BARCELONA
Societat 20/09/2017

Es busca destí per als veïns dels Tres Turons

El govern de Colau es compromet a no reallotjar els afectats on ara hi ha el poliesportiu de Can Baró

Jordi Mumbrú
4 min
El parc dels Tres Turons està format per tres parcs: el del Carmel, el del Turó de la Rovira i el de la Creueta del Coll, tres espais on l’Ajuntament vol crear des de fa anys un gran pulmó verd, lliure d’habitatges.

BarcelonaEl parc dels Tres Turons són en realitat tres parcs: el del Carmel, el del Turó de la Rovira i el de la Creueta del Coll. L’Ajuntament de Barcelona pretén des de fa anys expropiar els veïns que viuen dins d’aquests parcs per crear un gran pulmó verd, lliure d’habitatges. La discussió sobre com ha de ser el parc interessa la ciutat, ja que es tracta d’un autèntic balcó ubicat al centre geogràfic de Barcelona -entre Gràcia i el Guinardó- però preocupa molt als veïns afectats. Els ciutadans que cal expropiar per buidar el parc de pisos s’oposen al trasllat i demanen a l’Ajuntament que els deixin en pau. Però els que també estan indignats són els veïns de Can Baró, on, segons el pla vigent, s’hi havien d’ubicar els ciutadans expropiats dels tres parcs. De fet, el pla preveia enderrocar l’únic poliesportiu del barri per fer-hi tres blocs de fins a sis pisos d’alçada i un quart de fins a deu pisos. En total, 127 pisos per reallotjar les famílies afectades. Ahir, però, en una reunió organitzada per la Plataforma Can Baró, representants de l’Ajuntament els van notificar que es fan enrere.

El consistori va anunciar els seus canvis de plans davant de prop de 200 veïns, en una reunió on també va participar la regidora d’Horta-Guinardó, Mercedes Vidal. La regidora va explicar que es constituirà una comissió en la qual també hi haurà els representants dels veïns per trobar la ubicació definitiva per als veïns dels Tres Turons, i va assegurar que “els nous habitatges aniran acompanyats d’equipaments”. Vidal va assegurar que els resultats “s’incorporaran al projecte”. L’anunci va ser rebut amb aplaudiments del públic. Tot i així, el més aplaudit de l’assemblea celebrada ahir va ser el director de Model Urbà, Ton Salvadó, quan va sentenciar: “No tocarem el poliesportiu, no tocarem la plaça”.

Consultada pel diari ARA, la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va ser contundent: “No tirarem a terra un equipament que funciona per fer-hi pisos”. Fonts municipals van confirmar que el govern manté el compromís de convertir els Tres Turons “en una gran àrea verda” sense pisos i que començaran “a valorar ubicacions per reallotjar les persones afectades”, però afegeixen un canvi molt significatiu: “Aquest reallotjament no pot perjudicar altres barris com Can Baró. Cal preservar els espais usats pels veïns i consolidar-los”.

La nova ubicació dels veïns reallotjats queda, doncs, a l’aire, tot i que l’objectiu de l’Ajuntament és que sigui a prop d’on viuen actualment. Ja hi ha algunes propostes sobre la taula. Una d’elles és a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat amb Francesc Alegre, en els terrenys que l’Ajuntament va expropiar a un taller per fer-hi l’entrada al polèmic parc. Aquesta és una de les propostes de la Plataforma Can Baró, segons explica la seva portaveu, Eli Higueras. La portaveu veïnal denuncia que els tres parcs limiten amb diferents barris però que “el 70% dels veïns reallotjats vindran a Can Baró” i demana un repartiment més equitatiu. “El que no pot ser és que encara es densifiqui més el barri”, critica l’activista veïnal Custòdia Moreno, en la mateixa línia que Higueras. Una altra de les ubicacions que es planteja és l’antic camp del Baronense, que actualment es fa servir com un aparcament de vehicles. Una altra opció és ubicar els reallotjats al mateix carrer Francesc Alegre, on actualment hi ha un viver municipal.

Un parc mixt

El poliesportiu que tan defensen els veïns de Can Baró és l’escenari de totes les festes majors del barri, el lloc on entrenen diferents equips i també un espai on juguen nens a qualsevol hora del dia. També és on hi ha les pistes de petanca i un espai infantil inaugurat fa poc, durant el govern de l’alcalde Xavier Trias. CiU -actualment PDECat- sempre s’ha oposat a la unificació dels tres parcs i defensa “un parc mixt”, de manera que els actuals veïns puguin seguir convivint amb el parc, segons explica Maite Fandos, regidora a l’Ajuntament de Barcelona. “A més, per reallotjar aquests veïns volen destrossar la plaça que vam fer”, denuncia.

Una de les veïnes que viuen dins del parc del Turó de la Rovira, Conchita Lozano, va lamentar que l’Ajuntament mantingui la seva intenció de fer un parc sense pisos i aposta per l’opció mixta. “No volem moure’ns, i menys per anar a un barri on els seus veïns no ens volen”, va lamentar. També defensa que el parc serà “més segur” si hi ha veïns que hi viuen. Aquesta opció, però, no la valora l’actual govern, que defensa que el parc sigui una zona verda sense habitatges.

Una nova requalificació

L’any 2009 es va aprovar el pla dels Tres Turons. La principal novetat és que la majoria dels més de 700 veïns afectats quedaven exclosos de les polèmiques expropiacions. Els 464 habitatges ubicats als extrems dels tres parcs es van salvar del trasllat. La resta, els que vivien a les zones més cèntriques dels tres parcs, seguien afectats però amb el compromís que serien reallotjats a prop dels seus actuals habitatges. El pla també implicava una requalificació que afectava de ple el solar, per passar-lo de zona verda a zona edificable. L’objectiu era preparar el terreny per acabar reallotjant els veïns dels Tres Turons. Janet Sanz va explicar a l’ARA que el govern estudia ara reqüalificar el solar per reconventir-lo en zona verda o d’equipaments.

La pedrera, les barraques i un poliesportiu

El solar on hi ha el poliesportiu de Can Baró, entre els carrers de Francesc Alegre i Tenerife, ha vist pràcticament de tot. Està ubicat en una gran pedrera que estava qualificada de zona verda. L’últim alcalde franquista, Josep Maria Porcioles, va requalificar la zona per poder-hi construir pisos de protecció per a diferents cooperatives veïnals. S’hi van aixecar una desena d’edificis d’11 pisos d’alçada. Els blocs estaven envoltats per centenars de barraques ocupades per immigrants de la resta de l’Estat. Amb la perspectiva dels Jocs Olímpics, tot l’infrahabitatge de Barcelona havia de desaparèixer. Les barraques es van anar enderrocant a tota la ciutat i els seus ocupants van ser reallotjats. El carrer Francesc Alegre va ser l’últim de la ciutat on hi va haver barraques. Abans que marxessin, l’Ajuntament va reallotjar temporalment els últims barraquistes en uns mòduls instal·lats en un solar que hi havia entre els blocs amb el compromís que quan marxessin definitivament hi construiria un poliesportiu. Després d’anys de reivindicacions, l’Ajuntament va complir i va construir l’equipament que ara perilla pel projecte dels Tres Turons.

stats