El Carnaval de Vilanova reclama ser patrimoni immaterial de la humanitat

Vilanova i la GeltrúEn dies de carnavals cada municipi busca la seva singularitat. Solsona, Torelló, Sitges, Platja d'Aro, Barcelona, Tarragona o Vilanova i la Geltrú són alguns dels més destacats i que compten amb més afluència de participants. Però a la capital del Garraf volen aconseguir que el seu sigui un Carnaval distingit mundialment. Per això, demanen que la UNESCO el declari patrimoni immaterial de la humanitat.

El Carnaval de Vilanova té més de 250 anys d'història ja que està datat documentalment des de l'any 1.790 i ha mantingut el seu format. Entre els elements més importants, destaquen les comparses, que reuneixen a més de 14.000 persones en una cercavila i una guerra de caramels, i també la merengada. Aquests són alguns dels arguments distintius que volen fer arribar al govern espanyol perquè faci arribar la proposta a l'organisme de l'ONU.

De moment, a la capital del Garraf un conjunt de ciutadans ha engegat la campanya per agrupar suports de la societat civil, entitats i associacions. També es mobilitzen a través de la xarxa amb un grup al Facebook anomenat El Carnaval de Vilanova Patrimoni Immaterial de la Humanitat i el hashtag #carnavalpatrimoni al Twitter.

Alguns carnavals del món com el l'Alalst (Bèlgica) o Barranquilla (Colòmbia) ja tenen aquesta declaració de patrimoni immaterial. No n'hi ha cap a Catalunya que ho sigui ni ho hagi sol·licitat, i a Espanya el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife sí que ha demanat ser-ho.

Des de fa cinc anys aquest Carnaval ja és Festa Patrimonial d’Interès Nacional classificat per la Generalitat. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es va completar entre els anys 1981 i 1986, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.