“Sempre havia volgut tenir fills i el càncer de mama no canviava res”

BarcelonaLa Maribel Granados va ser molt clara amb el seu oncòleg: “Digue’m que el càncer m’ho pot prendre tot menys la possibilitat de ser mare”. Feia poc que li havien diagnosticat un càncer de mama al pit esquerre, ara fa una dècada, i la idea de no veure mai complert el seu desig de tenir fills li feia tanta por com enfrontar-se al tumor. “Sempre havia volgut tenir un fill -diu- i el càncer no canviava res”. Després de dos anys de teràpia hormonal i quimioteràpia, semblava que els marcadors tumorals li donaven una treva. Els especialistes van acceptar aturar la teràpia d’inhibició d’estrògens perquè intentés quedar-se embarassada, tot i que va haver d’esperar mig any més fins que el cos va recuperar la normalitat hormonal. “Dos mesos més tard estava embarassada”, explica a l’ARA, amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama.

La supervivència associada al càncer de mama voreja el 86% i fa que les dones, una vegada es desprenen del tumor, es plantegin ser mares i que dubtes com “Podré tenir fills?” o “Tindré una recaiguda després del part?” les puguin assaltar. Ara bé, no hi ha proves científiques per creure que els embarassos empitjoren el pronòstic de les supervivents. “El càncer de mama no impedeix tenir fills a una dona que ha superat la malaltia”, afirma Joan Albanell, cap del servei d'oncologia de l'Hospital del Mar i director mèdic del Centre Integral Oncològico Clara Campal HM CIOCC de Barcelona, centre especialitzat en oncologia de l'Hospital HM Delfos.

Un 10% de les dones que pateixen la malaltia són menors de 40 anys. Algunes aconsegueixen quedar-se embarassades de manera natural, d’altres recorren a la preservació d’òvuls abans de començar els tractaments oncològics, i encara n’hi ha a qui se’ls avança la menopausa i es limita la seva capacitat reproductiva. El principal efecte secundari de la teràpia hormonal -que bloqueja l’activitat ovàrica i que s’ha d’administrar, com a mínim, durant cinc anys per evitar recaigudes-és l’afectació del cicle menstrual temporal -suspenen la regla- o irreversible. A priori, però, com més jove és la pacient més probabilitats té de veure restablert el dany quan acabi el tractament.

Dubtes després del càncer

Cada dona té unes pors diferents a l’hora de decidir si vol ser mare després de passar per un càncer, però els oncòlegs han de tenir en compte la fertilitat futura de la pacient abans d’oferir i començar qualsevol teràpia. Això passa, primerament, per preguntar a la dona pel seu projecte de vida i, entre altres qüestions, si vol ser mare. “No és normal que una dona tingui càncer de mama abans dels 50 anys. Això les pot trasbalsar en un moment clau d’estabilitat. I encara més si són més joves i estan en el millor moment per decidir si volen tenir fills”, remarca Teresa López-Fando, psicooncòloga de l’AECC-Catalunya contra el Càncer. El seu projecte de vida -apunta- s’atura temporalment i algunes s’enfronten a la incògnita de no saber si podran complir el seu desig.

Si bé el càncer de mama fa molt poca resistència, les pacients també poden recaure amb el pas del temps i poden sentir angoixa de morir tenint un fill petit. I a les que tenen components genètics implicats els pot espantar la possibilitat de transmetre el gen. “Poden dubtar: hi ha moments que tenen molt clar que ho volen i després no. Són reaccions naturals fruit d’un procés intern emocional molt complicat”, assenyala López-Fando. La doctora afirma que oncòlegs, ginecòlegs i psicòlegs s’han d’implicar per oferir a les pacients la informació necessària perquè prenguin una decisió de manera compartida amb l’opinió professional. Per exemple, que poden rebre una radiació menys tòxica i lenta que la quimioteràpia per afectar menys els ovaris o que poden congelar òvuls abans d’iniciar la teràpia.

El tumor maligne més freqüent entre les catalanes

Cada any es diagnostiquen uns 5.000 casos de càncer de mama i, de fet, entre gener i octubre l’observatori de l’AECC ja n’ha detectat 5.313. És la malaltia oncològica més freqüent entre les dones, i els últims anys també s’està començant a detectar en homes.

Vuit de cada deu pacients amb càncer de mama sobreviuen als cinc anys des del diagnòstic. La mortalitat va a la baixa gràcies als programes de cribratge, que permeten una detecció tumoral primerenca, i al progressiu perfeccionament dels tractaments.

El departament de Salut recomana a les dones que tenen entre 50 i 69 anys que es facin una mamografia cada dos anys. Més de la meitat (70%) dels casos són esporàdics -no hi ha antecedents familiars o genètics implicats- i solen estar relacionats amb la presència de receptors hormonals positius. Amb tot, alguns estudis apunten que tenir un familiar de primer grau -mare o germana- amb càncer de mama (o d’ovari) pot duplicar-ne el risc.

El càncer de mama sol fer molt poca resistència als tractaments, però hi ha un grup amb un mal pronòstic (20%) que a la llarga fa metàstasi, per exemple, al pulmó o als ossos. En aquests casos, la curació no sempre és possible, tot i que sí que es pot millorar la qualitat de vida.