Un cabal gens ecològic per a l'Ebre

TARRAGONA.Es diu cabal ecològic, però des del territori se'l considera un cabal polític. Era la gran esperança per blindar el riu davant les pors que es torni a plantejar el transvasament de l'Ebre i s'ha convertit en un element d'inquietud. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha fixat el volum mínim d'aigua que ha de circular pel riu. La mitjana són 106 metres cúbics per segon, una xifra que, segons els experts, agreujarà la regressió del Delta i la salinització de les aigües a l'últim tram del riu.

A les comarques de l'Ebre consideren insuficient el cabal. L'opinió és compartida per la Generalitat i està avalada per la comunitat científica. Els estudis de la Comissió per a la Sostenibilitat, on estan representades les administracions catalanes i els principals agents del territori, van demanar l'any 2007 que el cabal ecològic oscil·lés entre els 250 i 400 metres cúbics per segon, en funció de la pluviometria de cada any. Però les peticions no s'han tingut en compte. La sensació dels experts és que el cabal es fixa ad hoc després de repartir l'aigua del riu. "S'assigna aigua als regants de la Rioja, de l'Aragó, del canal Segarra-Garrigues, la central nuclear d'Ascó i altres consumidors de l'aigua de l'Ebre, i del que queda en diuen cabal ecològic; però amb tan poca aigua no n'hi ha prou per garantir la bona salut del riu", apunta el catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat.

Antoni Canicio, hidrogeòleg i autor d'estudis sobre el delta de l'Ebre per a diverses administracions, argumenta que la decisió de la Confederació Hidrogràfica s'ha pres "al revés del que marca la directiva marc de la Unió Europea del 2002. "S'havia d'estudiar el riu tram a tram i fixar aquest mínim, però s'han limitat a fer un repartiment polític de l'aigua", assegura Canicio.

Una sentència mediambiental

Els experts estan d'acord que els 106 metres cúbics per segon faran mal. Rafael Sánchez, hidrogeòleg i consultor d'institucions estatals i europees, recorda que, com menys aigua hi hagi, "més concentració es produirà dels elements contaminants que hi ha al riu". Un altre problema és la salinització, ja que amb poc cabal l'aigua del mar guanya terreny riu amunt. Prat explica que "el cabal fixat deixa els últims 30 quilòmetres de l'Ebre pràcticament morts, perquè les aigües estaran excessivament salinitzades". La regressió del Delta és un altre dels problemes que s'agreujarien amb aquest règim hídric: "Si baixa poca aigua hi arriben pocs sediments, que són necessaris per compensar l'erosió del mar, però el més preocupant és que amb menys sediments el Delta s'enfonsa i podria quedar sota el nivell del mar en 50 anys", assegura Sánchez. Tot plegat, repercutirà negativament en l'activitat agrària, però també en la pesca. Amb l'Ebre amb cabals mínims deixarien d'arribar a la desembocadura els nutrients que fan que hi abundin espècies com la sardina, les anxoves, els llagostins o les tonyines.