CRÒNICA

"Potser ens en sortim per pena dels nostres clients"

La restauració lamenta ser víctima de la improvisació política, igual que va passar al març

Plou sobre mullat en el sector de la restauració, que, ara que es recuperava dels dos mesos i mig d'aturada obligatòria pel confinament, li cau com una llosa la nova prohibició de servir als interiors dels locals. "Paguem sempre els mateixos els plats trencats de la improvisació d'uns mals polítics", es queixa Xavi Gómez, president del Gremi d'Hostaleria de Terrassa a les portes d'El Zurito, el seu restaurant de tapes, que a aquestes hores ja hauria de començar a rebre la clientela del migdia.

En canvi, a l'interior de la sala només hi ha els membres de la junta del Gremi, que intenten treure l'entrellat de quins són els passos que han de fer els associats. La trentena de treballadors del local passaran directament a l'ERTO, i Gómez i els seus dos socis intentaran tirar endavant durant el temps que duri la restricció, que molts temen que, com va passar al març, s'allargui més enllà dels quinze dies previstos.

Molts dels negocis encara arrosseguen deutes del confinament o els seus treballadors esperen cobrar el primer ERTO, i aquesta nova aturada pot ser l'estocada final per a molts. A Gómez li consta que una dotzena de locals ja no aixecaran la persiana a Terrassa, on hi ha més de 8.000 treballadors al sector, a part dels distribuïdors i proveïdors. "La ruïna", il·lustra el restaurador, que, com tants altres restaurants, ha hagut de cancel·lar reserves i té les neveres plenes de menjar que no ha pogut buidar per la immediatesa de les mesures. "Potser treballem i ens en sortim per pena, per pena que fem als nostres clients", diu Gómez, que espera que el cap de setmana les comandes per emportar-se les seves tapes s'animin, tot i que, afirma, en cap cas arribarà a ser rendible i la facturació quedarà molt per sota del calaix habitual.

El tancament enxampa la Santa Brasa, també al centre de Terrassa, 34 dies després de l'obertura del modern local. Tot fa olor de nou i els nou treballadors s'afanyaven per recollir i buidar les neveres perquè han decidit tancar mentre estiguin en vigor les restriccions perquè, com explica el propietari, Javier Ramírez, no els surt a compte mantenir sous i despeses de llum perquè no creu que el menjar per emportar els faci arribar a final de mes.

Fusió de cuines

Els números tampoc donen per mantenir oberts els dos restaurants que Sergi Martínez té porta per porta al carrer de la Palla, així que fins a nova ordre unificarà la cuina d'El Vapor, amb una estrella Michelin, i El cel de les Oques, confiant poder trampejar el temporal amb les comandes. La queixa de l'empresari és generalitzada al sector, que qüestiona la "improvisació" i les informacions contradictòries dels responsables sanitaris. Opina que aquesta manera d'actuar obliga els locals a reaccionar un altre cop "d'un dia per l'altre", sense poder facilitar una planificació per no fer malbé el producte fresc. "Ahir fins a la 1 de la matinada no sabia què havia de fer i ara he d'estar parlant amb la gestoria perquè la Generalitat ens deixa en una clara inseguretat jurídica", deia poc abans de l'aval judicial a les mesures.

Els restauradors i els comerciants protesten a Barcelona pel tancament de bars i restaurants

Ahir a la nit a El Porró els clients habituals apuraven les últimes tapes sabent que segurament trigaran molt a ocupar el carismàtic local terrassenc que des del 1997 dirigeix Jaume Oller, que ha passat en unes poques hores de "tenir molta feina" a estar "esperant que soni el telèfon" per encarregar alguna comanda. La meitat dels quatre treballadors s'acullen a un expedient temporal un altre cop, però, a diferència del març, en aquesta ocasió Oller i la seva dona, que són autònoms, es mantindran en actiu. "A veure si amb els take away ens n'acabem sortint i podem tornar a treballar tots", diu amb la mascareta.

La sacsejada per les restriccions impacta també en les cafeteries i bars que tenen en els esmorzars o els berenars la gran entrada de diners. Tampoc ha sigut un bon dia, i en el sector es repeteixen els laments de per què un altre cop han de rebre tots els pals. "No puc posar les cadires ni el tendal ni encendre l'estufa, així que qui creus que vindrà? Ningú", respon Jésica Álvarez, darrere de la barra de Creps del Cremat, que té la persiana mig oberta a l'emblemàtica plaça Vella. A primera hora del matí, l'afluència de clients ha sigut escassa i la cambrera dubta que la cosa s'animi, perquè "els avis que venen a fer una crep a la tarda no vindran si no hi poden seure". "Perquè surti a compte obrir hem de fer un mínim de 100 euros al dia i a aquest pas ni de broma hi arribem", diu, ni tan sols sabent que l'Ajuntament eximeix el pagament de la taxa de terrasses i ha reduït la de les escombraries. De fet, l'Ajuntament i el Gremi han pactat aquest divendres que la taxa de terrasses no es pagarà fins el 2022. 

Anna Cebelloro ha sortit de la botiga on treballa per fer el primer tallat del dia. Seu en un dels bancs de pedra de la plaça. Com a fumadora, assegura que, de fet, és una jornada qualsevol perquè sempre consumeix a les terrasses, així que poc han canviat les seves rutines. Això sí, ha hagut de canviar de local, ja que el seu habitual ha decidit tancar i fer només els encàrrecs per al servei del migdia. "Tant me fa al banc que a la cadira, només em sap greu pels bars", lamenta. Quan la temperatura puja al matí, el centre de la capital vallesana s'omple de gent que fa una pausa a l'estranya jornada fent un cafè al sol, amb l'única diferència que estan drets. No gaire lluny, Álvaro Belbel Cortella espera els clients a l'Ítaca, un bar que es va inaugurar a mitjans de setembre i que, almenys avui, ha tingut un matí fluix amb la incertesa de què passarà demà. "De moment tenim obert", diu el cambrer, amb la moral ben alta.