montserrat". I ha recordat precisament el que el Papa Pau VI va dir a Cassià Just: “Acolliu tothom”, paraules que segons l'abat "estan al cor de l'espiritualitat" benedictina. Gasch, que ha adreçat alguns agraïments personalitzats a diferents figures del món eclesial en anglès, francès ("al germà Pere de la comunitat de Taizé") i castellà, s'ha posat com a missió de cara al mil·lenari acostar la comunitat a la societat catalana: "Som molt conscients que els mil anys de Montserrat són també mil anys d’una societat amb la quan hem avançat conjuntament al llarg de la història", una societat a la qual "volem escolar".

Ingressat al monestir als 26 anys, Gasch va ser ordenat sacerdot el 2011. És llicenciat tant en dret com en teologia, i entre el 2005 i el 2010 va ser prefecte de l'Escolania. Fill d'una família de la burgesia antifranquista barcelonina, el seu pare, mort l'any passat, Josep M. Gasch, advocat, i la seva mare, Angelina Hurios, van ser membres fundadors del Col·lectiu Ronda, cooperativa d'advocats dedicada a la defensa de persones desafavorides. Gasch, que ha tingut paraules sentides cap als seus progenitors, va créixer i va formar-se en aquest ambient de compromís social i va tenir una infantesa lligada a la parròquia de Sant Ildefons, al barri de Sant Gervasi. 

A partir d'ara, l'equip que envoltarà el pare abat de Montserrat tindrà com a prior de l'abadia el monjo Bernat Juliol i el càrrec de majordom-administrador l'assumirà el pare Ignasi Fossas, dues figures que ja estaven en l'equip del fins ara abat Josep M. Soler.