El cànnabis creix entre els joves

BarcelonaLa Paula i el Guim encara no són majors d’edat, però ja saben què és estar més d’un any en tractament per consum abusiu de cànnabis. Tots dos van començar a fumar-ne quan tenien menys de 15 anys, l’edat mitjana d’iniciació entre els joves, segons reflecteix l’última Enquesta Estatal sobre l’Ús de Drogues a l’Ensenyament Secundari (ESTUDES), i, tot i que en un principi van pensar que no hi havia cap problema, perquè s’ho passaven bé i era una forma més de relacionar-se amb els seus amics, finalment van haver d’admetre que alguna cosa no rutllava.

El cànnabis és la substància il·legal més consumida a tot el món i, encara que la majoria de la gent en fa un consum esporàdic sense conseqüències necessàriament negatives, la realitat és que el 79% dels joves d’entre 13 i 23 anys que acaben a Projecte Home ho fan per culpa d’aquesta substància. Fa cinc anys eren el 54% i aquest augment s’ha vist a la vegada que la marihuana substituïa l’haixix com la forma de consum més freqüent. El perfil habitual de jove que inicia el tractament és el d’un noi que en algun moment traspassa la frontera del que és esporàdic i passa a fumar diàriament, encara més durant el cap de setmana, i també quan està sol. El resultat últim acaba sent un baix rendiment acadèmic, l’abandonament dels estudis, una apatia vital i una conflictivitat creixent a casa, especialment amb els pares. Un de cada tres també presenta trastorns psiquiàtrics, explica el director de Projecte Home, Oriol Esculies.

Tot i així, seria un error afirmar que el consum de cànnabis entre els joves està en el seu punt àlgid. Les dades de la Subdirecció General de Drogodependències, adscrita a l’Agència de Salut Pública de Catalunya, demostren que entre el 2002 i el 2008 la prevalença del consum era superior a l’actual. Fins al 42% dels nois d’entre 14 i 18 anys declaraven llavors que n’havien fumat durant l’últim any. Actualment són el 33,7%. Ara bé, hi ha dos elements que no deixen espai per a l’autocomplaença. Un és que mai abans s’havien iniciat tants tractaments de desintoxicació associats al cànnabis -l’alcohol i l’heroïna han patit repunts, però no estan en el seu màxim, mentre que la cocaïna continua en retrocés-. L’altre, segons l’última enquesta feta en domicilis catalans, és que un 6% dels homes d’entre 15 i 29 anys fumen cànnabis diàriament -el 52,4% l’han provat-, un percentatge que baixa notablement a partir dels 30 anys.

Crida d’atenció

Davant d’aquest conjunt de dades i sense perdre de vista que entre els joves cada cop és més comú un nou tipus d’addicció a les xarxes socials i als jocs virtuals que abans no existia -de moment només representen el 4% del total d’atencions-, Projecte Home va subratllar ahir la necessitat de fer una “aposta clara” per la prevenció. L’any passat van tractar 1.900 persones, però en els seus vint anys de vida mai havien atès tanta gent. A més a més, les xifres continuen augmentant i en alguns casos puntuals els desborda -hi ha 50 persones en llista d’espera per tenir una plaça de residència-. Davant d’això Esculies va reclamar l’atenció de les administracions i va demanar “ajuda immediata”. De fet, va criticar amargament que no existeixi una estratègia d’abordatge de les addiccions a llarg termini, massiva i universal, i que tampoc hi hagi un programa educatiu compartit en totes les escoles. Això impedeix que la societat sigui conscient d’un problema que afecta milers de persones.

El moment crític actual, agreujat per la poca percepció de risc que hi ha, coincideix amb un moment en què es busca la fórmula per regularitzar els clubs de consum de cànnabis. Esculies es va mostrar a favor d’aquesta legalització perquè “és evident que no hi ha més remei que anar cap a la regularització” i el narcotràfic sempre serà una opció pitjor. No obstant això, va criticar que no hi hagi el mateix interès per posar en marxa programes potents d’educació i prevenció, la veritable solució. “Hauria de ser un dret per a tothom”, va afegir.

Tot i que el 80% dels usuaris de Projecte Home són adults, com el Manuel i el Sidy, que també van oferir ahir el seu testimoni per remarcar la importància de l’ajuda per deixar l’espiral destructiva en la qual estaven immersos, en matèria de drogodependències s’ha produït un cert estancament durant els últims anys. El flagell de l’heroïna no és el mateix que als anys 90, però la problemàtica no desapareix. Potser l’augment de les atencions per un consum excessiu de cànnabis només és la derivada d’una conscienciació més gran de la societat sobre el risc que representa, però el fet és que les addiccions es perpetuen.

Consciència del risc

Els joves que acaben a Projecte Home ho fan perquè són els seus pares o professors els que detecten el perill, insisteix Esculies. Ells no acostumen a assumir quina és la seva realitat. Ho corroboren la Paula i el Guim, que expliquen que el primer que van haver de fer va ser “prendre consciència” del problema, acceptar-lo, i un cop fet això tenir la força de voluntat suficient per canviar de vida. “A Projecte Home veus problemes més greus que el teu i això també t’ajuda per tenir la ment més oberta i allunyar-te” de les drogues, afegeix el Guim. Fins a 40 anys separen aquests dos joves del Manuel. A ell va ser la seva filla la que li va fer entendre que l’alcohol l’estava fent morir en vida, després de diversos episodis familiars dramàtics. “El camí és llarg, però ara sé que és el camí correcte”, assumeix.