EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Alguns científics de l’IPCC desconfien dels governs

En una enquesta, el 60% diuen que la Terra s’escalfarà més de 3 ºC

3 min
Incendis com el de l’estiu passat al Port de la Selva poden ser cada vegada més freqüents en un escenari d’escalfament global.

Una de les dificultats principals -tècniques, no polítiques- a l’hora de gestionar l’emergència climàtica és que la situació és endimoniadament complexa i és difícil construir recomanacions precises i fàcils d’aplicar. S’ha d’anar més en transport públic, d’acord, però quant més? S’ha de consumir menys energia, sí, però quanta menys? L’acord assolit a París el 2015 va establir l’objectiu concret de limitar l’escalfament del planeta el 2100 a un increment d’entre 1,5 i 2 graus centígrads respecte a l’època preindustrial. El problema és que el món no té un termòstat amb una rodeta que es pugui girar per abaixar-ne la temperatura. El termòstat del planeta, de fet, està format per gairebé vuit mil milions de rodetes. N’hi ha que no es poden moure -hi ha moltes persones al món que ho tenen molt difícil per canviar d’estil de vida-, i les que es podrien moure molt -empreses i polítics- es mouen poc, per raons a bastament conegudes.

Per superar aquesta dificultat, els esforços s’han centrat en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però aquesta reducció segueix estant lluny de les accions concretes que poden fer les persones i depèn en gran mesura de les decisions polítiques, que de moment han sigut insuficients. A la COP26 que se celebra aquests dies a Glasgow, el director executiu de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), Fatih Birol, ha assegurat que si es complissin tots els compromisos anunciats l’augment de temperatura s’estancaria en els 1,8 ºC el 2100, cosa que, donades les circumstàncies, seria tot un èxit.

Científics escèptics amb els governs

Hi ha científics que ho veuen d’una manera semblant, però n’hi ha que no confien que es compleixin els acords. En aquest sentit, la revista Nature acaba de publicar els resultats d’una enquesta anònima feta als científics del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, segons les sigles angleses). Els resultats de l’enquesta i les reflexions que els acompanyen il·lustren a la perfecció la gravetat de la crisi climàtica que viu la humanitat.

L’enquesta es va proposar a 233 investigadors, però l’han respost 92. Un dels resultats més significatius és l’obtingut en resposta a la pregunta de quin pensaven que seria el grau d’escalfament més probable del planeta el 2100. El 60% dels que han contestat s’han inclinat per un augment igual o superior a 3 ºC. Aquesta xifra supera algunes de les prediccions que s’han publicat recentment, perquè conté implícitament la manca de confiança d’aquests científics en els governs. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va publicar un informe a finals d’octubre segons el qual l’escalfament arribaria als 2,7 ºC el 2100 si es complissin tots els compromisos adquirits fins ara. Per altra banda, el Climate Action Tracker (CAT), un consorci internacional d’institucions científiques, estima que si es complissin els Acords de París, aquest augment de temperatura seria de 2,4 ºC.

Per altra banda, el 88% dels enquestats estan convençuts que l’escalfament global constitueix una crisi i gairebé el mateix percentatge esperen veure impactes catastròfics com a conseqüència del canvi del clima durant la seva vida. Prop de la meitat expliquen que l’escalfament global els ha portat a reconsiderar decisions vitals com la de tenir fills o la de triar el lloc on viure. I més del 60% admeten que la situació els provoca ansietat, dolor i altres formes d’estrès.

L’enquesta té limitacions evidents. Hi ha molts científics que no hi han participat, i tots els que ho han fet han respost a títol individual i no en nom de l’IPCC. Alguns dels participants fins i tot han expressat a Nature la preocupació que les preguntes se centren en les opinions dels científics i no estrictament en la seva ciència. I, com gairebé totes les enquestes, admet interpretacions negatives i positives. Les negatives ja han sortit, però a la banda de les positives destaca el fet que més del 20% dels enquestats confien que es podrà mantenir l’escalfament al voltant dels 2 ºC i un 4% fins i tot veuen possible reduir-lo als 1,5 ºC.

Ara bé, tal com indiquen la gran majoria de dades i models climàtics, per aconseguir aquest repte és imprescindible que a la COP26 de Glasgow s’assoleixin acords més ambiciosos que els actuals i que després, esclar, es compleixin.

stats