HABITATGE

El bloc del Raval que vol ser un símbol

Un edifici ocupat des de fa 10 anys prepara 15 dies d’activitats a la porta per impedir-ne el desallotjament

Al bell mig del Raval hi ha un edifici que va sobrat d’històries i que ara busca un nom. Està situat entre el carrer Hospital i el passatge Bernardí Martorell i els seus habitants -que són okupes- el volen convertir en un símbol de la lluita contra la gentrificació. En total hi ha nou pisos i tots estan ocupats. Hi viuen africans (principalment del Senegal i Gàmbia), però també hi ha veïns mexicans i europeus. Alguns tenen papers i d’altres no. Hi ha gent jove i famílies amb nens i persones malaltes. N’hi ha que tenen feina estable, d’altres sobreviuen “fent la manta” o venent fotografies instantànies fetes amb una Polaroid als turistes de la Barceloneta. L’edifici és de Blackstone, el propietari immobiliari més important del món, i ja ha aconseguit que un jutge ordeni als Mossos que desallotgin els ocupes. La intenció és rehabilitar-lo i posar-lo a lloguer. El desallotjament, que no serà fàcil, està previst per a la primera quinzena de juliol.

“Farem una junta per explicar-ho tot. Tranquil. Lluitarem com vam fer l’altre cop”, li explicava dijous davant la porta de l’escala el Fabián al Sizzla, que s’havia quedat abatut al conèixer la notícia. Al mes de febrer ja van aconseguir, per segona vegada, aturar el desnonament gràcies al suport del Sindicat d’Habitatge del Raval. L’accés a l’edifici no és gens fàcil, ja que cal entrar-hi per un petit passatge. Aquest cop, però, serà més difícil fer front al desallotjament, ja que es pot fer en qualsevol moment durant els primers quinze dies de juliol. “Estarem preparats les 24 hores del dia. També a les sis del matí, que és quan intenten executar bona part dels desnonaments”, adverteixen el Mustafà i la Tatiana, veïns del primer pis. “Estem preparant concerts i tot tipus d’activitats durant tot el dia. Respectarem el descans dels veïns, però no pararem”, diu el Mustafà. Al pis de sobre, el Sizzla, un senegalès de 33 anys, dona la notícia a la resta de compatriotes. No para d’imaginar-se les conseqüències si perd el pis on viu des del 2009. “Tranquil, ens posarem a baix amb els timbals, ja ho veuràs, no ens faran fora”, li respon l’Omar, de 27 anys.

“Quina mania en desallotjar i desallotjar. Si ens fan fora serà pitjor. On anirà tota aquesta gent?”, pregunta el Sizzla. A l’edifici hi pot haver, en total, més d’una trentena de persones. Fonts de l’Ajuntament expliquen que estan intentant que el propietari reallotgi els okupes. Des de Blackstone confirmen que estan “en contacte amb l’Ajuntament per trobar una solució”, però adverteixen que no pensen “regularitzar una ocupació il·legal”.

Turisme, droga i gentrificació

Aquest edifici no té nom però sí una història molt representativa dels problemes que pateix el Raval. Abans de l’ocupació, com recorden els veïns, tots els pisos eren apartaments turístics il·legals. Quan l’Ajuntament va començar a controlar aquesta activitat, la propietat els va tancar. Amb el temps, l’edifici va anar a parar al Banco Pastor, que més endavant va ser absorbit pel Popular, que va acabar a mans del Santander. Aquest últim banc forma part d’una empresa, que es diu Quasar, l’accionista principal de la qual és Blackstone. Durant tot aquest canvi de mans la vida va continuar dins de l’immoble. Per un temps va ser la seu de l’Espai de l’Immigrant, una associació que treballa per oferir acollida als nouvinguts. També va tenir un narcopís, del qual no s’ha oblidat ningú. “Hi havia xeringues per tota l’escala, parelles tenint relacions al replà... Era insuportable”, recorda la Tatiana. “Quan hi va haver la batuda al barri contra els narcopisos, els camells d’aquesta finca es van espantar i van marxar. Però en realitat els Mossos no els buscaven a ells”, diu el Mustafà. Va ser ell qui, aprofitant que havien marxat, es va colar per la finestra i va obrir la porta des de dins. Després va trucar als Mossos per dir-los que allà hi havia un narcopís. Però els camells van tornar i els veïns s’hi van enfrontar. “No podíem permetre que es repetís allò. Van ser dos anys duríssims”, recorda. Finalment, van netejar el pis, “que estava ple de rates i de droga”, el van pintar i el van deixar a altres veïns.

“El barri està ple de pisos turístics. En dos anys han canviat els veïns. Nosaltres volem pagar un lloguer, però no podem pagar aquests preus”, lamenta el Fabián. Per aquest motiu el Raval és un dels barris més organitzats en contra dels desnonaments. Aquest edifici, de fet, confia frenar el seu tercer desallotjament. I guanyar-se un nom.

Més continguts de