Salut
Societat 06/06/2021

Quan la recerca permet personalitzar tractaments

Identifiquen unes proteïnes que determinen si s’ha de finalitzar o no l’embaràs en cas de preeclàmpsia

3 min
Una metge fa una ecografia a una dona embarassada

BarcelonaEmbarassada del seu segon fill, a la Núria Matute li van diagnosticar una preeclàmpsia —pressió sanguínia elevada durant l'embaràs— que la va obligar a medicar-se fins a la setmana 37 de gestació, quan li van provocar el part. El nen, a més, creixia poc i va néixer amb 2 quilos de pes. Quan la preeclàmpsia és greu, amb risc de complicacions per a la mare, es provoca el part al voltant de la setmana 32-34 assumint els costos de la prematuritat per al nadó. En els casos lleus, com el de la Núria, s'acostuma a deixar que l'embaràs continuï fins a la setmana 37, quan es provoca el part, però assumint que un 10% de les embarassades presentaran complicacions i requeriran una transfusió o un ingrés a l'UCI. "Es podria pensar que la solució és finalitzar abans l'embaràs en totes les dones per evitar que facin complicacions, però això no ho podem fer perquè tindríem nadons prematurs", explica Francesc Figueras, cap del servei de medicina maternofetal de l'Hospital Clínic.

Aquest és el procediment que, amb el coneixement actual, marquen les guies clíniques. Però la recerca científica ha permès canviar el protocol d'actuació. Un assaig clínic multicèntric a tot l'Estat, liderat per investigadors del Clínic-Idibaps, ha identificat uns marcadors que permeten predir quines dones faran una complicació i actuar en conseqüència. Es tracta d'unes proteïnes anomenades factors angiogènics que són un bon marcador per determinar si s'ha de finalitzar o no l'embaràs en cas de preeclàmpsia. Aquestes proteïnes són presents en la sang de la mare durant l'embaràs i estan relacionades amb la placenta, i se sap que com més alteració en aquests biomarcadors més alt és el risc de complicació. Així doncs, les dones amb aquests factors angiogènics alterats es beneficien de finalitzar l'embaràs abans, mentre que les que no els tenen poden continuar amb la gestació. "Això permet donar una atenció individualitzada a les dones i ja fa un mes que s'aplica assistencialment al nostre hospital", explica Figueras, que preveu que també s'incorporarà a les guies clíniques. "La medicina que tendeix a la personalització és sempre un avenç important. I això és medicina personalitzada i medicina participativa perquè pots informar la dona del risc de complicació i decidir conjuntament", afegeix Figueras, que també forma part del grup de medicina fetal de l'Idibaps.

Causa de mort materna

Aquest estudi ha demostrat que prendre la decisió de finalitzar l'embaràs en funció dels nivells en sang de la mare de factors angiogènics permet disminuir per cinc el risc de complicació materna sense empitjorar els resultats del nounat. En canvi, en pacients amb preeclàmpsia abans de la setmana 37 i amb factors angiogènics normals és segur esperar fins a arribar a una gestació a termini. "És medicina proactiva perquè ens permet predir una complicació abans que passi i evitar-la. I fins ara teníem una conducta reactiva: entre la setmana 34 i 37 el que es feia és esperar que aparegués una complicació i provocar el part o finalitzar la gestació a la setmana 37", diu Figueras.

La preeclàmpsia apareix normalment en els últims dos mesos de l'embaràs i les dones que en tenen presenten una pressió sanguínia elevada, quantitats altes de proteïna en l'orina i inflor que no desapareix. Afecta una de cada 30 dones i és una de les principals causes de mortalitat materna i neonatal. Sovint evoluciona cap a formes severes donant lloc a complicacions en les mares i també en els nadons i l'únic tractament eficaç que existeix avui en dia és la finalització de la gestació.

Hi ha una sèrie de factors de risc que predisposen a tenir preeclàmpsia, com l'obesitat i l'augment de l'edat materna. "Dos factors que augmenten en la nostra societat i per això és tan prevalent", destaca Francesc Figueras.

En aquest estudi hi han participat set centres de l'Estat. A part del Clínic, que l'ha liderat, també hi han participat l'Hospital Dexeus, l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Hospital de la Creu Roja de l'Hospitalet. L'estudi ha tingut una durada de quatre anys i s'hi han inclòs 178 pacients amb preeclàmpsia lleu entre les 34 i les 37 setmanes de gestació.

stats