Els caçadors gironins pretenen matar més de 13.000 senglars aquesta temporada

Durant la temporada passada es van matar 32.714 porcs a tot Catalunya

La temporada passada els caçadors de les comarques de Girona van matar 13.000 porcs senglars, 2.000 més que l'anterior, i aquesta temporada pensen superar la marca del 2014, explica el vicepresident de la Federació de Caça gironina, Jaume Vilarrasa. Assegura que la població de senglars de la seva zona no disminueix i que, tot i que la temporada s'acaba al març, algunes colles de la Garrotxa han hagut de sortir a caçar tot l'any per frenar la superpoblació de porcs. També s'han fet batudes nocturnes amb els Agents Rurals malgrat que la iniciativa de crear un grup extraordinari de caçadors no ha acabat de quallar.

Tot i que els mesos de juny i juliol semblava que no hi havia tants exemplars, amb la baixada de les temperatures durant l'agost i les pluges dels darrers dies els senglars han començat a deixar-se veure més. "Se n'han vist moltíssims", ha explicat Vilarrasa. Només al Ripollès, el vicepresident ja ha notat un augment de la cabana de porcs senglars.

En concret, segons les dades oficials de la Federació, la temporada 2012-2013 es van capturar més de 10.000 senglars. Ara fa dos anys, la temporada 2013-2014 es van caçar 11.741 senglars arreu de les comarques gironines i 32.714 a tot Catalunya. Pel que fa a la temporada passada, les xifres encara no estan del tot tancades però es calcula que es van superar els 13.000 exemplars. "A aquestes xifres cal sumar-hi un 8% i un 10% més, que són aquelles batudes excepcionals o especials que no es compten o que corresponen a colles que no passen les dades", ha detallat Vilarrasa. Per això, el vicepresident calcula que durant la temporada passada, 2014-2015, es va arribar a fregar els 15.000 senglars abatuts.

"Hem vist truges amb molts porcs petits; el primer dia de cacera al Ripollès, aquest diumenge passat, 6 de setembre, vam capturar una truja que estava a punt de parir", ha explicat el vicepresident. Segons Vilarrasa això demostra que els animals han canviat d'hàbits, ja que fins ara només acostumaven a tenir una garrinada, a la primavera. "Com que troben més menjar i no tenen depredadors es reprodueixen més", assenyala. Un fet que lligat a la hibridació amb altres espècies com els porcs vietnamites fa que s'incrementi la seva capacitat de reproduir-se. Si anteriorment les truges acostumaven a tenir de mitjana uns dos o tres garrins, ara ja arriben als quatre garrins i mig.

La Federació de Caça de les comarques gironines ha assenyalat que la iniciativa de crear un grup extraordinari de 23 caçadors per combatre la plaga de senglars arran de la declaració d'emergència cinegètica del setembre del 2014, no ha acabat de quallar. En un principi, el projecte era que els caçadors –amb l'ajuda del departament d'Agricultura i d'altres administracions– poguessin desplaçar-se pel territori gironí i donar un cop de mà en aquells vedats on les colles o els caçadors no donaven l'abast.

"És un tema complex perquè per caçar en una zona cal conèixer molt bé el terreny i també són necessaris els permisos del propietari dels terrenys o del vedat. Finalment, per evitar complicacions o accidents s'ha acabat decidint que fos la colla de la zona o una colla veïna qui actués al lloc", explica Vilarrasa. El que sí que s'han fet són batudes nocturnes amb l'ajuda i permís dels Agents Rurals i, des del mes de març i fins a l'agost, han mort uns 200 animals.

Menys caçadors

La superpoblació d'aquesta espècie es contraposa amb la contínua davallada del nombre de llicències de caçadors. En els darrers 20 anys a Catalunya s'ha reduït a més de la meitat el nombre de caçadors en actiu, de manera que s'ha passat dels 120.000 de l'any 1993 als 53.000 actuals. A les comarques gironines els darrers anys la Federació ha registrat una davallada anual d'entre el 8% i el 10%. "Pel que fa a la diferència entre l'any passat i aquest, podem dir que ha estat un dels anys que hem registrat menys baixes; només un 3,5% de llicències menys", apunta Vilarrasa.

Els motius són diversos: l'envelliment del sector, la falta de gent jove interessada en aquest àmbit i, finalment, el control i costos que s'han d'assumir per mantenir tots els papers en regla. "Abans moltes cases de pagès tenien armes, ara la llei marca que cada cinc anys el titular ha de passar un control psicotècnic i renovar el permís. Si ets major de 70 anys ho has de fer anualment. En altres països com França si et treus la llicència per ser caçador la mantens per a tota la vida", comenta el vicepresident. Segons Vilarrasa, alguns membres de la Federació veuen aquests tràmits "molt pesats" i, per això, han decidit deixar de banda la cacera.

Menys accidents

Tal com va donar a conèixer l'associació de caçadors gironins, des del 2009, s'havien comptat més de 1.200 accidents de trànsit amb fauna cinegètica –com senglars o cabirols– a les comarques gironines. Només durant el 2013 hi van haver 414 col·lisions, que van acabar amb 361 atestats. D'aquests, 115 van arribar a judici. L'any passat es van registrar 330 accidents, un 80% dels quals (290 casos) a causa de senglars i la resta, de col·lisions amb cabirols. Una tercera part del total van arribar davant els tribunals.

Abans, si algú tenia un accident amb un animal salvatge el responsable era el titular del vedat o, subsidiàriament, el propietari dels terrenys. Ara, amb el canvi de normativa, que s'ha equiparat a la resta de països europeus, les colles de caçadors estan més protegides i només en són responsables el titular del vedat o el propietari de la zona mentre es fa una batuda i durant les 12 hores posteriors, que és quan els animals acostumen a moure's de lloc. "Estic segur que aquest any podem estar parlant d'un 80% menys d'accidents en els quals ens fan part responsable en comparació de l'any passat", explica Vilarrasa.

Més continguts de