El canvi climàtic bat rècord històric el 2017

Espanya va registrar màxim anual de temperatura i la sequera va ser la segona més greu des del 1965

El canvi climàtic va provocar en 2017 una sèrie de rècords negatius en cadena: l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i el desglaç a l'Àrtic van arribar a màxims històrics i estats com Espanya van registrar temperatures rècord. Ho recull l'Informe Anual de l'Estat del Clima, publicat aquest dimecres pel govern dels Estats Units, que també recull que les emissions de diòxid de carboni (CO2) van ser les més altes dels registrets moderns de mesurament atmosfèric. La concentració mitjana mundial de CO2 en la superfície de la Terra va ser de 405 parts per milió (ppm), és a dir, 2,2 ppm més que les registrades el 2016.

Des de la dècada de 1960, segons l'estudi, la taxa de creixement global dels gasos d'efecte hivernacle "s'ha gairebé quadruplicat" i, tot i que el 2016 va ser l'any més calorós dels temps moderns, el 2017 no es va quedar enrere i va marcar "condicions molt més càlides que la mitjana" a la major part del món.

D'acord a l'estudi, Espanya, Argentina, Uruguai i Bulgària, entre altres països, van experimentar temperatures rècord anuals, mentre que Mèxic "va batre el seu rècord anual per quart any consecutiu".

Les temperatures a 2017 "van estar molt per sobre del que és normal" al centre d'Espanya, zona en la qual va fer entre 1 i 3 graus centígrads  més calor. El territori espanyol va experimentar el seu any més càlid des que va començar la seva sèrie de registres en 1965, superant els rècords anteriors de 2011, 2014 i 2015 en 0,2 ° C.

I a més 2017 va ser el segon any més sec a Espanya des de 1965, el que va provocar una temporada d'incendis "inusualment llarga", principalment al nord-oest. El termòmetre a Puerto Madyn (Argentina) va arribar el 27 de gener de l'any passat fins als 43,4°C, la temperatura més alta mai registrada a latituds tan meridionals en qualsevol punt del món.

Una altra de les marques a nivell de temperatura va tenir lloc a la ciutat de Turbat (Pakistan) el passat 28 de maig, data en la qual aquesta ciutat va arribar als 53,5°C, la temperatura més càlida d'un mes de maig. "Els 10 anys més càlids registrats han ocorregut des de 1998, i els quatre anys més càlids des del 2014", alerta el text.

Les glaceres minven des de fa 38 anys

A més, els tres gasos d'efecte hivernacle més perillosos alliberats en l'atmosfera de la Terra (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós) van arribar també nous rècords.

Les dades que llança l'estudi sobre la situació de l'Àrtic no són tampoc encoratjadores: una calor sense precedents va envoltar l'Àrtic, ja que la temperatura de la superfície terrestre durant 2017 va ser 1,6 graus centígrads superior a la mitjana registrada entre 1981 i 2010.

Les temperatures àrtiques van ser les segones més altes després de 2016, tenint en compte que els registres van començar el 1900. "Les temperatures anormalment càlides de la superfície de l'aire i el mar a l'Àrtic no s'han observat en els darrers 2.000 anys", calcula l'estudi dels EUA.

Al març, l'extensió del gel marí va aconseguir la xifra més baixa en el registre de satèl·lits dels últims 37 anys i les glaceres de tot el món es van reduir per trenta-vuitè any consecutiu.

Aquest estudi anual sobre l'estat del clima a la Terra, elaborat per més de 450 científics de més de 60 països, descriu l'empitjorament de les condicions climàtiques arreu del món el 2017, quan el president dels EUA, Donald Trump, va decidir retirar de l'Acord Climàtic de París.

EUA és el segon major contaminant del món després de la Xina, però s'ha retirat dels seus compromisos mediambientals des que Donald Trump va accedir al poder. El mandatari defensa que el canvi climàtic era un "sopar de duro".

Més continguts de