Els carrers Aragó i Mallorca de Barcelona perdran un carril de cotxes

És una de les mesures immediates que ha presentat Barcelona per disminuir la contaminació 

Aquest dimecres estaven cridats a reunir-se per primera vegada, i amb caràcter urgent, tots els actors que estan disposats a treballar per aturar el canvi climàtic des de Barcelona. Associacions ecologistes; representants d'escoles, gremis i col·legis professionals; universitats i centres de recerca; empreses i sindicats... La trobada multitudinària es va convocar fa dues setmanes amb un objectiu: començar a generar un paquet de mesures consensuades per pal·liar la crisi climàtica a la ciutat. I el repte logístic és majúscul, però el consistori ha volgut presentar-se a la trobada amb un paquet modest de mesures que s'aplicaran de manera immediata. Per avançar feina, per encetar la sessió amb els interlocutors de cara. I al capdavant de les accions que la tinent d'alcalde Janet Sanz ha traslladat als veïns: la supressió d'un carril de cotxes en dues de les artèries principals de la capital, el carrer Aragó (en tota la seva longitud) i el carrer Mallorca (entre Meridiana i Diagonal). 

La reestructuració del carrer Aragó, un dels carrers més transitats de la ciutat, consistirà en passar de sis a cinc carrils en el tram central del carrer. Aquest sisè carril es reconvertirà en un carril bus i taxi. D'aquesta manera, segons les previsions del consistori, s'evitarà el pas diari de 6.000 vehicles. Segons la plataforma STOP Contaminació BCN, cada dia passen pel carrer Aragó 80.000 vehicles. Sobre el carril que perd el carrer Mallorca, el consistori ha explicat que es consultarà els veïns què hi volen fer.  

De fet, des d'aquesta entitat, Roman Martín ha titllat de “tímid” el gest del consistori. Diu que valoren positivament que Colau escolti els veïns i es redueixi el nombre de cotxes que passaran per aquestes dues vies, però insisteixen en què “cal més voluntat política” perquè, recorden, “de vegades s’han de prendre mesures que no agraden a tothom”. Ells proposen que tots els carrers de l’Eixample tinguin carril bici -“Molta gent no agafa la bici per por de trobar-se en vies poc respectuoses”- i convertir tot el carrer Aragó en un parc verd on hi passin només els cotxes dels residents.

En tot cas, aquest primer grup de mesures que es posaran en marxa a la tardor, també hi ha la restricció del trànsit al voltant de 27 escoles barcelonines, completar la superilla de Sant Antoni i el segon tram de la d'Horta, i la constitució d'una taula –de nom Plàstic Zero– en què agents públics i privats treballin per eliminar el plàstic d'un sòl ús. Aquestes accions se sumen a la implantació de la Zona de Baixes Emissions, que restringirà el pas dels vehicles més contaminants a partir de l'1 de gener del 2020. Així, s'han compromès, es reduiran un 6% les emissions el diòxid de carboni de la ciutat, unes 200.000 tones anuals.   

Europa renya l’estat espanyol

Malgrat les altes temperatures i la xafogor, més de tres-centes persones s'han desplaçat aquest dimecres a la tarda fins al Saló de Cent del consistori barceloní per constituir l'anomenada Taula d'Emergència Climàtica, que ha d'elaborar un pla d'acció que es desplegui en els propers quatre anys. Pels voltants de la plaça Sant Jaume: turistes amb bosses de rebaixes, famílies amb pals 'selfie'. A dins: "emergència", "pressa", "urgència" han estat algunes de les paraules més repetides. Aquells que estan al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic a Barcelona saben que els 11 anys que queden perquè el canvi climàtic sigui irreversible s'esgoten. Alguns dels assistents han dit que arriba tard, però la majoria han estès la mà en aquesta primera trobada multitudinària que ha de donar pas a quatre sessions de treball temàtiques d'ara fins al desembre.

La primera sessió s'ha realitzat després de conèixer el contingut de la carta que la Comissió Europea ha dirigit a l’estat espanyol per exigir-li que prengui mesures més dràstiques per aturar el canvi climàtic, sobretot a Madrid i Barcelona. Des del consistori, asseguren que el toc d’atenció és conseqüència dels passos enrere que està fent el nou ajuntament madrileny en matèria de restricció del trànsit. "Lamento moltíssim que Madrid estigui frenant les mesures [de Madrid Central], Barcelona no retrocedirà", ha sentenciat Ada Colau. L’alcaldessa ha assumit que són les ciutats les que han de donar una primera resposta a la contaminació, però ha demanat per enèsima vegada col·laboració de les altres administracions. "Europa ha d’actuar, amb sancions però també legislant", ha conclòs.

Les entitats tenen "molta pressa"

El to d'una de les primeres veus que ha pres la paraula en la Taula d'Emergència Climàtica ha recordat que les generacions més joves són uns dels agents més actius en la lluita contra el canvi climàtic. Era un representant de la secció barcelonina del moviment Fridays For Future, que segueixen els passos de la jove activista Greta Thunberg. "Encara que haguem crescut en societats individualistes, el cert és que som fràgils i depenem de la natura per desenvolupar-nos i ser feliços", ha sentenciat conscient, ha dit, de què pertany a l'última generació que serà a temps de canviar el futur consumista de la societat actual.

Des de la plataforma Aire Net, que agrupa veïns afectats per la contaminació de la incineradora de Sant Adrià, han recordat que les emissions "no tenen fronteres" i que cal prioritzar la "contaminació que prové de les indústries". Rosa Garcia, de l’entitat Rezero, també ha posat deures: no n’hi ha prou amb eliminar els plàstics d’un sol ús. Cal canviar de model: recuperar, reutilitzar, retornar envasos... La científica Cèlia Marrasé ha escombrat cap al mar, el seu àmbit d’estudi, i també un dels més contaminats pels plàstics i microplàstics. Des del grup de treball de residus de la Xarxa Barcelona Més Sostenible, també han dit que tenen moltes propostes. Els que han acudit a la trobada porten anys pensant i treballant sobre el territori, actuant. Ara toca fer "lobby", ha conclòs Janet Sanz.

Més continguts de