Dia Mundial de l'Aigua
Societat  /  Canvi Climàtic 22/03/2022

Pedro Arrojo: "Que l'aigua cotitzi a la borsa és perillosíssim"

4 min
Pedro Arrojo durant una entrevista

BarcelonaPedro Arrojo va ser nomenat relator de l'ONU per als drets humans amb l'aigua potable i el sanejament a finals del 2020, tot just abans d'una fita històrica: al desembre, l'aigua entrava a cotitzar a la borsa . És per això que dedica el seu primer i exhaustiu informe -és doctor en físiques i professor emèrit en dret econòmic- a aquesta qüestió.

Quines conseqüències ha tingut l'entrada de l'aigua en els mercats de futurs?

— Significa que està sotmesa a les dinàmiques dels mercats especulatius. I quina experiència tenim d'aquests mercats? A finals del segle XX els EUA liberalitza els mercats financers. Fins llavors en els mercats de futur d'aliments només hi eren els productors, distribuïdors i comercialitzadors d'aliments. Es deia que era una especulació bona perquè tractava de predir què passaria amb les collites i fixar el preu d'acord amb això per preparar l'aparell productiu. Però quan es liberalitzen els mercats hi entren de sobte els grans bancs, que no són productors d'aliments, no els volen vendre ni consumir, es posa en marxa una maniobra que diu "això pujarà de preu perquè la Xina està a punt d'entrar al mercat". Es posen en circulació una sèrie d'arguments i en pocs mesos es van invertir 350.000 milions de dòlars de cop als mercats de futur d'aliments. Això en vigílies del 2008: just quan explotava la bombolla financera es creava la bombolla dels aliments. Els preus dels cereals es van triplicar, no perquè la Xina en consumís més ni res semblant, sinó perquè hi havia una expectativa creada que el preu pujaria. S'estimen en centenars de milions les persones empobrides al món que van engruixir les files de la fam perquè no podien pagar preus tan elevats.

Sobre la crisi dels aliments del 2010: ¿creu que pot passar el mateix amb l'aigua?

— Totes les bombolles se sap que exploten, el que no se sap és quan. L'especulador més informat surt del mercat i ho ven tot abans que passi i així guanya molts diners, però l'economia fa fallida i la major part de la gent perd, sobretot els més vulnerables. El 2010 el dret humà a l'alimentació va fer fallida. Perquè els drets humans no són en aquests mercats: el dret a l'alimentació i a l'aigua, els drets mediambientals no hi són. Són mercats que operen en funció dels grans poders financers i amb grans nivells de risc. És el que se'n diu l'economia de casino. Aquest joc al qual ja es comença a jugar amb l'aigua és perillosíssim.

¿Les alertes climàtiques poden influir en aquests mercats i fer pujar el preu de l'aigua?

— Sí, però es fan servir només per motivar preocupació i fer creïble el moviment especulatiu. No hi ha cap càlcul realista al darrere.

Quin organisme podria prohibir que l'aigua estigui a la borsa?

— Els governs, i també la Unió Europea, que en la seva directiva marc ja diu que l'aigua no ha de ser considerada un bé comercial, però després se n'oblida. Espanya també ho podria fer, declarar l'aigua com un dret humà, jo estic insistint al govern perquè ho faci. Un govern que té l'ocasió de dur al Parlament una norma que prohibeixi especular amb l'aigua. Això ho vetaria a la borsa espanyola. Òbviament, els mercats són globals i qualsevol pot posar diners en altres borses. Només el govern nord-americà podria vetar-ho a Wall Street.

L'IPCC alerta, de fet, que l'aigua és un bé escàs.

— Es diu que el dret humà a l'aigua ha de ser d'uns 60 o 70 litres per persona i dia. ¿Saps quant és això respecte del total d'aigua que estem traient dels rius i aqüífers? Entre el 3% i el 4%. Cap riu no s'asseca per treure-li el 3% d'aigua. No es pot dir que hi ha 2.200 milions de persones sense accés a l'aigua potable per escassetat d'aigua en el planeta blau, és mentida. No en tenen perquè viuen a prop d'un riu o llac contaminat, i no tenen diners per comprar aigua embotellada. No és un problema d'escassetat. Admeto que hi pugui haver escassetat per créixer fins a l'infinit, però no per al dret humà d'aigua per viure.

Però al Mediterrani sí que s'ha dit que faltarà aigua en el futur.

— A Espanya s'espera que a causa del canvi climàtic la reducció dels cabals sigui d'un 25%. No perquè plogui menys sinó per evapotranspiració de les plantes. No és un problema de quantitat, la quantitat és la mateixa, el cicle de pluges s'accelera i es fa més irregular, les sequeres són més llargues i les tempestes més tremendes. Si saps que se't reduiran un 25% els cabals dels rius no pots fer una planificació amb més regadiu, per exemple.

S'ha fet abús del regadiu a Espanya?

— És clar, el regadiu no està adequat a les realitats de disponibilitat d'aigua que tindrem en els escenaris de futur del canvi climàtic. Cal reduir-lo en les grans explotacions i protegir l'explotació familiar per preparar-se per a un futur amb menys aigua i on la prioritat no és el regadiu sinó l'aigua de boca.

I per a l'aigua de boca caldrà reutilitzar i dessalinitzar com s'ha apuntat a Barcelona?

— El primer que cal fer és deixar de contaminar els rius i administrar bé l'aigua de la pluja. Si a més vols fer servir aigua reutilitzada per a aigua de boca, d'acord, però no és la clau perquè és molt car.

stats