Societat 05/02/2018

“A cada cantonada de la Rambla hi ha dos nois per captar clients”

L’atracció del turisme pel consum de marihuana es nota al carrer i a internet

P.e. / J.m.
3 min
Imatge de la Rambla, on es concentren els promotors dels clubs de cànnabis que volen captar turistes.

BarcelonaTant de dia com de nit, no cal caminar gaires metres de la Rambla per creuar-se amb algú que ofereix publicitat d’un club de cànnabis. La situació s’agreuja sobretot a la nit, “quan a cada cantonada de la banda del Barri Gòtic hi ha com a mínims dos nois per captar clients”. El president d’Amics de la Rambla, Fermín Villar, lamenta que això passa des de la plaça Catalunya fins al carrer Ample. “És una presència exagerada”, assegura Villar, que calcula que a partir del vespre hi pot arribar a haver una quarantena de persones al llarg de la Rambla que reparteixen publicitat d’aquest tipus. Villar afegeix que els captadors de clients dels clubs de cànnabis no només mencionen la marihuana, ja que “si et fas passar per turista” també acostumen a oferir altres drogues.

Villar fins i tot relata que si els clients no es volen desplaçar fins al local que es publicita, els mateixos promotors van al club i tornen amb el producte que els han demanat. “El problema és el descontrol”, valora el president d’Amics de la Rambla. Per intentar posar-hi solució, l’entitat es va reunir la setmana passada amb CatFac, una de les dues federacions catalanes d’associacions de cànnabis. El portaveu de CatFac, Eric Asensio, explica que volen facilitar als veïns quins són els clubs de cànnabis que tenen llicència i compleixen les condicions del pla urbanístic de Barcelona per a les associacions d’aquest tipus. “Ens afecten molt els locals que no compleixen el codi de bones pràctiques ni cap normativa”, critica Asensio, que defensa la feina dels espais que funcionen de manera regular. De fet, tant Amics de la Rambla com l’Associació de Veïns del Barri Gòtic també coincideixen a dir que el problema no són els clubs de cànnabis, sinó els que són irregulars.

Una apli per trobar els clubs

El turisme cannàbic ha impulsat la proliferació d’aquests locals, que per a algunes fonts del sector ja és imparable. Barcelona es promociona a internet com un destí cannàbic i no fa falta dedicar-hi gaire estona per trobar una pàgina web o una apli que ofereixin un mapa amb diferents clubs de la ciutat on es pot consumir marihuana. No només això, perquè també s’explica quins són els passos que cal seguir per poder accedir a un local i com aconseguir-ne una “invitació”. Tot això s’explica en anglès, francès, italià i portuguès.

Pel que fa a la promoció a partir dels captadors, la que ha incomodat els veïns de la Rambla, també deixa grans ingressos. Els turistes han de pagar 20 euros per fer-se socis i després comprar la marihuana o l’haixix. D’aquests 20 euros que paga el turista, 10 són per al captador, que pot arribar a ingressar 200 euros diaris.

La massificació de persones que reparteixen publicitat dels clubs de cànnabis a la Rambla també es deu a la presència de més d’un local d’aquest tipus en aquesta mateixa zona. Però des de les federacions catalanes d’associacions de cànnabis aposten per combatre els clubs irregulars. “O es posa un sistema de control o cada vegada hi haurà més locals d’aquest tipus”, lamenta Asensio, que ressalta el model impulsat per CatFac. Es tracta del seu codi de bones pràctiques, que recull els requisits de la llei que va aprovar el Parlament català l’estiu passat i que el Tribunal Constitucional va suspendre fa només dos mesos.

La normativa fixava que per poder ingressar en un club cal ser major d’edat, consumir cànnabis i tenir l’aval d’un altre associat. També establia els límits de producció i distribució de marihuana per a cada club i associat.

18 noves llicències

El maig del 2016, el govern d’Ada Colau va aprovar un pla urbanístic per regular els clubs de cànnabis més flexible que l’anterior, que havia estat impulsat per Xavier Trias. Colau va indultar un centenar de locals. Des de llavors, s’han tramitat 18 llicències noves a la ciutat, cap d’elles al districte de Ciutat Vella. La tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va explicar a la comissió de fa tres setmanes que l’any passat es van fer inspeccions en 76 dels 137 locals actius; per tant, el 55%. Sanz va afegir que a partir d’aquest any s’ha exhaurit el termini per adaptar els clubs a la normativa aprovada el 2016 (es va donar un marge de 18 mesos): ara han de disposar de doble porta d’accés i de sortides de fum per mantenir la llicència.

stats