"El boicot ha fet sobretot un mal terrible al vi"

Llegeix, sencers o a trossos, fins a nou diaris al dia. "Sóc un lletraferit", confessa Josep Lluís Bonet. Quan era un jovenet i passava temporades amb el seu tiet, en Josep Ferrer, Bonet el veia llegir nits senceres. És només una de tantes influències que en va rebre. Bonet se sap La Passió de Sant Mateu de memòria, fa classes a la universitat, presideix la Fira de Barcelona i pilota Freixenet, el principal productor de cava del món.

Com s'ho fa, per arribar a tot?

Tinc un defecte: em costa molt dir que no. I em vaig carregant d'ocupacions. El meu avantatge és la curiositat, la inquietud d'anar més enllà.

Des de la casa Sala, al segle XIX, aquesta saga ha de pesar molt.

Sí, però el negoci en si va néixer el 1914. Som joves, no arribem als cent anys! Tot gràcies als meus avis. Pere Ferrer es va saber avançar al seu temps i Dolors Sala va tenir el coratge de continuar l'empresa. S'estimava el que feia, tenia voluntat de servei. Va ser la meva infància.

Va ser l'àvia, qui el va enredar?

Sí. Jo feia dret als matins i em va dir que a les tardes passés pel despatx, a Freixenet. En Josep Ferrer, el meu tiet, ja manava. Vaig veure com modernitzava l'empresa.

Fa l'efecte que estan força units, a Freixenet. Un 40% d'empreses familiars es trenquen, diu un estudi.

Per a Freixenet ha estat clau que la família hagi fet pinya. Les empreses funcionen quan la família està unida. No crec en el protocol familiar. Si la família va unida no calen gaires papers. Si hi ha discrepàncies, un paper és paper mullat.

Separar feina i vida privada ha de costar.

Sí. Quan hi entres, ja saps de què va. Ho has viscut al dinar i al sopar. A més, les coses funcionen quan hi ha un líder al qual segueix la resta. Un dia, el meu tiet em va citar davant dels venedors i els va dir que jo seria el director comercial. Un altre dia em va dir: "Ara faràs de president".

Mai ha deixat la universitat, però. Tant li agrada, ensenyar?

No, mai. Quan em van expulsar del 65 al 69, vaig fer classes a Esade, no podia estar sense. Ensenyar requereix treballar de manera intensa per entendre les coses, jo dissabtes i diumenges preparo les classes. I això requereix capacitat de comunicació. També intento ser útil. Jo sempre he intentat ensenyar, a l'empresa. És la meva manera de dirigir.

Com a professor, com podem sortir de la crisi?

El que és essencial del sistema és l'empresa. I una política que no posi l'empresa per davant no funcionarà. L'empresari hauria de ser el protagonista de la pel·lícula i no ho és.

N'és responsable, l'empresari?

L'empresari no és cap sant, pot funcionar d'una manera o d'una altra. Ha d'exemplaritzar-se el que funciona bé, el que té una ètica. Si no es fa, és un error. L'estat del benestar és important. Als anys 30 no hi era. I ara ha de pal·liar desgràcies. Però també s'han de suprimir excessos.

Per exemple?

El 1958, quan jo estudiava, a Espanya érem 60.000 estudiants universitaris. Ara n'hi ha 1,5 milions. Un salt increïble. Però els estudiants hi són per estudiar. I molts no ho fan. El món es mou per estímuls. Per què les matrícules són un 10% del cost? Haurien de ser gratis per als que aprofitin el temps i haurien de costar el que costen per als que no estudiïn.

Entre els boicots, les guerres del cava i la crisi, es dibuixa complicat, el sector.

Doncs sí. El sector no ha anat per on havia d'anar. Hi ha falta d'entesa entre els empresaris. Jo vaig fer un intent per dur el sector cap a la unitat, però va venir la guerra del cava. I ara ve la divisió de Pimecava.

I ara és massa tard per a la unitat?

Mai és massa tard, però hem perdut molt temps. El cava té unes possibilitats molt grans de cara al consum. En canvi, es pren com un producte de celebració. Cal una gran campanya per incorporar-lo als hàbits de consum. Però no estem units.

Parla de Codorniu?

No, no. Parlo en general. Els problemes amb Codorniu ja estan resolts. La guerra del cava va ser molt desagradable, però hem girat full. El sector del cava no té ni la força ni la unitat que hauria de tenir.

Els polítics no sempre els ajuden.

Els boicots han fet molt de mal. Ens hem recuperat, però el boicot sobretot ha fet un mal terrible al vi. A tot Espanya hi ha la convicció que el nostre cava és més bo, però en el cas del vi, no. Miri, un dia va venir a una reunió un conseller i ens va dir: no mireu la resta d'Espanya, mireu el món. I jo em vaig aixecar i li vaig dir: fa dècades que venc a tot el món, no em digui que aquí no hi puc vendre.

Temen nous boicots?

Crec que el nou govern d'Artur Mas té l'avantatge d'haver viscut una travessia, d'això se n'aprèn.

El 2010 va ser bo per al negoci?

Sí. Espanya està empatada, però l'exportació va bé. Alemanya va bé.