El català creix arreu on es parla
Un estudi de la Plataforma per la Llengua dona fe de la bona salut del català fora de Catalunya
BarcelonaTant si és a la Catalunya del Nord com a l'Alguer, a les Balears o a València, l'ús del català no fa més que créixer. Ho diu l''InformeCAT 2017', un recull amb les 50 dades més rellevants sobre la situació del català que ha publicat per sisè any consecutiu la Plataforma per la Llengua.
L'informe aporta indicadors positius i negatius sobre l'arrelament del català en sectors com la justícia, la cultura, l'empresa o internet. Les conclusions de l'estudi són majoritàriament optimistes, especialment pel que fa a l'àmbit sociolingüístic. Es detecta una millora generalitzada de l'ús del català arreu on es parla fora de Catalunya.
Els valencians saben més català avui que fa cinc anys
Si el 2010 menys de la meitat dels enquestats deien que eren capaços de parlar el català "perfectament" o "bastant bé", ara ho poden fer un 50,9%. Segons dades de la Generalitat Valenciana, el català millora en tots els àmbits (comprensió oral, parla, lectura i escriptura). Augmenta especialment el nombre de valencians capaços de redactar en català. Tot i que aquesta xifra se situa encara en un 34,7% dels enquestats, les dades són les més positives des del 2005.
L''InformeCAT' també destaca que el 54% de les escoles públiques valencianes trien el model que dona més pes al català com a llengua vehicular, un 30% dels centres educatius han apostat per tenir només dues assignatures no lingüístiques en valencià, i només un 16% han escollit el nivell bàsic del programa educatiu plurilingüe i dinàmic, l'aposta educativa del govern valencià pel que fa a la llengua.
La publicació de l'estudi de la Plataforma per la Llengua coincideix amb l'anunci de la Generalitat Valenciana de convertir el català en la llengua prioritària de l'administració. El decret estableix que en les intervencions públiques de les autoritats i en l'atenció al públic de la Generalitat es procurarà utilitzar el valencià.
El català ja és la llengua pròpia de l'administració valencianaMés llars de les Balears parlen català
La transmissió del català de pares a fills a les Illes ha augmentat un 5,2% els darrers anys. En xifres generals, fins un 41,7% dels illencs diuen que parlen en català amb els seu primer fill; un 36,5% ho feia o ho fa amb els seus pares, i un 37,2%, amb els seus avis.
Segons l''InformeCAT', "la transmissió intergeneracional és un dels indicadors més relacionats amb la supervivència d'una llengua i, segons les enquestes de referència, les Illes són un dels territoris en què el català es manté millor". En aquest sentit, les Illes Balears només es troben per sota de Catalunya i Andorra en creixement de catalanoparlants en l'àmbit domèstic.
Prop del 90% dels algueresos entenen el català
El 88,2% dels habitants de l'Alguer, a la italiana illa de Sardenya, afirmen que comprenen la llengua catalana. A més, fins a un 50,5% el parlen sense dificultats, un 35% el saben llegir i un 8% el poden escriure. L''InformeCAT' destaca que només el 23% dels algueresos tenen el català com a llengua inicial, cosa que significa que el 27% restant de la meitat de catalanoparlants han après la llengua a posteriori.
L'estudi considera totes aquestes dades molt positives. En primer lloc, perquè volen dir que el català "té un ús social i un prestigi prou important entre la població i encara manté un poder d'atracció per aquells que no el parlen". D'igual manera, la Plataforma per la Llengua valora molt positivament les xifres de comprensió de l'idioma, properes al 90%, ja que permet que molts catalanoparlants s'expressin en la seva llengua a Sardenya.
El 34% de les famílies andorranes només parlen català
Segons la darrera enquesta del govern d'Andorra, l'ús del català com a llengua exclusiva a la llar ha augmentat en 8 punts respecte al darrer període estudiat, i suposa prop del 34% del total. A més, diu l'estudi, el percentatge de llars que parlen només català és superior al de les que parlen només castellà.
En la primera dècada dels 2000 l'ús del català en l'àmbit domèstic es va reduir lleugerament. Actualment, però, la situació de la llengua catalana ha tornat a millorar.
8.000 catalanoparlants més a la Catalunya del Nord
En els darrers deu anys, el nombre de persones que parlen català a la regió de l'Occitània ha augmentat en 8.000 persones. Són dades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la Catalunya Nord recollides per l'InformeCAT, que afegeix que el nombre de persones que entenen la llengua catalana també han augmentat en 9.000 casos.
Segons l'informe, el 61% de la població de més de 15 anys de la regió d'Occitània pot entendre el català. Les dades són inferiors pel que fa a la capacitat de parlar-lo (35,4%), llegir-lo (39,2%) o escriure'l (14,3%). Tot i que les dades són positives en nombres absoluts, la Plataforma per la Llengua alerta que la transmissió lingüística intergeneracional a la Catalunya del Nord no es manté. Malgrat que augmenta el nombre de parlants potencials, el nombre de pares que transmeten el català als seus fills baixa un 5,6%.
