La "cara fosca" de la telefonia
Una vintena d'ONG organitzen un congrés alternatiu al Mobile per denunciar la vulneració de drets laborals i socials a la cadena de producció
BarcelonaFa poc més d'un any que Lluís Camprodon va demanar als Reis un mòbil marca Fairphone, l'única del mercat que garanteix que part dels subministraments estan lliures de vulneracions de drets humans. És un petit gest, reconeix aquest barceloní, però que "val la pena" perquè és una "inversió" que va més enllà de comprar un telèfon d'última generació sinó que es valora que els seus productes no tenen la temuda obsolescència programada i es practica una eficient política de recanvis de peça per evitar haver de llençar el telèfon sencer. Ara, continua Camprodon, el següent pas és trobar una empresa que ofereixi línia i wifi alternativa a les grans multinacionals.
"Les alternatives hi són però cal més exigències de governs i també de consumidors" per demanar unes tecnologies socialment i ecològicament responsables, explica Carme Altayó, membre de Justícia i Pau i de Solidaritat Castelldefels Kasando, a la presentació del Mobile Social Congress, el fòrum alternatiu al Mobile World Congress que denuncia la "cara fosca" del sector tecnològic.
La trobada, organitzada per Setem Catalunya, Amnistia Internacional i una vintena més d'entitats socials, pretén aprofitar l'aparador del Mobile Congress per mostrar i denunciar que la revolució tecnològica no s'escapa de les condicions d'esclavisme modern, en tota la cadena productiva: des de l'extracció dels minerals imprescindibles per a la connectivitat dels aparells i que sovint és una activitat que finança guerres i conflictes, com la manufacturació i ensamblatge dels components a les fàbriques subcontractades per les grans multinacionals.
En tot aquest procés, les ONG han denunciat infinitat de vulneracions de drets laborals i socials i la situació és lluny de regularitzar-se per falta d'una legislació local i internacional que imposi controls en tota la cadena de productivitat i per la pròpia dinàmica del sector, que cada cop demanda productes més barats i més ràpids. "És impossible certificar al 100% la traçabilitat ètica de cap producte", lamenta Altayó.
Des del Setem, Alba Trepat, fa una dramàtica radiografia del sector a les fàbriques asiàtiques que donen forma a les tauletes, ordinadors i mòbils: jornades laborals llarguíssimes, en alguns casos de 100 hores setmanals, sous que no arriben a cobrir els mínims vitals dels treballadors, treball infantil, operaris sense formació ni protecció específica per a la manipulació de productes químics i dissolvents molt tòxics.
Però els impulsors del Mobile Social Congress van més enllà i reclamen "transparència" també en la distribució del senyal de mòbil i en el programari informàtic. El 'hacker' Àlex Fiestas, de KDE-Free Software Movement, parla de "cooperativitzar el núvol", mentre que Mercè Botella, impulsora de la cooperativa Eticom-Som Connexió, advoca perquè les telecomunicacions es tractin com "un bé comú d'accés universal", de la mateixa manera que es fa amb l'habitatge o l'energia.
L'assignatura pendent d'aquest fòrum alternatiu, que comença la segona edició, és ser reconegut com a una part del programa oficial del Mobile Congress. Malgrat que l'Ajuntament de Barcelona o el Parlament formen part de l'organització del gran aparador tecnològic i que han aprovat mocions perquè així sigui, hi ha una "negativa" tant de la direcció executiva com de les pròpies empreses del sector. David Llistar, director de l'àrea de Justícia Global i Cooperació Internacional del consistori, ha reconegut el fracàs en les negociacions però amb tot ha assegurat que es continuarà insistint.
"No es tracta d'anar en contra del Mobile Congress ni de les empreses", ha explicat Altayó de Justícia i Pau, sinó que creixi la consciència per acabar amb l'"ús irresponsable" de la tecnologia que acaba per castigar els més vulnerables de la cadena.
