El Centre Social de Sants busca l'acord entre l'Ajuntament i la plataforma de suport a Can Vies per desencallar el conflicte

Aquest dijous a la tarda hi ha prevista una trobada que també comptarà amb la participació de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

El Centre Social de Sants ha convocat una reunió aquest dijous a la tarda amb l'Ajuntament, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i on també està convidada que hi participi la plataforma de suport a Can Vies. L'objectiu és trobar una solució al conflicte obert pel desallotjament i l'enderrocament del centre social. La intenció és posar sobre la taula una proposta per acostar posicions entre l'ajuntament i la plataforma de suport a Can Vies.

Després de tres nits de forts aldarulls al barri de Sants, l'ajuntament ha deixat clar que no té intenció de negociar si continuen els actes violents. "No negocio amb violents", ha insistit aquest dijous a TV3 l'alcalde Xavier Trias després que aquesta nit passada un grup de manifestants hagi provocat incidents i destrosses al mobiliari urbà i s'hagin repetit les càrregues policials. Amb tot, l'alcalde, sense donar-ne massa detalls, ha dit que ha activat diversos mediadors, des de representants polítics fins a líders veïnals, i que ha fet "reunions concretes", per mirar de reprendre el diàleg. El Síndic de Greuges de Catalunya i la Síndica de la ciutat de Barcelona s'han ofert a fer de mitjancers. "Tot el dia vaig fent oferiments de negociació. He parlat amb persones, gents de grups polítics demanant col·laboració, gent que sé que pot mediar", ha dit Trias. Amb tot, amb el centre enderrocat i amb els col·lectius socials molt dolguts per la desaparició d'un símbol, l'única sortida que pot oferir l'Ajuntament és oferir-los un nou espai. 

L'alcalde també ha descartat posar el cap del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, com a moneda de canvi. "Segur que no passarà", ha assegurat. "Li hauríem de donar el premi a la paciència i capacitat de negociació. Ha continuat negociant inclús aguantant situacions lamentables que no són admissibles", ha afegit.

L’última oferta que el consistori va fer per escrit a Can Vies instava els ocupants de l’espai a abandonar-lo voluntàriament -i portar les seves activitats a un espai provisional- perquè s’hi fes una reforma necessària i el consistori n’assumís la titularitat. Després es comprometien a retornar l’espai al col·lectiu, però "sota el paraigua de l’Ajuntament". Aquest últim punt desagradava a Can Vies, que va manifestar la seva desconfiança en la paraula del consistori i demanava, per negociar, anul·lar l’amenaça de desallotjament que hi havia sobre l’immoble. Apuntaven també que ells mateixos estaven disposats a assumir les reformes necessàries per insonoritzar l’espai i minimitzar les molèsties als veïns. Aquí les negociacions van entrar en punt mort.

Però des del centre social es dona el diàleg per trencat amb la demolició de l’històric edifici. Consideren “insultant” que es parli de diàleg quan Can Vies ja és a terra i reclamen la dimissió tant de l’alcalde com del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí. El líder de la CUP David Fernàndez, proper als moviments socials presents a Can Vies, va acusar ahir Martí de mentir perquè, segons va dir, els havia assegurat que no enderrocarien l'immoble. "L'enderrocament de Can Vies dinamita tot espai de diàleg". "Hi ha algú que ha encès un misto i no sap si es cremarà els dits o una part de la casa", va dir Fernàndez.

L'origen del conflicte: de qui és Can Vies?

L’edifici de Can Vies, al carrer Jocs Florals, es va construir el 1879, i es va vincular a la primera línia de metro. Era, de fet, un magatzem de materials per a aquestes obres, que es va convertir més tard en seu social dels treballadors del metro. Actualment és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) qui en té la titularitat. Des de fa 17 anys, però, l’espai, que havia quedat en desús, acollia les activitats que hi organitzava el centre social Can Vies i també era la seu d’algunes entitats de la zona, com els Bastoners de Sants -a més de servir de residència a alguna de les persones del col·lectiu-. TMB fa set anys que batalla judicialment per recuperar-ne la propietat, però fins ara els dos processos oberts havien acabat sense desallotjament. L’espai està afectat pel pla urbanístic dissenyat arran de l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona, que el cataloga com a zona verda, però que ara per ara no té un calendari i un pressupost assignats per a la fase que afecta Can Vies.

El desallotjament

El procés de desallotjament de Can Vies va prémer l’accelerador al gener, quan el Tribunal Suprem va desestimar el recurs dels advocats dels ocupants per frenar-lo i la sentència dictada per l’Audiència de Barcelona el 2012 va esdevenir ferma. El desallotjament es va fixar per al mes d’abril, però el termini es va allargar fins a finals de maig amb l’objectiu que l’Ajuntament i el centre social poguessin trobar una sortida pactada a l’atzucac. Les negociacions, no obstant, es van trencar a mitjans de mes, quan la Plataforma de Suport a Can Vies va rebutjar la que l’Ajuntament, assegurava, era la seva última oferta. El col·lectiu sabia des d’aquell moment que l’actuació dels Mossos es podia produir en qualsevol moment i que l’endemà de les eleccions europees era una data factible per al desallotjament. Per això havien preparat elements per dificultar la feina de la policia, com ara una paret forrada amb bombones de butà.

Un cop desallotjat l’espai, l’enderroc va començar de manera quasi immediata. Segons TMB, perquè les condicions de l’edifici no garantien la seguretat. Des de Can Vies, però, això es va entendre com que el consistori no tenia intenció de complir les propostes que se’ls havien posat sobre la taula durant la negociació. Lamenten que l’edifici vagi a terra quan encara no hi ha cap previsió de donar-li un ús a curt termini. L’excavadora, que dimarts va acabar en flames durant els disturbis de la nit, s’ha erigit com el gran símbol de l’agressió.

Més continguts de