HABITATGE
Societat 08/02/2018

Es busquen habitacions per als universitaris de fora de Catalunya

L’Agència de l’Habitatge impulsa que les famílies els lloguin allotjaments en una trentena de ciutats

Pau Esparch
4 min
Una estudiant italiana d’Erasmus, que va estar cinc mesos fora del seu país durant el curs, en un pis de Barcelona.

BarcelonaTrobar un pis per viure a Barcelona a un preu assequible no només és una missió difícil per als veïns, sinó també per als estudiants, professors i investigadors universitaris de fora de Catalunya que fan una estada a la ciutat. Davant el creixement dels universitaris estrangers i l’augment del preu del lloguer -accentuat per la pressió turística-, s’ha engegat una iniciativa per oferir allotjament a aquest col·lectiu. Es dirigeix a les famílies catalanes que tenen una habitació lliure (o més d’una) a casa seva i la volen llogar a un universitari. El Barcelona Centre Universitari (BCU) -que és el servei oficial d’acollida dels estudiants, professors i investigadors de fora- ha fet un conveni per impulsar el lloguer d’habitacions en família a Barcelona, una vintena de municipis de l’àrea metropolitana i ciutats amb universitat, com Girona, Lleida, Tarragona i Vic, o localitats pròximes.

Segons ha sabut l’ARA, l’estiu passat el BCU va signar un acord amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la secretaria d’Universitats per fer arribar aquesta proposta a una trentena de poblacions. “Barcelona és una ciutat global i el sistema universitari català cada vegada està més internacionalitzat”, destaca el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, que apunta que el conveni ha de servir perquè els universitaris estrangers “ho tinguin fàcil per venir”. Com que el lloguer d’habitacions als domicilis de famílies catalanes suposa l’oferta més petita de les opcions que dona el BCU als visitants de fora, es farà arribar a les oficines d’habitatge de la trentena de municipis que es pretén que formin part de l’acord perquè publicitin la iniciativa entre els veïns i tramitin els possibles candidats. L’objectiu és que el curs vinent les poblacions ja s’hagin adherit a la proposta i s’hagin captat uns dos-cents domicilis.

La idea segueix el plantejament del programa Viure i conviure, que es dirigeix a les persones grans que tenen una habitació lliure per oferir i als estudiants -com els del programa Erasmus- que necessiten allotjament per al curs universitari. Però la proposta del BCU, a diferència del Viure i conviure, s’enfoca a qualsevol família que vulgui llogar una habitació i tant a estudiants com a professors i investigadors universitaris. La directora del BCU, Montse Serret, explica que el públic objectiu per acollir els universitaris poden ser, per exemple, persones que viuen soles i busquen companyia, persones que necessiten uns ingressos extres o persones que volen practicar idiomes. Les habitacions en família són per a estades d’entre un i onze mesos. Per a aquest tipus d’estades, el BCU també ofereix pisos i habitacions en pisos compartits. En les estades inferiors a un mes, les opcions són residències, apartaments o hotels. Serret afegeix que els universitaris no només signen un contracte de lloguer, sinó també un codi de comportament. Defensa que els casos d’incidències són pocs i que no hi ha impagaments.

De les 3.000 persones d’un centenar de nacionalitats diferents que s’allotgen cada any amb els serveis del BCU, el 33% són universitaris provinents de la resta de l’Estat. Els procedents d’Itàlia, Alemanya, França, els Estats Units i el Regne Unit són els altres que més predominen, però cap de les nacionalitats suposa més del 5% del total. Actualment, el 25% dels estudiants universitaris de Catalunya -del total de matriculats- són internacionals. Serret destaca que la proposta de llogar habitacions en família per als universitaris sorgeix del model de Londres, on és més habitual que els estudiants visquin en domicilis familiars. També amb Londres com a referència, Serret argumenta que els universitaris estrangers estan acostumats a fer distàncies llargues entre el seu allotjament i el centre on estudien o treballen. Per això justifica que ciutats que són més llunyanes de Barcelona puguin participar en el programa del BCU.

“Una bona experiència”

La Conchita, una veïna de 72 anys de Barcelona, és una de les persones que lloga dues habitacions del seu pis a universitaris de fora de Catalunya a través del BCU. Des de fa dos anys, ha acollit una desena de persones -durant alguns mesos- de diferents països, com el Marroc, Holanda, Alemanya, Finlàndia, Rússia i els Estats Units. Va prendre la decisió de llogar dues habitacions després de quedar-se sola al pis perquè els seus pares van morir. Com que volia tenir companyia i li anava bé tenir uns ingressos extres per pagar les despeses de l’habitatge, va decidir condicionar dues habitacions per als usuaris del BCU. Els domicilis han de complir uns requisits mínims de seguretat i higiene, a part de tenir cèdula d’habitabilitat i wifi. “La primera experiència va ser molt bona”, recorda la Conchita, que des d’aleshores lloga les habitacions cada vegada que queden lliures.

“La relació és pròxima”, afirma, ja que es comparteixen alguns espais comuns com la cuina, el menjador i el lavabo. La Conchita explica que algunes vegades fins i tot ha fet una sortida per Barcelona amb els universitaris que acull. El George, de la República Dominicana, aquest curs estudia a l’Escola Superior de Cinema de Catalunya (Escac) i viu al pis de la Conchita. Considera que el preu del lloguer és “raonable” -el BCU el fixa en funció de la dimensió de cada habitació i de la ubicació de l’habitatge-, a més de subratllar “l’amabilitat” de l’amfitriona. L’altra habitació del pis de la Conchita l’ocupa la Xifa, de Síria. És investigadora del grup de climatologia de la Universitat de Barcelona, que va decidir llogar una habitació per practicar el castellà. De fet, la Conchita destaca que, malgrat que no parla anglès, mai ha tingut problemes per comunicar-se amb els universitaris i que després de les estades mantenen el contacte.

stats