Publicitat
Publicitat

La bicicleta guanya protagonisme a Barcelona tot i la davallada del Bicing

El ritme de creixement del transport no motoritzat, però, continua lluny dels objectius fixats per al 2018

Fa només quatre anys, quan l'Ajuntament que capitanejava Xavier Trias va plantejar una pujada de les tarifes del servei del Bicing del 116% –i va motivar una intensa reacció de rebuig–, el llavors regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes, va firmar unes polèmiques declaracions animant les persones que feien un ús intensiu del servei públic de bicicletes a comprar-se'n una i a esquivar, d'aquesta manera, les noves tarifes. Com si el temps li hagués donat la raó, i tot i que la pujada de preus no es va consumar, les dades de mobilitat que l'Ajuntament ha fet públiques aquest dimecres evidencien que la bicicleta guanya protagonisme als carrers de la ciutat però que, en canvi, el Bicing no frena la seva davallada. Continua perdent usuaris. El pes de la bici en els desplaçaments urbans, però, continua sent molt inferior als objectius fixats per d'aquí a dos anys per ajustar-se als límits de contaminació fixats per Europa.

El que puja, doncs, és l'ús de la bicicleta privada. Els desplaçaments que es van fer a la ciutat en aquest mitjà de transport van créixer un 6,3% entre els anys 2014 i 2015 i és, de fet, el mode que viu un creixement més notable, tot i que pugen el conjunt de desplaçaments a la ciutat. Tant els que es fan en transport privat (creixen un 2,34%) com els que es fan en transport públic (2,3%) o a peu (3,3%). La mobilitat en general comença, doncs, a mostrar brots verds: els viatges dins de la ciutat han pujat un 2,7%. Dins de Barcelona, prop del 30% dels desplaçaments es fan en transport públic i el 14,4% en transport privat, però predominen els viatges a peu o en bicicleta (56%). La pujada de l'ús del cotxe i la moto també contradiu els objectius fixats per als 2018 quan s'haurien de disminuir els desplaçaments en vehicle privat en un 21%. La tendència, de moment, no és aquesta.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, admet que la ciutat està lluny dels objectius fixats i remarca que és "el moment de prendre decisions": "No ens podem permetre continuar amb xifres que ens parlen de 3.500 morts anuals a l’àrea metropolitana vinculades a la contaminació". L'estratègia municipal, en auqest sentit, passa per ampliar el nombre de carrers per a vianants, els carrils bici,  implantar les superilles i tirar endavant projectes com la xarxa de bus i l'enllaç del tramvia per la Diagonal.

En bici, un 1,8% de viatges

L'ús de la bici a la ciutat no ha parat de créixer els últims anys, tot i que continua lluny dels objectius de mobilitat fixats amb l'horitzó del 2018. Actualment es fan en bicicleta l'1,78% de desplaçaments i l'objectiu és, en dos anys, arribar al 2,5%. Del 2012 al 2015, per exemple, els desplaçaments en bici van créixer un 16,6%. I a dia d'avui se'n fan més de 145.000 cada dia. Paradoxalment, el Bicing ha anat a la baixa tant pel que fa al nombre d'abonats com al nombre de viatges. En el mateix període de temps que l'ús de la bicicleta ha crescut un 16,6%, l'ús del Bicing ha caigut un 22,7% i, de fet, el servei públic de bicicletes ja només representa el 23,6% del total de l'ús de la bici a la ciutat. Quant a abonats, el servei n'ha perdut 26.650 els últims quatre anys i se situa ara en els 95.168.

La proliferació de bicicletes també comporta  un increment de la seva implicació en accidents de trànsit –alguns de tràgicament recordats, com el que va costar la mort a Muriel Casals Els accidents amb implicació de ciclistes van créixer un 1,34% l'últim any, fins a situar-se en els 681. El consistori té al davant la data clau del novembre, que és quan expira la moratòria de 18 mesos dictada per fer baixar els ciclistes de les voreres, tot i que també podria optar per prolongar la moratòria 18 mesos més. De moment, els seus plans per a la bicicleta passen per triplicar els quilòmetres de carril bici des d'ara fins al 2018. Per  passar dels 116 quilòmetres actuals als 308.

Puja el tramvia

La pujada de l'ús del transport públic, d'altra banda, s'explica, sobretot, per l'increment de viatgers dels autobusos metropolitans (els desplaçaments creixen un 3,9%), del tramvia (pugen un 3,7%), dels Ferrocarrils de la Generalitat (3,2%) i del metro (2,5%).

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de